dijous 17 abril •Dijous Sant
Presència
Em presento a la teva presència, oh Déu.
Que sempre prengui temps per a sentir
la bellesa que has creat
per a gaudir-ne.
Llibertat
Demano la gràcia
de deixar de banda el que em preocupa
i d’obrir-me a allò que Déu em pugui demanar
i deixar-me guiar i fer pel Déu que tant m’estima.
Consciència
Senyor, prepara el camp del meu cor per a rebre la llavor de la teva Paraula. Que arreli, creixi i produeixi una collita abundant per a la teva glòria i el bé de tots.
La Paraula de Déu
Joan 13:1-15 BCI
1Era abans de la festa de Pasqua. Jesús sabia que havia arribat la seva hora, l’hora de passar d’aquest món al Pare. Ell, que havia estimat els seus que eren al món, els estimà fins a l’extrem. 2Mentre sopaven, quan el diable ja havia posat en el cor de Judes, fill de Simó Iscariot, la resolució de trair-lo, 3Jesús, sabent que el Pare li ho havia posat tot a les mans, i que havia vingut de Déu i a Déu tornava, 4s’aixecà de taula, es tragué el mantell i se cenyí una tovallola; 5després va tirar aigua en un gibrell i començà a rentar els peus dels deixebles i a eixugar-los amb la tovallola que duia cenyida. 6Quan arriba a Simó Pere, aquest li diu: —Senyor, ¿tu em vols rentar els peus? 7Jesús li respon: —Ara no entens això que faig; ho entendràs després. 8Pere li diu: —No em rentaràs els peus mai de la vida! Jesús li contesta: —Si no et rento, no tindràs part amb mi. 9Li diu Simó Pere: —Si és així, Senyor, no em rentis tan sols els peus: renta’m també les mans i el cap. 10Jesús li diu: —Qui s’ha banyat, només cal que es renti els peus: ja és net tot ell. I vosaltres ja sou nets, encara que no tots. 11 Jesús sabia qui el traïa, i per això va dir: «No tots sou nets.»
12Després de rentar-los els peus, es va posar el mantell i tornà a taula. Llavors els digué: —¿Enteneu això que us he fet? 13Vosaltres em dieu “Mestre” i “Senyor”, i feu bé de dir-ho, perquè ho soc. 14Si, doncs, jo, que soc el Mestre i el Senyor, us he rentat els peus, també vosaltres us els heu de rentar els uns als altres. 15Us he donat exemple perquè, tal com jo us ho he fet, ho feu també vosaltres.
Inspiració
Avui l’Església commemora el “Dia de l’Amor Fratern”. No hi ha amor més gran que el de qui dona la vida pels amics.
El Mestre als peus dels deixebles. Escena pregada, predicada, vista, meditada... Avui, Dijous Sant, em fixo especialment en la paraula que hi mancaria: “practicada”. Tan difícil és rentar els peus dels altres com deixar jo mateix, jo mateixa, rentar-me els peus. Molt s’ha escrit sobre aquesta escena que no deixa de tenir el seu punt de “pudor”, d’envaïment de la pròpia intimitat física.
Tovallola, agenollat, els peus en remull... El que desinstal·la més és el que la progressiva identificació amb Crist ens porta a aquesta acció en actiu i en passiu. I costa... Recordo en un Dijous Sant, una dona confrare amb tots els “ets i uts” del moment, va posar els peus al gibrell que jo tenia, amb les mitges posades... Deixant a part l’anècdota..., quantes proteccions interiors puc tenir per no deixar-me tocar pel Mestre.
Deixem acabar la pregària amb el que sant Ignasi proposa en els Exercicis Espirituals, en la contemplació del Lavatori dels Peus: “Va rentar els peus als deixebles, fins i tot els de Judes”. Si em sento com ell, el Senyor no em rebutja.
Josep Maria Bullich i Sarró, sj
Conversa
Les teves paraules, Senyor, m’han ensenyat com pregar.
El preciós “Pare nostre”
conté tot el que jo voldria dir.
Conclusió
Agraeixo a Déu el do del seu Amor
mentre vaig endavant amb alegria i esperança
per servir el seu poble.
Amén
Gràcies per pregar amb Espai Sagrat avui.
Presència
De què es tracta?
De fer-se present a si mateix, connectant amb la pròpia respiració, cos, sons i amb tot el que passa en el moment present, per viure centrat en aquest temps de pregària.
Pràctica:
Consciència de la Presència de Déu
Si algú us demanés que li donéssiu una altra paraula per a designar «Déu», podríeu utilitzar la paraula «Presència», perquè això és el que és Déu. Quan Moisès va demanar a Yahweh el seu nom, Yahweh va respondre: «Soc el qui soc», que significa «soc present». Déu està dient en veritat: «Jo seré allà per tu». Déu és íntimament present en tot, i especialment en nosaltres. El nom de Jesús és Emmanuel, que significa «Déu és amb nosaltres». L’Evangeli de Mateu acaba amb aquesta meravellosa afirmació: Sapigueu que soc amb vosaltres sempre; sí, fins al final dels temps.
(Trobar Déu en totes les coses, de Brian Grogan SJ)
Exercici
Seu a la cadira, dret però còmode, amb l’esquena recolzada. Deixa que el teu cos es relaxi (sense ajeure’t), amb els peus a terra davant teu i les mans en repòs sobre les cuixes o unides a la falda.
Tanca els ulls o fixa’ls en algun punt davant teu. Ara deixa que tota la teva atenció se centri en el que sents del teu cos. Pots començar pels peus i continuar cap amunt, deixant reposar l’atenció, potser només durant uns segons, en qualsevol part del cos que sentis, desplaçant l’atenció d’una part del cos a l’altra, encara que, com més temps puguis aguantar l’atenció en una part, millor. L’atenció està en el que sents, no en els pensaments sobre els teus sentiments. Si et sents incòmode/incòmoda, o ansiós/ansiosa, o vols canviar de posició, només has de reconèixer el malestar, assegurar-te que estàs bé, i, sense moure’t, continuar centrant l’atenció en allò que sents del teu cos.
La ment rarament ens deixa gaire en pau per a fer-ho, sinó que comença a demanar atenció fent comentaris i preguntes: això és una pèrdua del teu temps valuós. Què té a veure això amb la pregària? Quin sentit té? Reacciona davant aquestes preguntes i comentaris com ho fas amb la picor; reconeix-los sense jutjar-los i després torna a sentir el cos.
Pots, si així ho sents, passar a una pregària més explícita repetint-te la frase de sant Pau: En ell visc, em moc i soc.
(adaptat de God of Surprises per Gerry W Hughes SJ)
Exercici de respiració
Aquest exercici consisteix a concentrar tota l’atenció en les sensacions físiques d’inspirar i expirar, sense canviar deliberadament el ritme de la teva respiració.
Centra l’atenció a sentir l’aire fred que t’entra per les fosses nasals i l’aire càlid que en surt quan exhales. Al principi, en tenir consciència de la teva respiració pots adonar-te que es torna irregular, però això, per regla general, no es manté. Si continués aquesta irregularitat i et trobessis sense alè, senyal que aquest exercici ara no és per a tu.
La majoria de la gent troba que en fer aquest exercici el patró de la seva respiració canvia, la respiració es torna més profunda i més lenta, i comencen a endormiscar-se. En si mateix, és un molt bon exercici de relaxació, però si us interessa utilitzar-lo per a una pregària més explícita, deixeu que la inspiració expressi tot el que anheleu en la vida, per impossible que sembli a la pràctica, i deixeu que l’expiració expressi la vostra entrega de tot a Déu, tota la vostra vida amb les seves preocupacions, pecats, culpa i penediments.
És important fer-ho sense emetre un autojudici, sigui d’aprovació o de desaprovació. Mantingueu la vostra atenció fixa en el vostre desig de deslliurar-vos de totes aquestes preocupacions sobre vosaltres mateixos, i no us hi agafeu com si fossin un tresor.
(adaptat de God of Surprises per Gerry W Hughes SJ)
Exercici d’escolta
Seu a la cadira, dret però còmode, amb l’esquena recolzada.
Ara adona’t només dels sons que pots sentir, sons llunyans. Escolta’ls, no intentis posar-los nom…
Fixa’t en els sons més dèbils, després dels més propers. Només escolta’ls, pren consciència…
del so de la teva pròpia respiració i del teu propi batec del cor, feble, però el teu propi ritme de vida…
I del so del silenci al teu lloc de pregària, al silenci dins teu…
Escolta d’aquesta manera durant uns minuts.
(adaptat de Praying in Lent de Donal Neary SJ)
Llibertat. Guia.
De què es tracta?
Es tracta de reconèixer el do del lliure albir que Déu ens ha donat i de retornar-li aquest do, perquè puguem unir la nostra voluntat amb la voluntat de Déu per a nosaltres, i estar-hi oberts durant la nostra pregària.
Pràctica:
Pregant per la llibertat
Aquesta pregària ens ajuda a posar-nos en actitud de disponibilitat davant Déu. Sant Ignasi descriu aquesta “oració preparatòria” com demanar “la gràcia que totes les meves intencions, accions i operacions es dirigeixin exclusivament a la lloança i al servei de la Divina Majestat”. (Exercicis espirituals, núm. 46) Pots provar-ho pregant amb aquestes paraules:
Senyor, desitjo intensament preparar-me bé per aquest moment.
Vull preparar-me plenament i estar del tot atent / atenta i disponible a tu.
Ajuda’m a clarificar i purificar les meves intencions.
Tinc molts desitjos contradictoris.
Em preocupen les coses que realment no importen ni duren.
Sé que si jo et dono el meu cor,
tot el que faci seguirà aquest cor nou.
En tot el que sóc avui, en tot el que intento fer,
en totes les meves trobades, reflexions, fins i tot en les frustracions i els fracassos
i especialment en aquest temps de pregària,
en tot això, que pugui deixar la meva vida a les teves mans.
Senyor, sóc teu / teva. Fes de mi el que vulguis. Amén.
Consciència. Guia.
Què és?
És semblant a la pregària de l’examen que forma part de la tradició ignasiana, i implica mirar enrere durant les últimes vint-i-quatre hores, per veure on ha estat treballant Déu en la teva vida. Podem mirar tant moments de «consolació», en què hem sentit l’amor, la gràcia i la misericòrdia de Déu, com també els moments de «desolació», en què potser no hem experimentat la presència de Déu, o d’alguna manera ens hem allunyat d’ell i de l’amor i ens hem quedat curts en la nostra actuació. Donem gràcies a Déu per tot el que ha estat bo, i li demanem misericòrdia i perdó pel que ha estat complicat o per allò en què hem fallat.
Pràctica:
Introducció a la revisió de la consciència
Si és cert que Déu actua en tots els detalls de la nostra vida, com començar a reconèixer la seva acció i la nostra resposta?
Al final del dia, sobretot abans d’anar a dormir, la ment, sense cap esforç conscient per part nostra, tendeix a reproduir alguns dels fets del dia de manera tan vívida que, si el dia ha estat particularment ple, podem trobar difícil anar a dormir. És possible que ens trobem recreant de nou una baralla, pensant en les sortides intel·ligents i perspicaces que hauríem pogut dir si haguéssim estat més ràpids, etc.
La revisió de la consciència es basa en aquesta tendència natural de la ment. Ens pot ajudar a ser més conscients de la presència i l’acció de Déu en la nostra vida quotidiana, i a ser més sensibles per a percebre on cooperem amb la gràcia de Déu i on el rebutgem.
Com fer la revisió de la consciència
Deixeu que la vostra ment recorri fluidament les últimes vint-i-quatre hores, abstenint-vos de qualsevol autojudici, d’aprovació o desaprovació, atenent només als moments del dia pels quals esteu agraïts. I gaudiu-ne. Fins i tot el dia més esgarrifós inclou alguns bons moments, només cal que ens prenguem la molèstia de mirar: pot ser la vista d’una gota de pluja que cau o el simple fet de poder-ho veure. Quan la gent intenta fer aquest exercici, se sol sorprendre de la quantitat i varietat de bons moments del dia que, si no l’hagués fet, s’haurien oblidat ràpidament, enfosquits, potser, per qualsevol altra experiència dolorosa del dia. Després d’haver recordat els fets i de reconèixer els dons rebuts, agraïu-los i lloeu Déu per ells.
Acabada l’acció de gràcies, el següent pas és adonar-vos dels estats d’ànim i sentiments interiors viscuts, assenyalant, si podeu, què els ha ocasionat, però de nou abstenint-vos de qualsevol autojudici. Estigueu amb el Crist mentre considereu aquests estats d’ànim i pregueu-li que us mostri les actituds que es troben en el rerefons. L’important no és analitzar la nostra experiència, sinó contemplar-la en la presència del Crist i que ell ens mostri on l’hem deixat estar en nosaltres i on hem rebutjat la seva presència. Li agraïm les vegades que hem estat «canals de la seva glòria» i li demanem perdó per les vegades que li hem negat l’entrada. Ell no nega mai el perdó. Coneix la nostra debilitat molt millor que nosaltres mateixos. Tot el que hem de fer és mostrar-la-hi; ell pot transformar la nostra debilitat en força. Podem concloure amb una breu pregària, en què ens preparem per a l’endemà i demanem l’ajuda de Déu.
Pregària per a la revisió de la consciència
Senyor, tu em coneixes millor que jo mateix. El teu Esperit impregna cada moment de la meva vida. Gràcies per l’amor i la gràcia que vesses en mi. Gràcies pel teu prec, constant i suau, a deixar-te entrar en la meva vida. Perdona’m per les vegades que he rebutjat aquesta invitació i m’he tancat a tu. Ajuda’m, demà, a reconèixer la teva presència en la meva vida, a obrir-me a tu, a deixar-te treballar en mi, a procurar la teva major glòria. Amén.
Guia de l'Escriptura
Què es?
Aquí és on llegim un passatge de l’Escriptura, lentament i atentament, i veiem què ens crida l’atenció. Com ens parla Déu a través de la seva Paraula? A continuació es mostren algunes reflexions i exercicis sobre com llegir la Paraula de Déu.
Pràctica:
Escoltant la Paraula
Llegiu el fragment, lentament, diverses vegades i comproveu si alguna paraula o frase us crida l’atenció. Podeu romandre amb aquesta frase el temps que vulgueu abans de dirigir la vostra atenció a qualsevol altra.
El procés és una mica com assaborir una llaminadura. No intenteu analitzar la frase, de la mateixa manera que normalment no trencaríeu una llaminadura i la sotmetríeu a una anàlisi química abans de tastar-la.
Sovint, una frase cridarà l’atenció de la nostra ment, molt abans que siguem conscients de quin és el motiu d’aquesta atracció. Per això és bo restar amb la frase el màxim de temps possible sense intentar analitzar-la.
Potser hi ha tota mena de distraccions que passen per la meva ment, però alguns pensaments, lluny de ser distraccions, poden convertir-se en la substància de la meva pregària. És com si la frase de l’Escriptura fos un reflector que juga amb el meu corrent de consciència, pensaments, records, reflexions, somnis, esperances, ambicions, pors, i prego a partir de la barreja de la Paraula de Déu i dels meus pensaments i sentiments interiors.
L’Escriptura com a reflector
El vers inicial de la Bíblia, “La terra era caòtica i desolada, les tenebres cobrien la superfície de l’oceà, i l’Esperit de Déu planava sobre les aigües”, descriu un estat de coses present, no un esdeveniment passat, i quan prego des de les Escriptures estic deixant que l’Esperit de Déu plani sobre el caos i la foscor del meu ésser.
Quan permeto que la Paraula de Déu surti sobre les meves preocupacions, tot pot passar, perquè ell és el Déu de les sorpreses. És important que no amagui el meu caos interior de la Paraula de Déu o de mi mateix. Sovint estem tan entrenats que pensem que és incorrecte permetre que qualsevol sentiment negatiu entri a la nostra pregària, especialment els sentiments negatius sobre Déu. Hem d’aprendre a superar aquesta formació, expressant els nostres sentiments i pensaments amb llibertat davant Déu i confiant que és prou gran per a suportar les nostres rabietes. No té sentit fingir davant Déu, que ens coneix millor que nosaltres mateixos.
No hi ha cap pensament, sentiment o desig dins teu que no pugui convertir-se en el centre de la teva pregària a la llum de la Paraula de Déu, quan saps que Déu estima el caos que ets tu i que el seu Esperit que obra en tu pot fer infinitament més del que pots pensar o imaginar.
Tractant amb les distraccions
Intentant pregar així, pot passar que la ment comenci a omplir-se de preguntes i aparents distraccions. Com sé que no m’estic enganyant a mi mateix? Com sé que aquestes paraules són certes, que Déu realment es comunica a través d’elles? Realment tinc fe en Déu? Aquestes són preguntes vàlides, però de moment deixeu-les esperar. Quan un nen s’espanta a la nit, la mare l’aixeca i li diu: “Està bé”, i el nen es va calmant a poc a poc. Però si té a les mans un prodigi que respon: “Però, mare, quins supòsits epistemològics i metafísics estàs fent en aquesta afirmació i quina evidència empírica pots aportar en suport de la teva afirmació?”, llavors la mare realment té un problema als braços. En l’oració som com aquell nen impossible si ens neguem a escoltar Déu fins que no s’hagi mesurat amb els criteris que ens interessi establir. Primer ens comuniquem amb ell amb el cor. El cor no és sense sentit: té raons, més profundes del que podem veure al principi amb la nostra ment conscient.
Després d’haver deixat de banda les preguntes un moment, què faig amb totes les altres distraccions que inunden la meva ment? Potser començo a preguntar-me si he deixat el gas encès o recordo un correu electrònic que he oblidat d’enviar. Si és urgent, com el gas, el més segur és anar a comprovar-ho. Les coses que poden esperar, potser anoteu-les per a més endavant. Qualsevol altra cosa que em ve al cap, lluny de ser una distracció, pot esdevenir matèria per a la meva pregària.
Guia d'inspiració
En aquesta secció us donem alguns pensaments i impressions sobre els quals reflexionar, per ajudar-vos a endinsar-vos més en les Escriptures i aplicar-les a la vostra pròpia vida. Aquests són pensaments individuals, de les persones que han elaborat aquests textos i, per tant, n’hi pot haver alguns que us arribin i altres que no, fins i tot algunes coses amb les quals estigueu d’acord i altres que no. No dubteu a acceptar només allò que us resulti útil i simplement deixeu de banda la resta. De vegades, una paraula o una idea pot representar un repte, i potser ens agradarà portar-ho a l’oració per veure si el Senyor ens parla d’una manera nova o si vol que aprenguem o entenguem alguna cosa nova. Preguem per tenir un cor i una ment oberts i receptius i intentem deixar enrere els nostres prejudicis mentre entrem en aquest “Espai Sagrat” amb Déu.
Conversa. Guia.
De què tracta?
Aquesta és la part de l’oració en què parlem amb Jesús (o amb la Persona de la Trinitat amb la qual ens relacionem més), sobre el que acabem de llegir a la Sagrada Escriptura o el que estem experimentant en el nostre interior, tal com parlaríem amb un bon amic. Això s’anomena sovint “parlar amb el cor a la mà” amb el Senyor; ens pot ajudar visualitzar Jesús dret o assegut al nostre costat, imaginant el seu rostre i la seva mirada sobre nosaltres. Tan important és parlar amb el Senyor, com escoltar el que va dient i responent. Aquest és un espai on estar tal com som, sense cap pretensió: podem ser totalment nosaltres mateixos davant el nostre Déu que ens estima.
Pràctica:
Conversant amb Jesús
Imagina que veus Jesús assegut a prop teu. En fer això estàs posant la imaginació al servei de la teva fe. Jesús no hi és de la manera que tu l’imagines, però sens dubte és aquí, i la teva imaginació t’ajuda a fer-te’n conscient. Ara, parla amb Jesús… Si no hi ha ningú, parla amb veu suau… Escolta el que et diu Jesús com a resposta, o el que t’imagines que diria… Aquesta és la diferència entre pensar i pregar. Quan pensem, en general parlem amb nosaltres mateixos. Quan preguem, parlem amb Déu.
Anthony de Mello SJ, Sadhana pàgines 78-79
Sant Ignasi anomena aquesta conversa un “col·loqui” i diu:
Es fa un col·loqui, pròpiament dit, de la manera que un amic parla a un altre, o un servent a un que té autoritat: ara demanant un favor, ja sigui acusant-se d’alguna malifeta, ja sigui explicant les preocupacions i demanant consell sobre elles. …. En els col·loquis hem de conversar i suplicar segons el tema; és a dir, en relació amb si em trobo temptat o consolat, amb desig de posseir una virtut o una altra, o per a disposar-me d’una manera o altra, o per a experimentar pena o alegria segons l’assumpte que estic contemplant. I, finalment, demano allò que més sincerament desitjo sobre alguns punts concrets.
Exercicis Espirituals núms. 54, 199
Conclusió. Guia
Aquest és simplement el moment d’acabar amb un pensament o una oració final, potser donant gràcies a Déu o proposant-te alguna idea per tornar a la teva vida normal i a l’activitat quotidiana.