Presència

Com més invoquem Déu, més podem sentir la seva presència. Dia a dia ens apropem al cor amorós de Déu.

Llibertat

“En aquell temps, Déu m’ensenyava
com ensenya un mestre d’escola a un alumne.” (Sant Ignasi).
Em dic a mi mateix que hi ha coses que Déu encara m’ha d’ensenyar,
i demano la gracia d’escoltar-les i deixar que elles em canvïïn.

Consciència

Senyor, ets present en totes les coses
i quan em prenc temps senzillament per a seure i estar amb tu,
la meva ment descansa
i sento la teva pau.

La Paraula de Déu

¹Després de tot això, Jesús es va tornar a aparèixer als deixebles vora el llac de Tiberíades. L’aparició va ser d’aquesta manera: ²Es trobaven plegats Simó Pere, Tomàs, l’anomenat Bessó, Natanael, de Canà de Galilea, els fills de Zebedeu i dos deixebles més. ³Simó Pere els diu:
—Me’n vaig a pescar. Els altres li diuen: —Nosaltres també venim amb tu. Sortiren, doncs, i pujaren a la barca, però aquella nit no van pescar res.

⁴Quan va despuntar el dia, Jesús es presentà a la riba del llac, però els deixebles no sabien que era ell. ⁵Llavors Jesús els digué: —Nois, no teniu res per a menjar? Li respongueren: —No. ⁶Ell els digué: —Tireu la xarxa a la dreta de la barca i trobareu peix. Tiraren, doncs, la xarxa i no podien estirar-la de tants peixos com hi havia. ⁷Llavors aquell deixeble que Jesús estimava diu a Pere: —És el Senyor. Així que Simó Pere va sentir que era el Senyor, es va cenyir la túnica, l’única peça que duia, i es llançà a l’aigua. ⁸Els altres deixebles, que només eren a uns cent metres * de terra, van arribar amb la barca, arrossegant la xarxa plena de peixos.

⁹Quan baixaren a terra, veieren unes brases amb peix coent-s’hi, i pa. ¹⁰Jesús els diu:
—Porteu peix del que acabeu de pescar. ¹¹Simó Pere pujà a la barca i va estirar cap a terra la xarxa plena de peixos: eren cent cinquanta-tres peixos grossos. Tot i haver-hi tant de peix, la xarxa no es va esquinçar. ¹²Jesús els digué:
—Veniu a menjar.
Cap dels deixebles no gosava preguntar-li: «Qui ets, tu?», perquè sabien que era el Senyor. ¹³Jesús s’acostà, prengué el pa i els el donava. Igualment va fer amb el peix. ¹⁴Aquesta fou la tercera vegada que Jesús es va aparèixer als deixebles després de ressuscitar d’entre els morts.

¹⁵Quan hagueren menjat, Jesús va preguntar a Simó Pere: —Simó, fill de Joan, m’estimes més que aquests? Ell li respongué: —Sí, Senyor, tu saps que t’estimo. Jesús li diu: —Pastura els meus anyells. ¹⁶Per segona vegada li pregunta: —Simó, fill de Joan, m’estimes? Ell li respongué: —Sí, Senyor, tu saps que t’estimo. Jesús li diu: —Pastura les meves ovelles. ¹⁷Li pregunta Jesús per tercera vegada: —Simó, fill de Joan, m’estimes? Pere es va entristir que Jesús li preguntés per tercera vegada si l’estimava, i li respongué: —Senyor, tu ho saps tot; ja ho saps, que t’estimo. Li diu Jesús:
—Pastura les meves ovelles. ¹⁸En veritat, en veritat t’ho dic: quan eres jove et cenyies tu mateix i anaves on volies, però quan siguis vell obriràs els braços i un altre et cenyirà per portar-te allà on no vols. ¹⁹Jesús va dir això per indicar amb quina mort Pere havia de glorificar Déu. Després d’aquestes paraules, Jesús va afegir: —Segueix-me.

Inspiració

L’evangeli d’avui és realment una Paraula de Déu plena de vida, i que pot despertar moltes capacitats; entre totes elles meditem sobre el procés de Joan fins que va descobrir que aquell home que era a la riba, fent foc per esmorzar, era Jesús.

Joan en primer lloc va decidir-se el capvespre abans a anar a pescar amb els seus amics seguint la invitació de Pere. Podia quedar-se a dormir i no treballar tota la nit; però els pocs que restaven de la comunitat incipient eren molt importants per a ell, i no els podia deixar sols. Va trencar la seva soledat i el seu possible centrament en ell mateix.

Mala nit, per cert; plena de molt d’esforç i de cap resultat. Al costat dels seus companys va anar experimentant el fracàs de la seva feina. Els veia fatigats, malhumorats, tirant les xarxes a dreta i esquerra per pescar aigua i deixar-la anar. En algun moment tots pensaren que més hauria valgut no treballar, i una gran inquietud i malestar els envaïa el cor.

Tornant ja cap a la costa, Joan veu a la platja aquell home que fa foc i prepara unes viandes. Quan sent la seva veu se li desperta al cor una llum clara i definida que instantàniament li comunica la certesa que és Jesús... “És el Senyor”, diu a Pere, que el reconeix i es tira a l’aigua... Després vindrà la recollida del peix, l’esmorzar, la conversa...

Jesús Renau, sj

Per veure el dibuix de l'evangeli d'avui, copieu l'enllaç des de la versió per imprimir: https://lc.cx/i6yfzU

Conversa

En reflexionar sobre l’evangeli d’avui, hi ha alguna cosa que crec que Déu vol que ara escolti o conegui? Quina veritat vol dir Déu a la meva vida avui?

Conclusió

Agraeixo a Déu el do del seu Amor
mentre vaig endavant amb alegria i esperança
per servir el seu poble.

Amén