Presència

Ara, mentre estic assegut/asseguda aquí, el batec del meu cor,
el flux i reflux de la meva respiració, els moviments de la meva ment,
són tots signes de la creació contínua de Déu.
M’aturo un moment i prenc consciència
d’aquesta presència de Déu dins meu.

Llibertat

Et dono gràcies pel do de la llibertat, Senyor.
Concedeix-me que sempre pugui escollir seguir-te.
Fes que sigui sempre conscient dels teus camins,
del teu amor i la teva preocupació per tothom.

Consciència

Com em sento ara realment? Alegre? Aclaparat/aclaparada?

Potser gaudeixo de molta pau, feliç de ser aquí.

O potser estic frustrat/frustrada, preocupat/preocupada o enfadat/enfadada.
Admeto la realitat de com estic ara. És el jo real que estima el Senyor.

La Paraula de Déu

⁴⁴Ningú no pot venir a mi si el Pare que m’ha enviat no l’atreu. I a aquest, jo el ressuscitaré el darrer dia. ⁴⁵En els Profetes hi ha escrit: Tots seran instruïts per Déu. Tots els qui escolten el Pare i acullen el seu ensenyament venen a mi. ⁴⁶No és pas que algú hagi vist el Pare: només l’ha vist el qui ve de Déu; aquest sí que ha vist el Pare. ⁴⁷En veritat, en veritat us ho dic: els qui creuen tenen vida eterna. ⁴⁸Jo soc el pa de vida. ⁴⁹Els vostres pares van menjar el mannà en el desert, però van morir. ⁵⁰Aquest, en canvi, és el pa que baixa del cel perquè el qui en mengi no mori. ⁵¹Jo soc el pa viu que ha baixat del cel. Qui menja aquest pa, viurà per sempre. I el pa que jo donaré és la meva carn per a la vida del món.

Inspiració

En l’Evangeli de Joan, Jesús ens diu obertament que ve de Déu per oferir-nos a tots un aliment que dona vida eterna, i és que també ens diu que “tots serem instruïts per Déu”. A aquest oferiment que se’ns dona, podem respondre-hi des de la llibertat humana: podem dir sí o podem dir no a Déu.

Només des d’una pregària sincera, des del cor, perquè allí és on Déu ens parla i ens conforta, podem donar resposta a aquesta Bona Nova que Jesús ens ha vingut a portar; és la promesa, que es compleix en l’Eucaristia. Ens podem preguntar: Escolto el Senyor? Ens sentim fills de Déu?

Si Jesús no ens alimenta amb el seu Esperit de creativitat, seguirem atrapats en el passat, vivint la nostra religió des de formes, concepcions i sensibilitats nascudes i desplegades en altres èpoques i per a altres temps que no són els nostres. Però aleshores, Jesús no podrà comptar amb la nostra cooperació per a engendrar i alimentar la fe al cor dels homes i dones d'avui. Perquè quan resem el parenostre i ens sentim germans en tots i demanem que no manqui a ningú el pa i el perdó, segur que Crist ja està en el nostre cor i amb ell ens tornem evangeli per arribar a tothom. Això hauria de fer que els nostres ulls no convertissin en invisibles tants germans i germanes que esperen la nostra ajuda, sigui quina sigui.

Joan Carles Nicuesa Vilardell

Conversa

Començo parlant amb Jesús sobre el fragment de l’Escriptura que acabo de llegir.
Quina part m’ha tocat interiorment?
Potser també les paraules d’un amic –o alguna història que he sentit fa poc–
lentament pugen a la superfície de la meva consciència.
Si és així, pot aquesta història il·luminar el que el passatge de les Escriptures m’està intentant dir?

Conclusió

Glòria al Pare, i al Fill i a l’Esperit Sant,
com era al principi,
és ara i sempre serà,
món sense fi. Amén.

Amén