Presència

«El món és ple de la grandesa de Déu» (Gerard Manley Hopkins).
Em quedo un moment en la presència de Déu, al meu voltant,
en cada part del meu cos
i al fons del meu ésser.

Llibertat

Déu no és estrany a la meva llibertat.
De fet, l’Esperit insufla vida als meus desitjos més íntims,
donant-me un impuls suau cap a tot el que és bo.
Demano la gràcia de deixar-me embolcallar per l’Esperit.

Consciència

Hi ha un temps i un lloc per a tot, com diu la dita.
Senyor, concedeix-me que sempre pugui desitjar
passar temps en la teva presència,
per poder escoltar la teva crida.

La Paraula de Déu

⁵²Llavors els jueus es posaren a discutir entre ells. Deien: —Com pot donar-nos aquest la seva carn per a menjar? ⁵³Jesús els respongué: —En veritat, en veritat us ho dic: si no mengeu la carn del Fill de l’home i no beveu la seva sang, no teniu vida en vosaltres. ⁵⁴Qui menja la meva carn i beu la meva sang, té vida eterna, i jo el ressuscitaré el darrer dia. ⁵⁵La meva carn és veritable menjar i la meva sang és veritable beguda. ⁵⁶Qui menja la meva carn i beu la meva sang, està en mi, i jo, en ell. ⁵⁷A mi m’ha enviat el Pare que viu, i jo visc gràcies al Pare; igualment els qui em mengen a mi viuran gràcies a mi. ⁵⁸Aquest és el pa que ha baixat del cel. No és com el que van menjar els vostres pares. Ells van morir, però els qui mengen aquest pa, viuran per sempre. ⁵⁹Tot això, Jesús ho digué mentre ensenyava en una sinagoga, a Cafarnaüm.

Inspiració

Ens podríem imaginar les primeres comunitats cristianes reunides per celebrar el Sopar del Senyor i l’emoció de recordar aquest fet fundant que va obrir el cor de molts homes i dones. Ens podem preguntar si a les nostres celebracions podem reviure aquesta sensació de trobada amb Jesús o les hem convertit en un ritual que no ens compromet amb el nostre proïsme.

La vida que Jesús transmet als seus deixebles en l'Eucaristia és la que ell mateix rep del Pare, que és font inesgotable de vida plena. Una vida que no s'extingeix amb la nostra mort biològica. Per això Jesús s'atreveix a fer aquesta promesa als seus: “Qui menja aquest pa viurà per sempre”.

Sens dubte, el signe més greu de la crisi de la fe entre nosaltres és l'abandó tan generalitzat de l'eucaristia dominical. Per a qui estima Jesús és dolorós observar com va perdent el poder d'atracció. Però encara és més dolorós veure que des de l'Església assistim a aquest fet sense atrevir-nos a reaccionar. Per què? L’experiència cristiana consisteix fonamentalment a alimentar la nostra vida amb Jesús, descobrint la força que transforma a poc a poc i al llarg dels dies.

Com la pregària d’Annie Johnson Flint: “Crist no té mans, però té les nostres...”

Joan Carles Nicuesa Vilardell

Conversa

Conscient que soc encara en presència de Déu,
m’imagino el mateix Jesús dret o assegut al meu costat,
i li dic el que tinc al cap, el que em passa pel cor,
parlant com un amic amb un altre.

Conclusió

Glòria al Pare, i al Fill i a l’Esperit Sant,
com era al principi,
és ara i sempre serà,
món sense fi. Amén.

Amén