Presència

M’aturo un moment
a reflexionar sobre la presència vivificant de Déu
en cada part del meu cos, en tot el que m’envolta,
en tota la meva vida.

Llibertat

Senyor, guia’m sempre
a fer la teva voluntat
conscient que la teva força
em conduirà i mantindrà.

Consciència

Pare del cel, gràcies perquè el teu amor no falla mai i la teva misericòrdia es renova cada matí. Que no deixi mai de recórrer a tu amb les meves necessitats, amb el meu amor.

La Paraula de Déu

²¹El qui m’estima és el qui té els meus manaments i els guarda; i al qui m’estima, el meu Pare l’estimarà i jo també l’estimaré i em manifestaré a ell. ²²Judes, no l’Iscariot, li pregunta:
—Senyor, què ho fa que et vulguis manifestar a nosaltres però no al món? ²³Jesús li respon:
—Qui m’estima, guardarà la meva paraula; el meu Pare l’estimarà i vindrem a fer estada en ell. ²⁴El qui no m’estima, no guarda les meves paraules. I la paraula que escolteu no és meva, sinó del Pare que m’ha enviat.

²⁵»Us he dit tot això mentre he estat amb vosaltres, ²⁶però el Defensor, l’Esperit Sant que el Pare enviarà en nom meu, us farà recordar tot el que jo us he dit, i us ho farà entendre.

Inspiració

L'evangeli d'avui forma part del discurs de comiat de Jesús. Fins ara els deixebles formaven part de la comunitat de Jesús. Però ara Jesús anuncia que torna al Pare i els deixebles restaran sols, sense la presència física de Jesús. Com s’ho faran?

I en aquest moment Jesús promet als deixebles la vinguda de l’Esperit Sant, Esperit defensor. Aquesta vinguda de l’Esperit es manifestarà a la Pentecosta amb els símbols de llengües de foc, vent i tempesta.

Els cristians fem referència a l’Esperit en senyar-nos, en el credo, en el glòria, etc. Però moltes vegades no copsem el sentit veritable de l‘Esperit, que esdevé marginat en la nostra vida personal i eclesial. Gran part dels problemes dels cristians i de l’Església són conseqüència de l’oblit de l’Esperit.

Sense Esperit Sant la vida cristiana es redueix a conceptes, a observança de ritus, a moralisme i preceptes. La manca de vivència teòrica i pràctica de l’Esperit té conseqüències molt negatives per a les persones i per a l’Església: por, accídia, cansament, desànim, clericalisme, marginació i passivitat del laïcat, manca d’entusiasme, crítica demolidora a l’Església, manca d’esperança, juridicisme, recerca del poder, rigidesa, exterioritat, orgull i menyspreu d’altres religions, etc.

En canvi, l’Esperit present esdevé font de saviesa, bondat, alegria, comunitat i comunió, esperança sense límits, entusiasme, llibertat, novetat, audàcia apostòlica, etc. L'Església no és una ONG, sinó una comunitat trinitària, un poble en camí, sínode.

Víctor Codina sj

Conversa

Les teves paraules, Senyor, m’han ensenyat com pregar.
El preciós “Pare nostre”
conté tot el que jo voldria dir.

Conclusió

Glòria al Pare, i al Fill i a l’Esperit Sant,
com era al principi,
és ara i sempre serà,
món sense fi. Amén.

Amén