Presència

M’aturo durant una estona i intento adonar-me que Déu és present.
Per a mi, aquí i ara, ell és present en allò que faig,
en les persones i en les situacions en què em trobo diàriament.
Em faig present a Aquell que sempre és present per a mi.

Llibertat

Déu no és estrany a la meva llibertat.
De fet, l’Esperit insufla vida als meus desitjos més íntims,
donant-me un impuls suau cap a tot el que és bo.
Demano la gràcia de deixar-me embolcallar per l’Esperit.

Consciència

Hi ha un temps i un lloc per a tot, com diu la dita.
Senyor, concedeix-me que sempre pugui desitjar
passar temps en la teva presència,
per poder escoltar la teva crida.

La Paraula de Déu

¹²Aquest és el meu manament: que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat. ¹³Ningú no té un amor més gran que el qui dona la vida pels seus amics. ¹⁴Vosaltres sou els meus amics si feu el que jo us mano. ¹⁵Ja no us dic servents, perquè el servent no sap què fa el seu amo. A vosaltres us he dit amics perquè us he fet conèixer tot allò que he sentit del meu Pare. ¹⁶No m’heu escollit vosaltres a mi; soc jo qui us he escollit a vosaltres i us he confiat la missió d’anar pertot arreu i donar fruit, * i un fruit que duri per sempre. I tot allò que demanareu al Pare en nom meu, ell us ho concedirà. ¹⁷Això us mano: que us estimeu els uns als altres.

Inspiració

Era el darrer sopar. Ja Jesús havia rentat els peus als deixebles. Jesús comença un llarg col·loqui amb els seus deixebles. Els ha de dir coses molt importants i comença pel fonamental: vol donar-los de manera clara una ordre, un mandat: “Que us estimeu els uns als altres com jo us he estimat".

El passatge evangèlic parla de l'amistat, de donar la vida pels amics. Un dels primers passos a fer per a poder estimar és tenir present l'altre, els altres. Fer-se conscient de la seva existència, de la seva realitat. Observar com flueix la vida de les persones que apreciem ens pot portar a un acompanyament més personalitzat. Em serveixen els petits detalls de la vida quotidiana. Aquells que podem oferir de la manera més senzilla, simplement seguint els esdeveniments de cada dia i recordant-nos de les persones estimades.

Darrere d'aquesta actitud s'hi amaga un estat d'ànim que actua com a transformador d'esperits. Hi ha gent que només dient una paraula encén la il·lusió, el seu sol somriure és capaç de besar l'ànima, donant la mà trenquen la solitud, empunyen una guitarra i componen una simfonia que amenitza la vida i l'omple d’alegria i de màgia com si fos una contínua festa. I, què em dieu d'aquesta abraçada sanadora que tots podem oferir?

Per a això cal aturar-se i pensar. Tenir vida interior. Sentir-se estimat. Ser algú per a algú. Valorar allò que tens i saber-ho compartir i comunicar. Això implica vitalitat, dinamisme, posar-se a cercar; en el fons, desinstal·lar-se, sortir d'un mateix… Endinsar-se en aquests gestos és una manera de donar la vida pels altres..., i és a l’abast de tothom.

Emili Reimat

Conversa

Jesús, tu sempre ets present esperant-me.
De vegades em quedo enredat
amb les preocupacions de la vida.
Concedeix-me que pugui estar tranquil/tranquil·la més sovint,
per a conèixer la teva pau, la teva serenor.

Conclusió

Agraeixo a Déu el do del seu Amor
mentre vaig endavant amb alegria i esperança
per servir el seu poble.

Amén