Presència

Em presento a la teva presència, oh Déu.
Que sempre prengui temps per a sentir
la bellesa que has creat
per a gaudir-ne.

Llibertat

«Un tronc d’arbre, gruixut i sense forma,
no creuria mai que podria convertir-se en una estàtua,
admirada com una escultura meravellosa,
i no se sotmetria mai al cisell de l’escultor,
que amb la seva inspiració veu el que en pot fer» (sant Ignasi).
Demano la gràcia de deixar-me modelar pel meu Creador que tant m’estima.

Consciència

Conscient de la teva presència, Senyor,
miro el meu passat recent.
Vull ser sincer/sincera amb mi mateix/mateixa sobre com he estat
i el que he fet,
perquè sé que estimes la veritat en el cor
i m’acceptes tal com soc.

La Paraula de Déu

⁴³»Ja sabeu que es va dir: Estima els altres, però detesta els enemics. ⁴⁴»Doncs jo us dic: Estimeu els vostres enemics, pregueu pels qui us persegueixen. ⁴⁵Així sereu fills del vostre Pare del cel, que fa sortir el sol sobre bons i dolents i fa ploure sobre justos i injustos. ⁴⁶Perquè, si estimeu els qui us estimen, quina recompensa mereixeu? ¿No fan el mateix els publicans? ⁴⁷I, si només saludeu els vostres germans, què feu d’extraordinari? ¿No fan el mateix els pagans? ⁴⁸»Sigueu perfectes com el vostre Pare celestial és perfecte.

Inspiració

El tret característic del cristià, aquell que marca veritablement la diferència no és ser capaç d’estimar, de ser misericordiós, de perdonar, de voler un món millor, de treballar per la justícia, de donar fins i tot temps, energies i diners en bé dels altres, etc.

Hi ha moltes persones en el nostre món que volen estimar. El que caracteritza el cristià, però, és el desig d’ESTIMAR COM JESÚS VA FER-HO i no d’una altra manera.

Estimar els enemics és molt difícil. Tan difícil com estimar aquelles persones que, d’entrada, no ens cauen gaire bé, que són pesades, que tothom es vol treure de sobre, que amb facilitat arraconem i considerem sovint inferiors, de poca categoria, que de natural deixem de banda i marginem...

Demanem a nostre Senyor que, dia a dia, pas a pas, a poc a poc però sense aturar-nos, progressivament, anem configurant la nostra manera de ser i de fer a la d’ell mateix. A això estem cridats. Aquest és el camí de la nostra felicitat i de la de tothom.

Xavier Rodríguez sj

Conversa

Jesús, tu sempre ets present esperant-me.
De vegades em quedo enredat
amb les preocupacions de la vida.
Concedeix-me que pugui estar tranquil/tranquil·la més sovint,
per a conèixer la teva pau, la teva serenor.

Conclusió

Agraeixo a Déu el do del seu Amor
mentre vaig endavant amb alegria i esperança
per servir el seu poble.

Amén