Presència

Estimat Senyor, ajuda’m a obrir-me a tu
ara, mentre deixo de banda les preocupacions del món.
Omple els meus pensaments amb la teva pau, el teu amor.

Llibertat

Demano l’ajuda de Déu
per a estar lliure de les meves preocupacions,
per a obrir-me a Déu en aquesta estona de pregària,
per a poder conèixer, estimar i servir més Déu.

Consciència

En aquest moment, Senyor, adreço a tu els meus pensaments.
Deixaré de banda les meves feines i preocupacions.
Reposaré i em refaré en la teva presència.

La Paraula de Déu

¹ »Mireu de no fer el que és just només perquè la gent us vegi, ja que així no tindríeu cap recompensa del vostre Pare del cel.

²»Per tant, quan facis almoina, no ho anunciïs a toc de trompeta, com fan els hipòcrites a les sinagogues i pels carrers, perquè tothom els alabi. En veritat us dic que ja tenen la seva recompensa. ³En canvi, tu, quan facis almoina, mira que la mà esquerra no sàpiga què fa la dreta, ⁴perquè la teva almoina quedi secreta; i el teu Pare, que veu el que és secret, t’ho recompensarà.^,

⁵»I quan pregueu, no sigueu com els hipòcrites, que els agrada de posar-se drets i pregar a les sinagogues i a les cantonades de les places perquè tothom els vegi. En veritat us dic que ja tenen la seva recompensa. ⁶En canvi, tu, quan preguis, entra a la cambra més retirada, tanca-t’hi amb pany i clau i prega al teu Pare, present en els llocs més secrets; i el teu Pare, que veu el que és secret, t’ho recompensarà.^,

¹⁶»I quan dejuneu, no feu un posat trist com els hipòcrites, que es desfiguren la cara perquè tothom vegi que dejunen. En veritat us dic que ja tenen la seva recompensa. ¹⁷En canvi, tu, quan dejunis, perfuma’t el cap i renta’t la cara, ¹⁸perquè els altres no vegin que dejunes, sinó tan sols el teu Pare, present en els llocs més secrets; i el teu Pare, que veu el que és secret, t’ho recompensarà.

Inspiració

L’exhortació a la caritat, a la pregària i a l’austeritat és una recomanació que l’Església ens fa perquè arribem, en plenitud de forma interior, a gaudir de la felicitat que no s’acaba.

Desitgem que la conversió sigui des de les arrels mateixes de la nostra persona, no tan sols un envernissat superficial de la façana creient de cadascú.

És per això que l’evangeli d’avui ens anima a ser sincers i a jugar net; a no ser gens hipòcrites ni falsos.

Preguem, donem almoina i dejunem amb l’esforç i la joia retinguda de l’atleta que ja tasta el gust de la victòria en la competició, quan tot just acaba de començar els entrenaments.

L’austeritat i el sacrifici tenen sentit no en si mateixos, sinó perquè ens mantenen en plena forma per a poder estar al servei dels altres.

Xavier Rodríguez sj

Conversa

Començo parlant amb Jesús sobre el fragment de l’Escriptura que acabo de llegir.
Quina part m’ha tocat interiorment?
Potser també les paraules d’un amic –o alguna història que he sentit fa poc–
lentament pugen a la superfície de la meva consciència.
Si és així, pot aquesta història il·luminar el que el passatge de les Escriptures m’està intentant dir?

Conclusió

Agraeixo a Déu el do del seu Amor
mentre vaig endavant amb alegria i esperança
per servir el seu poble.

Amén