Presència

La pau de Déu és el tresor dels tresors, «la perla de gran preu». Senyor, que experimenti aquesta pau ara mateix, en la teva santa presència.

Llibertat

«Són molt poques les persones
que s’adonen del que Déu faria d’elles
si s’abandonessin a les seves mans,
i es deixessin modelar per la seva gràcia» (sant Ignasi)
Demano la gràcia de confiar-me plenament a l’amor de Déu.

Consciència

Benvolgut Senyor, ajuda’m a ser sempre
conscient de les coses importants de la vida,
per cuidar els que m’envolten,
per buscar la teva presència en tots aquells amb qui em trobo.

La Paraula de Déu

²⁴Quan vingué Jesús, Tomàs, un dels Dotze, l’anomenat Bessó,no era allà amb els altres deixebles. ²⁵Ells li van dir: —Hem vist el Senyor. Però ell els contestà: —Si no li veig a les mans la marca dels claus, si no fico el dit a la ferida dels claus i no li poso la mà dins el costat, jo no creuré pas.

²⁶Al cap de vuit dies, els deixebles es trobaven altra vegada en aquell mateix lloc, i Tomàs també hi era. Estant tancades les portes, Jesús va arribar, es posà al mig i els digué: —Pau a vosaltres. ²⁷Després diu a Tomàs: —Porta el dit aquí i mira’m les mans; porta la mà i posa-me-la dins el costat. No siguis incrèdul, sigues creient. ²⁸Tomàs li va respondre: —Senyor meu i Déu meu! ²⁹Jesús li diu: —Perquè m’has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense haver vist!

Inspiració

Avui celebrem Sant Tomàs. Ho dic perquè la meva invitació és llegir aquest text precisament des d’aquesta condició de santedat de qui protagonitza la trobada amb Jesús. Sabem que no és l’únic cas; ni sant Pere, ni sant Pau ni cap dels sants no ho són per la seva perfecció. Ho són en tot cas per ser persones amb una recerca incessant de la veritat i la fe. Sant Tomàs necessitava veure i tocar. No en tenia prou amb els relats que li arribaven per boca d’altres. És tan humà, això! Déu actua a través dels sants per ensenyar-nos quin és el camí de la fe, i el primer pas d’aquest camí és reconèixer honestament els nostres dubtes, les nostres contradiccions, la necessitat de seguretat. Per a aspirar a ser dels qui creuen sense haver vist, hem de passar per a reconèixer la debilitat de la nostra carn. És aquest l’únic camí per a arribar a respondre amb Tomàs: “Senyor meu i Déu meu!”

Santi Torres

Conversa

Estimat Jesús, puc obrir-te el meu cor.
Puc dir-te tot el que em preocupa.
Sé que t’importen totes les preocupacions de la meva vida.
Ensenya’m a viure conscient
que tu que em cuides avui,
em cuidaràs demà i tots els dies de la meva vida.

Conclusió

Glòria al Pare, i al Fill i a l’Esperit Sant,
com era al principi,
és ara i sempre serà,
món sense fi. Amén.

Amén