Presència

Déu meu, ets més a prop del que m’atreveixo a creure, més a prop que el meu propi alè. Em sento beneït per la teva íntima proximitat i no he de tenir por.

Llibertat

Guia’m sempre perquè pugui fer la teva santa voluntat
sabent que la teva força
em mantindrà i farà que la pugui portar a terme.

Consciència

Benvolgut Senyor, ajuda’m a ser sempre
conscient de les coses importants de la vida,
per cuidar els que m’envolten,
per buscar la teva presència en tots aquells amb qui em trobo.

La Paraula de Déu

¹ »Jo soc el cep veritable i el meu Pare és el vinyater. ²Les sarments que no donen fruit, el Pare les talla, però les que donen fruit, les neteja perquè encara en donin més. ³Vosaltres ja sou nets gràcies a la paraula que us he comunicat. ⁴Estigueu en mi com jo estic en vosaltres. Així com les sarments, si no estan en el cep, no poden donar fruit, tampoc vosaltres no en podeu donar si no esteu en mi. ⁵Jo soc el cep i vosaltres les sarments. El qui està en mi i jo en ell, dona molt de fruit, perquè sense mi no podeu fer res. ⁶Si algú no està en mi, és llençat fora i s’asseca com les sarments. Les sarments, un cop seques, les recullen i les tiren al foc, i cremen. ⁷Si esteu en mi i les meves paraules resten en vosaltres, podreu demanar tot el que voldreu, i ho tindreu. ⁸La glòria del meu Pare és que doneu molt de fruit i sigueu deixebles meus.

Inspiració

“La glòria del meu Pare és que doneu molt de fruit i que sigueu deixebles meus”. Donar fruit no és el mateix que tenir èxit... Tenir èxit és una cosa espectacular, però fugaç. A la llarga, només acarona l’ego de qui, presumptament en té, d’èxit... En canvi, donar fruit és un procés de més llarga durada: no tan centrat en un mateix, sinó en l’altre. De vegades, donar fruit demana fins i tot “morir” (això ens ho podria explicar el gra de blat que, si no cau en terra i mor, no dona fruit, però que, si mor, en dona molt, de fruit...). Tot això –donar fruit– només serà possible si ell està en nosaltres... i nosaltres, en ell. Perquè, sense ell, no podem fer res (no simplement “poca cosa”, sinó “res”). Si els sinòptics parlen de “seguir”, Joan parla d’“estar”–com si volgués precisar fins on ha d’arribar aquest seguiment, fins a la intimitat total amb el Mestre que ens crida al seguiment. Ara bé, tot estant en ell, ens vindran les tallades, les esporgades i les neteges que fa el Pare en nosaltres. D’entrada, en el nostre actuar. Però, sobretot, en el nostre ésser. Són les “nits fosques” de què ens parlen els místics. Venen moments de foscor i buidor que escometen la nostra vida de seguidors i seguidores de Jesús: de foscor, perquè a nosaltres tanta Llum ens encega; de buidor, per a poder acollir tanta Plenitud com se’ns promet. Però, per això mateix, foscor i buidor no són la darrera Paraula. La darrera Paraula són la Llum i la Plenitud anhelades. És per això que els místics, tot parlant d’aquesta nit, s’exclamen “¡oh dichosa ventura!” oh, aventura feliç!...

Josep Giménez sj

Conversa

“No hi ha condemna per als que estan en Crist Jesús”. (Romans 8:1). M’adreço a Aquell que m’estima i em coneix millor del que em puc estimar o conèixer a mi mateix/mateixa. Li demano el que ara necessito.

Conclusió

Ple de l’amorosa presència de Déu,
li prego que em beneeixi i guïi els meus passos
mentre vaig a fer la seva obra en la meva vida diària.

Amén