Presència

Sento que el Senyor pronuncia suaument el meu nom, convidant-me a aquest temps de pregària. Deixo que totes les altres distraccions desapareguin mentre gaudeixo de la proximitat de Déu, que és una benedicció.

Llibertat

Senyor, et prego que em concedeixis el do de la libertat.
Que el teu Esperit Sant
guïi els qui tenen el poder perquè treballin
per la igualtat de tot el teu poble.

Consciència

Estimat Jesús, que sigui sempre conscient de la teva presència,
el teu poder i el teu amor,
tots els dies de la meva vida.

La Paraula de Déu

²⁰Llavors la mare dels fills de Zebedeu va anar amb els seus fills a trobar Jesús i es prosternà per fer-li una petició. ²¹Jesús li preguntà: —Què vols? Ella li respongué: —Mana que aquests dos fills meus seguin en el teu Regne l’un a la teva dreta i l’altre a la teva esquerra. ²² Jesús contestà: —No sabeu què demaneu. ¿Podeu beure la copa que jo he de beure? Ells li responen: —Sí que podem. ²³Jesús els diu: —Prou que beureu la meva copa, però seure a la meva dreta o a la meva esquerra, no soc jo qui ho ha de concedir: hi seuran aquells per a qui el meu Pare ho ha preparat.

²⁴Quan els altres deu ho sentiren, es van indignar contra els dos germans. ²⁵Jesús els cridà i els digué: —Ja sabeu que els governants de les nacions les dominen com si en fossin amos i que els grans personatges les mantenen sota el seu poder. ²⁶Però entre vosaltres no ha de ser pas així: qui vulgui ser important enmig vostre, que es faci el vostre servidor, ²⁷i qui vulgui ser el primer, que es faci el vostre esclau; ²⁸com el Fill de l’home, que no ha vingut a ser servit, sinó a servir i a donar la seva vida en rescat per tothom.

Inspiració

Quan penso en la mentalitat del Senyor en l’elecció dels apòstols em crida l’atenció que, podent escollir els homes més perfectes en tots els sentits, escull persones de carn i ossos, amb totes les seves limitacions humanes. Avui mateix, Jaume, un dels tres preferits del Senyor, resulta que està pensant a ser primer ministre del nou Regne que ve a instaurar Jesús; i encara més, els altres onze protesten perquè també ells pensen ser-ho. Què ens diu el Senyor amb aquesta manera de fer? Doncs que ha vingut a assumir la humanitat real, no una humanitat ideal que no existeix; que ens estima tal com som. Que els que ens enviarà en nom seu ens podran entendre i ens podran dir ben convençuts que el Pare del cel, el Pare bo, ens estima de veritat.

El Senyor, als apòstols i a tots nosaltres, només ens demana una cosa: que l’estimem. I Jaume i els altres van manifestar aquest amor donant la vida per ell, com els inculca Jesús en l’evangeli; Jaume no serà el primer ministre, però serà el primer a donar la vida. Després de la greu equivocació de Pere, Jesús només li pregunta: Pere, m’estimes? I el Senyor, en la nostra vida quotidiana, sovint plena d’indelicadeses envers ell, ens va preguntant: m’estimes? I el dia de la gran veritat només ens preguntarà si durant la vida l’hem estimat en els pobres i els petits que acudien a nosaltres.

Evidentment, aquesta opció per la humanitat concreta i feble dels apòstols i dels seus successors, en una paraula, la humanitat de l’Església, costa al Senyor un preu molt car de persones que s’escandalitzen d’aquesta feblesa; però per a ell el que compta és que aquesta humanitat és una font d’esperança per a tota persona de bona voluntat que, conscient de la seva feblesa, malgrat tot, se sent estimada per aquest Pare bo que tenim al cel i que només busca si al fons del nostre cor hi troba una espurna d’amor.

Lluís Victori sj

Conversa

Imagino ara una de les Persones de la Trinitat davant meu, Pare, Fill o Esperit Sant, qui em vingui a la imaginació amb més naturalitat, i hi tinc una conversa, parlant amb el cor a la mà, sobre el que acabo de llegir o sobre el que avui estic sentint i experimentant de la meva vida.

Conclusió

Dono gràcies a Déu per aquests moments que hem passat tots dos sols i per les llums rebudes sobre el text.

Amén