Presència

Reflexiono per un moment sobre la presència de Déu al meu voltant i en mi.
Creador de l’univers, del sol i la lluna, la terra,
cada molècula, cada àtom, tot el que és:
Déu està en cada batec del meu cor. Déu està amb mi, ara.

Llibertat

Senyor, m’has creat perquè visqui en llibertat. Que el teu Sant Esperit em guïi perquè et pugui seguir lliurement. Infon en el meu cor el desig de conèixe’t i d’estimar-te cada dia més.

Consciència

Senyor, et faig present tots els qui han demanat les meves oracions i les poso als teus peus, juntament amb totes les meves necessitats i preocupacions.

La Paraula de Déu

²⁴Després els proposà aquesta altra paràbola: —Amb el Regne del cel passa com amb un home que va sembrar bona llavor en el seu camp; ²⁵però, mentre tothom dormia, vingué el seu enemic, va sembrar jull enmig del blat i se’n va anar. ²⁶Quan els brins van créixer i es va formar l’espiga, aparegué també el jull. ²⁷Els mossos anaren a trobar l’amo i li digueren: »—Senyor, ¿no vas sembrar bona llavor en el teu camp? D’on ha sortit, doncs, el jull? ²⁸»Ell els respongué: »—Això ho ha fet un enemic. »Els mossos li diuen: »—¿Vols que anem a arrencar el jull? ²⁹»Ell els respon: »—No ho feu pas, no fos cas que, arrencant el jull, arrenquéssiu també el blat. ³⁰Deixeu que creixin junts fins al temps de la sega, i llavors diré als segadors: “Arrenqueu primer el jull i feu-ne feixos per cremar-lo; el blat, en canvi, arreplegueu-lo i entreu-lo al meu graner.”

Inspiració

L'estiu és temps de paràboles. Podem assaborir aquestes petites obres mestres de la narrativa comparativa que Jesús utilitzava per a explicar el Regne. Llegim avui la del jull i el blat, en què l’evangelista ens mostra com el món és un camp de sembres oposades. És el continu conflicte entre el bé i el mal. I el Regne de Déu hi creix, enmig d'aquesta vida de vegades tan ambigua i complexa. Aquí hi ha Déu auxiliant l'home silenciosament. En aquests comportaments col·lectius de la humanitat animats de vegades per grans ideals i altres vegades per foscos egoismes. En aquests mil gestos que fem els homes cada dia on es barregen la generositat amb les mesquineses més inconfessables... I la nostra vida és aquest aiguabarreig de bo i de dolent, tot barrejat, sense saber gaire bé on comença l'un i acaba l'altre.

Podem observar que no és fàcil saber com Déu avui s'obre camí en la consciència de cada persona. La «paràbola del blat i el jull» ens convida a no precipitar-nos. Déu, com el bon sembrador, té paciència i sap esperar, sap quin és el moment de la sega, quin el moment de separar bo i dolent... No és un Déu passiu; és un Déu pacient. Per això Déu espera, per això no es deixa portar per l'ànsia, el maniqueisme de bons i dolents, el puritanisme que voldria tenir-ho tot ben separat, els bons a la dreta i els dolents a l'esquerra.

Déu espera i confia perquè coneix la força del blat que ell mateix ha plantat, perquè sap que es mantindrà ferm i sap que donarà el fruit el dia de la sega. Només llavors podrà separar l’un de l’altre. I com deia el Marc Vilarasau “Davant el foc del seu amor, el jull cremarà i el blat es convertirà en pa”.

Avui, dia que celebrem la festa de Sant Joaquim i Santa Anna, pares de Maria i avis de Jesús, podem tenir presents en la nostra pregària els nostres avis.

Emili Reimat

Conversa

“El va mirar i l’estimà” (Marc 10,21). ¿Puc permetre’m seure a la mirada amorosa de Jesús, que m’estima en tot moment i lloc, en totes les circumstàncies? Déu sempre em mira amb un amor incondicional.

Conclusió

Ple de l’amorosa presència de Déu,
li prego que em beneeixi i guïi els meus passos
mentre vaig a fer la seva obra en la meva vida diària.

Amén