Presència

La meva ànima anhela la teva presència, Senyor. Quan dirigeixo els meus pensaments cap a tu, trobo pau i satisfacció.

Llibertat

Si Déu estigués intentant dir-me alguna cosa, ho sentiria?
Si Déu m’estigués consolant o esperonant, me n’adonaria?
Demano la gracia d’alliberar-me de les meves preocupacions
i d’obrir-me a allò que Déu em pugui estar dient.

Consciència

Conscient de la teva presència, Senyor,
miro el meu passat recent.
Vull ser sincer/sincera amb mi mateix/mateixa sobre com he estat
i el que he fet,
perquè sé que estimes la veritat en el cor
i m’acceptes tal com soc.

La Paraula de Déu

¹Una vegada, Jesús pregava en un cert indret. Quan hagué acabat, un dels deixebles li digué:
—Senyor, ensenya’ns a pregar, tal com Joan en va ensenyar als seus deixebles. ²Ell els digué:
—Quan pregueu, digueu:

Pare, santifica el teu nom, vingui el teu Regne.

³Dona’ns cada dia el pa que necessitem; ⁴perdona els nostres pecats, que nosaltres també perdonem tots els qui ens han ofès, i no permetis que caiguem en la temptació.”^,

⁵I els digué encara:
—Si algú de vosaltres té un amic i el va a trobar a mitjanit i li diu: “Amic, deixa’m tres pans, ⁶que un amic meu ha arribat de viatge, se m’ha presentat a casa i no tinc res per a oferir-li”, ⁷segur que no li respondrà de dins estant: “No m’amoïnis, la porta ja és tancada i tant jo com els meus fills ja som al llit; no em puc aixecar a donar-te’ls.” ⁸Us asseguro que, si no s’aixeca a donar-los-hi per amistat, la impertinència d’aquell l’obligarà a aixecar-se per donar-li tot el que necessita.

⁹»I jo us dic: Demaneu, i us donaran; cerqueu, i trobareu; truqueu, i us obriran. ¹⁰Perquè el qui demana, rep; el qui cerca, troba; i a qui truca, li obren. ¹¹Quin pare d’entre vosaltres, si el seu fill li demana peix, en comptes de peix li donarà una serp? ¹²I si li demana un ou, ¿li donarà potser un escorpí? ¹³Així, doncs, si vosaltres, que sou dolents, sabeu donar coses bones als vostres fills, molt més el Pare del cel donarà l’Esperit Sant als qui l’hi demanen.

Inspiració

“Senyor, ensenya’ns a pregar”. Una de les diferents capacitats que té la persona és pregar. El no creient no té aquesta necessitat. M'imagino per un moment que jo no crec en Déu. Llavors, doncs, no podria parlar amb ell, ni escoltar-lo, ni sentir-me acompanyat per ell, ni abandonar-me a ell, ni escridassar-lo, ni gaudir de la seva presència, ni adorar-lo per sobre de tot, ni confessar els meus pecats i suplicar misericòrdia... Sincerament, no podria.

Creure produeix un punt d'inflexió en què el creient s'obre a una Presència i a partir d'aquí neix una nova relació. Soc conscient d’aquesta realitat? Com o qui em va ensenyar a pregar? Pregar és el primer pas que fa el creient per a acostar-se a Déu.

Els deixebles demanen a Jesús que els n’ensenyi i el Mestre els regala la pregària que millor recull allò que ell vivia en el més íntim del seu ésser i la que millor expressa el sentir dels seus veritables deixebles, el parenostre. La seva interpretació ha donat múltiples versions fruit de la gran riquesa de diàlegs que s’estableixen entre cada persona i Déu.

Jesús també ens explica en aquest passatge el que podríem definir com a pregària de petició. Demanar, cercar, trucar... I ho fa a través de dues senzilles comparacions. Dins aquest context Jesús s'expressa amb gran claredat i bellesa; no obstant això, tots som conscients que les coses no són tan clares. Qui no ha demanat, buscat o trucat a la porta de Déu i s’ha trobat amb el més absolut silenci? Potser el propòsit principal de la pregària no és respondre als nostres propis desitjos, sinó, com deia G. Bernanos: "Com canvien les meves idees quan les prego!". Podem, doncs, demanar al Pare que el seu Esperit no deixi d'il·luminar-nos i acompanyar-nos.

Emili Reimat

Per veure el dibuix de l'evangeli d'avui, copieu l'enllaç des de la versió per imprimir: https://lc.cx/x-gRY7

Conversa

Jesus often asked questions of those who came to Him.
Deixa’m sentir-lo a prop meu ara,
escoltant la meva pregària i demanant
“Com puc ajudar-te?”
“Què et puc donar?”
“Què necessites?”

Conclusió

Dono gràcies a Déu per aquests moments que hem passat tots dos sols i per les llums rebudes sobre el text.

Amén