Presència

Sento que el Senyor pronuncia suaument el meu nom, convidant-me a aquest temps de pregària. Deixo que totes les altres distraccions desapareguin mentre gaudeixo de la proximitat de Déu, que és una benedicció.

Llibertat

Et dono gràcies pel do de la llibertat, Senyor.
Concedeix-me que sempre pugui escollir seguir-te.
Fes que sigui sempre conscient dels teus camins,
del teu amor i la teva preocupació per tothom.

Consciència

Ajuda’m, Senyor, a ser més conscient de la teva presència.
Ensenya’m a reconèixer la teva presència en els altres.
Omple el meu cor d’agraïment per les vegades que el teu amor se m’ha manifestat a través de la sol·licitud dels altres.

La Paraula de Déu

¹⁵»Si el teu germà et fa una ofensa, ves a trobar-lo i, tot sol amb ell, fes-li veure la seva falta. Si t’escolta, t’hauràs guanyat el germà. ¹⁶Si no t’escolta, crida’n un o dos més, perquè tota qüestió ha de ser resolta per la paraula de dos o tres testimonis. ¹⁷Si tampoc no els escolta, digues-ho a la comunitat reunida. I si ni tan sols escolta la comunitat, considera’l un pagà i un publicà. ¹⁸En veritat us ho dic: tot allò que lligueu a la terra quedarà lligat al cel, i tot allò que deslligueu a la terra quedarà deslligat al cel. ¹⁹»Encara en veritat us ho dic: si dos de vosaltres aquí a la terra es posen d’acord per a demanar alguna cosa, el meu Pare del cel els la concedirà; ²⁰perquè on n’hi ha dos o tres de reunits en el meu nom, jo soc allí enmig d’ells.

Inspiració

MÉS AVIAT... DESLLIGUEU!

Senyor, en la meva comunitat, com en la teva dels anys trenta, hi ha rivalitats, escàndols i ofenses, hi ha qui menysprea els “petits”..., hi ha germans insuportables.
Tot plegat provoca tristesa a l’interior de l’Església i descrèdit a l’exterior. Tu ens dones una pedagogia de la correcció fraterna.

Cal fer “reconciliació” a poc a poc, sense neguits, sempre amb el desig de recuperar el “culpable”:
– Primer a soles, lluny de “fer safareig”; després amb pocs testimonis; finalment en l’assemblea reunida.
– Hom ho intenta tot abans d’arribar a exclusions. A cops passarà que l’assemblea, amb dolor, constata que aquella persona ja no és de la comunitat.

Potser els textos utòpics de radical acceptació ens porten els aires purs del Jesús històric, i els del realisme (com el d’avui) ens porten els aires complexos de la primera Església, on la comunitat no pot restar passiva amb els que ho malbaraten tot.
No ens és fàcil, Senyor, l’equilibri entre condemnar i acollir. La “gràcia” no ha de ser barata, però la “condemna” ha de ser el darrer.
Per això mateix tu ens remets a la necessitat de la pregària. El procés, gens fàcil, que acabes de descriure té lloc en una atmosfera de pregària, és experiència espiritual.

La gestió evangèlica dels conflictes és lloc de trobada amb Déu.

Francesc Riera i Figueras sj

Conversa

Senyor, estigues sempre al meu costat.
Concedeix-me un cor confiat.
Gràcies per estimar-me.

Conclusió

Glòria al Pare, i al Fill i a l’Esperit Sant,
com era al principi,
és ara i sempre serà,
món sense fi. Amén.

Amén