Presència

«Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats, i jo us faré reposar» (Mateu 11:28). Aquí em tens, Senyor. Vinc a buscar la teva presència. Anhelo el teu poder curatiu.

Llibertat

«Són molt poques les persones
que s’adonen del que Déu faria d’elles
si s’abandonessin a les seves mans,
i es deixessin modelar per la seva gràcia» (sant Ignasi)
Demano la gràcia de confiar-me plenament a l’amor de Déu.

Consciència

Benvolgut Senyor, fes que estigui obert/oberta a escoltar i rebre avui la teva Paraula, perquè doni molt de fruit en la meva vida i en la dels altres.

La Paraula de Déu

²¹Aleshores Pere preguntà a Jesús: —Senyor, quantes vegades hauré de perdonar al meu germà les ofenses que em faci? Set vegades? ²²Jesús li respon: —No et dic set vegades, sinó setanta vegades set.

²³»Per això passa amb el Regne del cel com amb un rei que volgué demanar comptes als seus subordinats. ²⁴Tot just havia començat, quan li’n van portar un que li devia deu mil talents. ²⁵Com que no tenia amb què pagar, el senyor va manar que, per a poder satisfer el deute, el venguessin com a esclau, amb la seva dona, els seus fills i tots els seus béns. ²⁶Ell se li va llançar als peus i, prosternat, li deia: »—Tingues paciència amb mi i t’ho pagaré tot.²⁷»Llavors, compadit d’ell, el senyor deixà lliure aquell subordinat i li va perdonar el deute. ²⁸»Quan aquell home sortia, va trobar un dels seus companys que tan sols li devia cent denaris. L’agafà i l’escanyava dient: »—Paga’m el que em deus. ²⁹»El company se li va llançar als peus i li suplicava:
»—Tingues paciència amb mi i ja t’ho pagaré. ³⁰»Però ell s’hi va negar i el va fer tancar a la presó fins que pagués el deute. ³¹»Quan els altres companys van veure el que havia passat, els va saber molt de greu, i anaren a explicar-ho al seu senyor. ³²El senyor va fer cridar aquell home i li digué: »—Servidor dolent, quan vas suplicar-me, et vaig perdonar tot aquell deute. ³³¿No t’havies de compadir del teu company, com jo m’havia compadit de tu? ³⁴»I, indignat, el va posar en mans dels botxins perquè el torturessin fins que hagués pagat tot el deute.

¹Quan Jesús hagué acabat aquests ensenyaments, se’n va anar de Galilea i arribà al territori de Judea, a l’altra banda del Jordà.

Inspiració

La pregunta de Pere a Jesús posa en relleu l’actitud d’un home segur de la seva rectitud que es mostra generós amb el perdó per les injustícies que li faran els altres, els pecadors; estava disposat a perdonar-los fins a set vegades. I Jesús no en tenia prou; buscava per cap de la seva Església una persona que sabés perdonar sempre, precisament perquè també ella se sentia pecadora i perdonada sempre per Déu Pare. I d’aquí neixen tots els passos que el Senyor fa per transformar el cor de Pere. El dijous sant, durant el sopar, Jesús els anuncia que tots el negaran; Pere li contesta: “Senyor, estic disposat a anar amb tu a la presó i a la mort”. Jo sóc dels que no et fallaran mai. Però Jesús li diu: “Pere, avui no haurà cantat el gall que no hagis negat tres vegades que em coneixes”. I hi afegeix: “I tu, quan t’hauràs penedit, enforteix els teus germans”. Al cap de poca estona, Pere el nega tres cops; passa Jesús presoner, i mira Pere amb una mirada que no es pot expressar amb paraules humanes, plenes de perdó i d’amor profund; i Pere plora. Aquest plor de Pere ha aconseguit transformar el cor del cap de l’Església. Ara ja no és el just que es digna perdonar els seus germans pecadors; ara és el pecador que se sent perdonat per Déu i que, per tant, pot dir als seus germans que cal perdonar setanta vegades set, perquè de veritat Déu ho fa així, que ell ho ha experimentat en el seu cor. I per això, en un discurs després de la Pentecosta, Pere es dirigeix al poble i els diu: “Israelites, vosaltres vau negar el sant i demanàreu a Pilat que us indultés un assassí. Doncs bé, germans ja sé que ni vosaltres ni els vostres dirigents no sabíeu què fèieu. Ara, doncs, penediu-vos i convertiu-vos perquè siguin esborrats els vostres pecats”. Pere havia après per experiència que Déu perdona sempre el qui acudeix a ell amb el cor penedit. L’experiència del perdó de Déu li permet repetir les paraules de Jesús a la creu: “Pare, perdoneu-los, perquè no saben el que fan”.

Lluís Victori sj

Conversa

La Paraula de Déu sempre dona fruit.
Com m’està tocant interiorment ara
mentre reflexiono sobre el que acabo de pregar?
Em sento confortat/confortada?
Se’m planteja algun desafiament?

Conclusió

Agraeixo a Déu el do del seu Amor
mentre vaig endavant amb alegria i esperança
per servir el seu poble.

Amén