Presència

La pau de Déu és el tresor dels tresors, «la perla de gran preu». Senyor, que experimenti aquesta pau ara mateix, en la teva santa presència.

Llibertat

“En aquell temps, Déu m’ensenyava
com ensenya un mestre d’escola a un alumne.” (Sant Ignasi).
Em dic a mi mateix que hi ha coses que Déu encara m’ha d’ensenyar,
i demano la gracia d’escoltar-les i deixar que elles em canvïïn.

Consciència

Estic envoltat de la teva presència amorosa, Senyor,
però soc conscient de la meva fragilitat i feblesa.
Gràcies perquè puc afrontar les meves mancances
en la teva abraçada misericordiosa.

La Paraula de Déu

³⁹Per aquells dies, Maria se n’anà de pressa a la Muntanya, en un poble de Judà, ⁴⁰va entrar a casa de Zacaries i saludà Elisabet. ⁴¹Tan bon punt Elisabet va sentir la salutació de Maria, l’infant va saltar dins les seves entranyes, i Elisabet quedà plena de l’Esperit Sant. ⁴²Llavors va exclamar amb totes les forces: —Ets beneïda entre totes les dones i és beneït el fruit de les teves entranyes! ⁴³Qui soc jo perquè la mare del meu Senyor em vingui a visitar? ⁴⁴Tan bon punt he sentit la teva salutació, l’infant ha saltat de goig dins les meves entranyes. ⁴⁵Feliç tu que has cregut: allò que el Senyor t’ha anunciat es complirà.

⁴⁶Maria digué:

—La meva ànima magnifica el Senyor,

⁴⁷el meu esperit celebra Déu que em salva, ⁴⁸perquè ha mirat la petitesa de la seva serventa; des d’ara totes les generacions em diran benaurada, ⁴⁹perquè el Totpoderós obra en mi meravelles; el seu nom és sant, ⁵⁰i l’amor que té als qui creuen en ell s’estén de generació en generació. ⁵¹»Les obres del seu braç són potents: dispersa els homes de cor altiu, ⁵²derroca els poderosos del soli i exalta els humils; ⁵³omple de béns els pobres, i els rics se’n tornen sense res. ⁵⁴ »Ha protegit Israel, el seu servent, ⁵⁵com havia promès als nostres pares; s’ha recordat del seu amor a Abraham i a la seva descendència per sempre.

⁵⁶Maria es va quedar uns tres mesos amb ella, i després se’n tornà a casa seva.

Inspiració

– Maria ha sabut dir sí a la proposta de Déu perquè està avesada a dir molts altres petits “sís” quotidians i sovint minúsculs.
– Aquesta pràctica l’ha fet esdevenir, progressivament una persona descentrada d’ella mateixa.
– Maria ha anat posant el centre de la seva vida en la Roca Ferma: Déu per sobre de tot.
– Ella, ni que hagi rebut l’anunci de l’àngel, no és la més important del món. Per això se’n va decididament a la muntanya: la seva cosina Elisabeth la necessita.
– I es dona el meravellós i tendre encontre de dues dones de Déu.
– “Qui soc jo perquè la mare del meu Senyor vingui a visitar-me?”
– “El que Déu t’ha dit a cau d’orella es complirà”.
– “La meva ànima canta el Senyor”...
– Maria sap ser agraïda i lloa Déu perquè continua present en la nostra història i en la seva vida concreta.
– Déu mira la “petitesa” de tothom, del món. L’Amor de Déu dura per sempre, s’estén de generació en generació. Deixa de banda les persones cregudes i exalça els humils. Està de part dels pobres. No se n’ha oblidat!
– El gran exemple de Maria és, precisament, la capacitat d’emmotllar-se ella al que Déu és i demana. No pas a l’inrevés.

Xavier Rodríguez sj

Conversa

Com m’ha mogut interiorment la Paraula de Déu?
M’ha deixat indiferent?
M’ha consolat o m’ha mogut a actuar d’una manera nova?
M’imagino Jesús dret o assegut al meu costat,
em giro i comparteixo els meus sentiments amb ell.

Conclusió

Agraeixo a Déu el do del seu Amor
mentre vaig endavant amb alegria i esperança
per servir el seu poble.

Amén