Presència

M’aturo un moment
a reflexionar sobre la presència vivificant de Déu
en cada part del meu cos, en tot el que m’envolta,
en tota la meva vida.

Llibertat

En aquests moments molts pobles pateixen les angoixes de la guerra. Inclino el cap en una reverència d’acció de gràcies per la meva llibertat. Prego per tots els presoners i captius.

Consciència

M’adono que estic en la presència del Senyor.


Cercaré refugi en el seu cor ple d’amor.


Ell és la meva força en moments de debilitat.


Ell és qui em consola en moments de tristesa.

La Paraula de Déu

⁴⁹»He vingut a calar foc a la terra, i com voldria que ja estigués encesa! ⁵⁰Haig de rebre un baptisme, i com desitjo que això es compleixi! ⁵¹¿Us penseu que he vingut a portar la pau a la terra? Us asseguro que no. He vingut a portar-hi divisió. ⁵²D’ara endavant els cinc membres d’una família estaran dividits entre ells: tres contra dos i dos contra tres. ⁵³Es dividiran

el pare contra el fill, i el fill contra el pare; la mare contra la filla, i la filla contra la mare; la sogra contra la nora, i la nora contra la sogra.

Inspiració

Ens trobem avui davant d’un dels evangelis difícils, que a més no deixa gaire escapatòria per a trobar sortides 'espiritualitzants' o que en suavitzin el contingut… Sí, de vegades ja va bé que deixem veure que no podem 'domesticar' fàcilment Jesús i el seu evangeli per convertir-lo en un 'tots som bons i tot és de color de rosa'…

1) Puc començar aquesta estona de pregària, potser, plantejant-me precisament si no tindré massa 'domesticat' el Senyor, Jesús i el seu evangeli. Si no el tinc potser ja massa 'apamat' i només li deixo dir el que ja sé, i el que em conforta. Em puc plantejar, davant el Senyor, en què em sorprèn, en què em descol·loca, en què em sacseja i em fa sortir del meu àmbit de control… Deixo a Déu ser Déu i sorprendre'm?

2) Però avui precisament l'evangeli és especialment colpidor i desconcertant: “Us penseu que he vingut a portar pau a la terra? Us asseguro que no”. I encara: “És la divisió, el que he vingut a portar”.

¿No deu ser que hem oblidat que seguir Jesús és seguir un crucificat, un rebutjat pels seus, que incomodava, una pedra d'ensopec que qüestionava la falsa religiositat que amagava la recerca del propi interès i benefici? ¿No deu ser que hem oblidat que Jesús ha vingut a posar en clar les intencions del cor i del sistema pervers que provocava opressió, esclavitud, menyspreu dels petits, dels vulnerables? ¿No deu ser que hem edulcorat tant l'evangeli i Jesús que volem passar per alt la claredat amb què denuncia la injustícia, la insolidaritat, la insensibilitat, la hipocresia, i encara més, la utilització de Déu com a bàlsam de la nostra consciència?

Potser aquesta 'divisió' i aquest conflicte no els he de buscar a fora, sinó dins el meu propi cor, i preguntar-me: Senyor, avui que em desconcertes amb aquest evangeli tan dur, què vols sacsejar de la meva vida, de la meva persona? Què vols que revisi per a viure més a fons el teu projecte de vida que somies per a mi, per fer més proper el teu Regne?

Llorenç Puig sj

Conversa

Conversar requereix parlar i escoltar.
Quan parlo amb Jesús, que aprengui també a estar quiet / quieta i escoltar.
Imagino la gentilesa dels seus ulls
i el seu somriure ple d’amor mentre em mira.
Puc ser totalment honest / honesta amb Jesús explicant-li les meves preocupacions i capficaments.
Li obriré el meu cor manifestant-li les pors i els dubtes que tinc.
Li demanaré que m’ajudi a deixar-me plenament a les seves mans.
per abandonar-me a ell,
sabent que ell sempre vol el que és millor per a mi.

Conclusió

Agraeixo a Déu el do del seu Amor
mentre vaig endavant amb alegria i esperança
per servir el seu poble.

Amén