Presència

Estar present és connectar amb un mateix tal com és i obrir-se a l’altre.
En aquest instant, quan connecto amb l’aquí, Déu és present esperant-me.
Déu sempre hi és abans que jo, amb ganes de connectar amb mi,
fins i tot més que el més íntim amic.
Prenc uns moments i saludo el Déu que tant m’estima.

Llibertat

Intento deixar de banda les inquietuds i les preocupacions
que ara em puguin estar descoratjant.
Poso tot allò que m’amoïna a les mans de Déu,
com a mínim durant aquests pocs minuts de pregària.

Consciència

Conscient de la teva presència, Senyor,
miro el meu passat recent.
Vull ser sincer/sincera amb mi mateix/mateixa sobre com he estat
i el que he fet,
perquè sé que estimes la veritat en el cor
i m’acceptes tal com soc.

La Paraula de Déu

¹⁶Un jove anà a trobar Jesús i va preguntar-li:
—Mestre, quina cosa bona haig de fer per a obtenir la vida eterna? ¹⁷Jesús li digué:
—Per què em preguntes sobre el que és bo? Un de sol és bo. Si vols entrar a la vida, guarda els manaments. ¹⁸Ell li preguntà:
—Quins?
Jesús respongué:
— No matis, no cometis adulteri, no robis, no acusis ningú falsament, ¹⁹honra el pare i la mare, i estima els altres com a tu mateix. ²⁰El jove li va dir:
—Tot això ja ho he complert. Què em falta encara? ²¹Jesús li respongué:
—Si vols ser perfecte, ves, ven tot el que tens i dona-ho als pobres, i tindràs un tresor al cel. Després vine i segueix-me. ²²Quan aquell jove va sentir aquestes paraules, se n’anà tot trist, perquè tenia molts béns.

Inspiració

Quines frases: “Si vols entrar a la vida”, “Què em falta encara”, “tindràs un tresor al cel” i “vine i segueix-me”! Són frases que m’arriben de ple. Jo també vull entrar a la vida, i voldria tenir tresors en el cel, i em pregunto què em falta encara, i sento cada dia el “vine i segueix-me”. Són paraules que guien dies de reflexió. Déu ens segueix, està al cas i vol treure el millor de nosaltres, no hi ha res del que fem que no sigui seu. Nosaltres sovint ens perdem buscant proteccions i seguretats, ens costa existir només en la seva presència, no sempre posem la vida a les seves mans. I, no obstant això, hi ha coses que s’han de plorar, hi ha un camí que demana senzillesa i despreniment, una frontera en el camí de Jesús, els béns de totes classes que busquen el nostre profit egocèntric, les nostres trampes. Béns materials i afectius. Hi ha una veritat profunda en la humilitat, en l’austeritat senzilla, no ostentosa tampoc, com un caminet entre horts en qualsevol captard. Aquest desprendre’s per Ser.

I ja no parlem de les lliçons espirituals i humanes que ens donen les persones que viuen en la pobresa. Les seves reflexions, el seu viure, la confiança absoluta en Déu. Escoltar aquells que la pobresa no ha destruït, ens obrirà finestres en el nostre camí cap a Déu. Quantes coses aprenem en Jesús!

M. Lluïsa Geronès Estrada

Conversa

Imagino ara una de les Persones de la Trinitat davant meu, Pare, Fill o Esperit Sant, qui em vingui a la imaginació amb més naturalitat, i hi tinc una conversa, parlant amb el cor a la mà, sobre el que acabo de llegir o sobre el que avui estic sentint i experimentant de la meva vida.

Conclusió

Glòria al Pare, i al Fill i a l’Esperit Sant,
com era al principi,
és ara i sempre serà,
món sense fi. Amén.

Amén