Presència

Reflexiono per un moment sobre la presència de Déu al meu voltant i en mi.
Creador de l’univers, del sol i la lluna, la terra,
cada molècula, cada àtom, tot el que és:
Déu està en cada batec del meu cor. Déu està amb mi, ara.

Llibertat

Vaig néixer per viure en llibertat, per gràcia de Déu,
lliure per gaudir dels plaers que ell ha creat per a mi.
Estimat Senyor, concedeix-me que visqui com tu vols,
en plena confiança en la teva atenció amorosa.

Consciència

Ajuda’m, Senyor, a ser més conscient de la teva presència.
Ensenya’m a reconèixer la teva presència en els altres.
Omple el meu cor d’agraïment per les vegades que el teu amor se m’ha manifestat a través de la sol·licitud dels altres.

La Paraula de Déu

³⁹Els digué encara una paràbola:
—¿És que un cec pot guiar un altre cec? ¿No cauran tots dos al clot? ⁴⁰El deixeble no és més que el mestre; però tot deixeble, un cop instruït, serà com el seu mestre. ⁴¹Com és que veus la brossa a l’ull del teu germà i no t’adones de la biga que hi ha en el teu? ⁴²Com li pots dir: “Germà, deixa’m que et tregui la brossa de l’ull”, si tu no veus la biga del teu? Hipòcrita, treu primer la biga del teu ull i llavors hi veuràs prou clar per a treure la brossa de l’ull del teu germà.

Inspiració

És que un cec pot guiar un altre cec?

Potser l'episodi de l'evangeli que avui ens proposa Lluc ens convida a reflexionar, una vegada més, sobre les relacions d’uns i altres.

Avui se'ns convida a posar l’atenció sobre un punt concret, un tipus molt comú de ceguesa. Aquesta ceguesa que prové d'estar atents als defectes i errors dels altres, mentre que ens passen desapercebuts els nostres propis defectes.

L'exemple que ens posa Jesús gairebé frega el grotesc: veure la brossa de pols a l'ull de l’altre, però no veure la biga de l'ull propi. Sembla desproporcionat, però s'acosta molt a la realitat. Anar-se fixant en els defectes aliens és anar aixecant cortines opaques, que ens van tornant cecs.

Cecs a les nostres pròpies misèries, amb el perill d'anar tapant i anar-nos creient millors que els altres. Jesús no dubta a dir-nos hipòcrites.

Cecs als altres perquè això també ens porta –cosa que és molt més greu– a no veure la bondat dels altres i, en conseqüència, a no reconèixer-los com a germans en qui habita el Senyor.

Joaqui Salord sj

Conversa

Conscient que soc encara en presència de Déu,
m’imagino el mateix Jesús dret o assegut al meu costat,
i li dic el que tinc al cap, el que em passa pel cor,
parlant com un amic amb un altre.

Conclusió

Glòria al Pare, i al Fill i a l’Esperit Sant,
com era al principi,
és ara i sempre serà,
món sense fi. Amén.

Amén