Presència

Ara, mentre estic assegut/asseguda aquí, el batec del meu cor,
el flux i reflux de la meva respiració, els moviments de la meva ment,
són tots signes de la creació contínua de Déu.
M’aturo un moment i prenc consciència
d’aquesta presència de Déu dins meu.

Llibertat

Intento deixar de banda les inquietuds i les preocupacions
que ara em puguin estar descoratjant.
Poso tot allò que m’amoïna a les mans de Déu,
com a mínim durant aquests pocs minuts de pregària.

Consciència

Déu, en la teva amorosa presència em sento distès/distesa; quan ja s’acaba el dia
començo des d’aquesta estona i vaig mirant enrere, moment a moment.
Acullo amb gratitud tota la bondat i la llum rebudes.
Escolto les ombres i el que em diuen,
buscant que tu, em comprenguis, em perdonis i em sanis.

La Paraula de Déu

³⁶Un fariseu va invitar Jesús a menjar amb ell. Jesús entrà a casa del fariseu i es posà a taula. ³⁷Hi havia al poble una dona que era una pecadora. Quan va saber que Jesús era a taula a casa del fariseu, hi anà amb una ampolleta d’alabastre plena de perfum ³⁸i es quedà plorant als peus de Jesús, darrere d’ell. Li mullava els peus amb les llàgrimes, els hi eixugava amb els cabells, els hi besava i els hi ungia amb perfum. ³⁹El fariseu que havia convidat Jesús, en veure això, pensà: «Si aquest fos profeta, sabria qui és aquesta dona que el toca i quina mena de vida porta: és una pecadora.» ⁴⁰Jesús li digué:
—Simó, t’haig de dir una cosa.
Ell li respongué:
—Digues, mestre. ⁴¹—Un prestador tenia dos deutors: l’un li devia cinc-cents denaris, * i l’altre, cinquanta. ⁴²Com que no tenien res per a pagar, els va perdonar el deute a tots dos. Quin d’ells et sembla que l’estimarà més? ⁴³Simó li contestà:
—Suposo que aquell a qui ha perdonat el deute més gran.
Jesús li diu: —Has respost correctament. ⁴⁴Llavors es girà cap a la dona i digué a Simó:
—Veus aquesta dona? Quan he entrat a casa teva, tu no m’has donat aigua per a rentar-me els peus; ella, en canvi, me’ls ha rentat amb les llàgrimes i me’ls ha eixugat amb els cabells. ⁴⁵Tu no m’has rebut amb un bes; ella, en canvi, d’ençà que he entrat, no ha parat de besar-me els peus. ⁴⁶Tu no m’has ungit el cap amb oli; ella, en canvi, m’ha ungit els peus amb perfum. ⁴⁷Així, doncs, t’asseguro que els seus molts pecats li han estat perdonats: per això ella estima molt. Aquell a qui poc és perdonat, estima poc. ⁴⁸Després digué a la dona:
—Els teus pecats et són perdonats. ⁴⁹Els qui eren a taula amb ell començaren a pensar: «Qui és aquest que fins i tot perdona pecats?» ⁵⁰Jesús digué encara a la dona:
—La teva fe t’ha salvat. Ves-te’n en pau.

Inspiració

“Has vist que aquesta dona estima molt
i és que eren molts els pecats que li han estat perdonats.”

Avui veiem Jesús com a convidat a casa d'un fariseu. Veiem com aquest té, igual que els seus col·legues, una actitud de judici respecte a la dona i respecte a Jesús. Ells 'saben' quina vida porta aquesta dona, i l'encasellen en la negativitat d'alguns aspectes, certament, de la seva vida. I la consideren impura, la descarten, la volen ben lluny per no contaminar la presumpta netedat d'aquella casa.

Jesús s'adona d'aquesta manera de pensar i, amb una pregunta i unes observacions, va més enllà dels encasellaments. El que ensenya Jesús al fariseu és que ha de canviar la seva manera de mirar. El fariseu veia en la dona 'una dona de mala vida', i ignora els gestos d'amor i de petició a Jesús de perdó i de forces per a començar una nova vida. I Jesús veu en la dona justament tot allò que el fariseu no veia: una persona que pateix, que té fe, que té humilitat, apassionada per buscar noves oportunitats al costat del Salvador.

Potser avui puc preguntar-me dues coses:

- Com miro les persones i la realitat? Les encasello, com el fariseu? O potser vaig aprenent de la manera de veure de Jesús?

- I puc preguntar-me també com m'acosto jo a Jesús: amb la passió, l'amor ple de detalls i la humilitat d'aquella dona?

Gràcies, Senyor, per mirar-me com em mires. Gràcies, Senyor, per donar-nos sempre noves oportunitats.

Llorenç Puig sj

Conversa

Com m’ha mogut interiorment la Paraula de Déu?
M’ha deixat indiferent?
M’ha consolat o m’ha mogut a actuar d’una manera nova?
M’imagino Jesús dret o assegut al meu costat,
em giro i comparteixo els meus sentiments amb ell.

Conclusió

Agraeixo a Déu el do del seu Amor
mentre vaig endavant amb alegria i esperança
per servir el seu poble.

Amén