Presència

Com més invoquem Déu, més podem sentir la seva presència. Dia a dia ens apropem al cor amorós de Déu.

Llibertat

Et dono gràcies pel do de la llibertat, Senyor.
Concedeix-me que sempre pugui escollir seguir-te.
Fes que sigui sempre conscient dels teus camins,
del teu amor i la teva preocupació per tothom.

Consciència

Tots nosaltres som pelegrins en camí cap a tu, Senyor.
Que puguem contemplar el teu pas a la terra,
i, amb la teva ajuda, seguir els teus passos.

La Paraula de Déu

⁵Llavors els apòstols digueren al Senyor: —Augmenta’ns la fe. ⁶Ell va respondre:
—Només que tinguéssiu fe com un gra de mostassa, diríeu a aquesta morera: “Arrenca’t de soca-rel i planta’t al mig del mar”, i us obeiria.

⁷»¿Qui de vosaltres, si té un servent a llaurar o a pasturar el ramat, li dirà, quan ell torni del camp: “Vine de seguida a seure a taula”? ⁸¿No li dirà més aviat: “Prepara’m alguna cosa per sopar i estigues a punt per a servir-me fins que hauré acabat de menjar i beure, que després ja menjaràs i beuràs tu”? ⁹¿És que donarà les gràcies al servent perquè ha fet allò que se li havia manat? ¹⁰Així també vosaltres, quan haureu fet tot allò que Déu us ha manat, digueu: “Som uns servents sense cap mèrit: hem fet només el que havíem de fer.”

Inspiració

L’evangeli d’avui ens planteja dues qüestions, la demanda de més fe i el compliment de les nostres obligacions. Totes dues són prou importants per a la nostra vida.

Demanem més fe, més confiança i abandonament en mans de Déu, perquè l’ambient en què vivim més aviat dificulta aquest salt en l’amor que significa creure. És més fonamental creure en, que creure què. Perquè creiem en Jesús creiem en moltes veritats i formes de viure que ell ens mostra i ensenya. La fe es fonamenta en la seva persona. I avui ens aconsella que la nostra fe no tingui límits. Demanem una fe en ell il·limitada, absurda per a la manera de pensar de molta gent.

La segona part de l’evangeli d’avui es fonamenta en una breu paràbola d’aquell esclau que en tornar de treballar al camp serveix a la taula i no menja fins que els amos han menjat. Un home que compleix la seva missió. Aquesta paràbola empra els hàbits socials de la seva època; ni accepta ni critica els esclaus, perquè no va sobre ells, sinó sobre el compliment dels deures. Avui ho diríem d’una altra forma, però el que fa referència a ser fidels a les nostres obligacions és el mateix. No ens esquitllem del que ens toca fer.

¿Hi ha connexió entre les dues parts del text, demanar més fe i complir els nostres deures? Totes dues són paraules del Senyor, totes dues van dirigides a la nostra vida, totes dues són part d’una forma d’estar en el mon, totes dues es potencien mútuament, la fe ajuda les obres i les bones obres ajuden la fe, totes dues ens poden renovar. Però, sobretot, fe i servei és el que Jesús va viure i va ensenyar.

Jesús Renau sj

Per veure el dibuix de l'evangeli d'avui, copieu l'enllaç des de la versió per imprimir: https://lc.cx/MFlw_l

Conversa

Em noto reaccionant interiorment mentre prego amb la Paraula de Déu?
Em sento desafiat, reconfortat, enfadat / desafiada, reconfortada, enfadada?
Imaginant Jesús assegut o dret a prop meu,
Li parlo dels meus sentiments, com un amic es confia a un altre.

Conclusió

Glòria al Pare, i al Fill i a l’Esperit Sant,
com era al principi,
és ara i sempre serà,
món sense fi. Amén.

Amén