Presència

Senyor, tu sempre hi ets
esperant-me.
Que no estigui mai massa ocupat/ocupada,
per a trobar temps per a passar en la teva presència.

Llibertat

«Un tronc d’arbre, gruixut i sense forma,
no creuria mai que podria convertir-se en una estàtua,
admirada com una escultura meravellosa,
i no se sotmetria mai al cisell de l’escultor,
que amb la seva inspiració veu el que en pot fer» (sant Ignasi).
Demano la gràcia de deixar-me modelar pel meu Creador que tant m’estima.

Consciència

Hi ha un temps i un lloc per a tot, com diu la dita.
Senyor, concedeix-me que sempre pugui desitjar
passar temps en la teva presència,
per poder escoltar la teva crida.

La Paraula de Déu

²⁵Llavors, un mestre de la Llei es va aixecar i, per posar a prova Jesús, li va fer aquesta pregunta: —Mestre, què haig de fer per a posseir la vida eterna? ²⁶Jesús li digué:
—Què hi ha escrit en la Llei? Què hi llegeixes? ²⁷Ell va respondre:
— Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima, amb totes les forces i amb tot el pensament, i estima els altres com a tu mateix. ²⁸Jesús li digué:
—Has respost bé: fes això i viuràs.

²⁹Però ell, amb ganes de justificar-se, preguntà a Jesús:
—I qui són els altres que haig d’estimar? ³⁰Jesús va contestar dient:
—Un home baixava de Jerusalem a Jericó i va caure en mans d’uns bandolers, que el despullaren, l’apallissaren i se n’anaren deixant-lo mig mort. ³¹Casualment baixava per aquell camí un sacerdot; quan el veié, passà de llarg per l’altra banda. ³²Igualment un levita arribà en aquell indret; veié l’home i passà de llarg per l’altra banda. ³³Però un samarità que anava de viatge va arribar prop d’ell, el veié i se’n compadí. ³⁴S’hi acostà, li amorosí les ferides amb oli i vi i les hi embenà; després el pujà a la seva pròpia cavalcadura, el dugué a l’hostal i se’n va ocupar. ³⁵L’endemà va treure’s dos denaris i els va donar a l’hostaler dient-li:
»—Ocupa’t d’ell i, quan jo torni a passar, et pagaré les despeses que facis de més. ³⁶»Quin d’aquests tres et sembla que es va comportar com a proïsme de l’home que va caure en mans dels bandolers? ³⁷Ell respongué:
—El qui el va tractar amb amor. Llavors Jesús li digué:
—Ves, i tu fes igual.

Inspiració

Jesús, per explicar qui és el nostre proïsme, va crear la famosa paràbola del bon samarità. Responia a la pregunta de qui són els altres, feta per un mestre de la llei.

La resposta legal simplement es referia al fet que els altres són els germans i germanes del poble escollit. Jesús, però, és renovador i té en el seu cor una estimació a tothom per sobre de les diverses nacionalitats; més encara, en aquesta paràbola inventa una situació límit: un samarità, no un jueu. Un home malferit, no una persona sana i forta, abandonat en un camí molt perillós, no atès en un hospital... I Jesús ho planteja en resposta a la pregunta de: Qui són els altres? Amb un model humà en una situació límit. Jesús explica que cal tenir una cura immediata, que neix del sentiment de l’impacte i que desperta una opció generosa i altruista, que fins i tot arriba no solament a l’atenció immediata, a la cura, sinó a la previsió de futur. Deixa el maltractat del camí guarint-se a l’hostal i pagarà les despeses quan torni.

Aquesta paràbola ha mogut moltíssima gent a atendre i ajudar els altres de les ferides de la vida durant segles. Despertem-nos. Els altres, sobretot, són els malferits, les víctimes, els maltractats, els sense pàtria...

Jesús es genial!

Jesús Renau sj

Conversa

Conscient que soc encara en presència de Déu,
m’imagino el mateix Jesús dret o assegut al meu costat,
i li dic el que tinc al cap, el que em passa pel cor,
parlant com un amic amb un altre.

Conclusió

Dono gràcies a Déu per aquests moments que hem passat tots dos sols i per les llums rebudes sobre el text.

Amén