Presència

A qualsevol hora del dia o de la nit, podem invocar Jesús.
Sempre espera que ens adrecem a ell, i sempre ens escolta.
Quina benedicció més meravellosa.
No cal telèfon, ni correus electrònics, només un xiuxiueig.

Llibertat

Senyor, m’has creat perquè visqui en llibertat.
Normalment, dono aquest do per descomptat.
Inspira’m viure en la llibertat que tu desitges per a mi,
amb un cor tranquil i amb plena confiança en tu.

Consciència

Déu, en la teva amorosa presència em sento distès/distesa; quan ja s’acaba el dia
començo des d’aquesta estona i vaig mirant enrere, moment a moment.
Acullo amb gratitud tota la bondat i la llum rebudes.
Escolto les ombres i el que em diuen,
buscant que tu, em comprenguis, em perdonis i em sanis.

La Paraula de Déu

²⁹S’anava reunint una gentada, i Jesús començà a dir:
—La gent d’aquesta generació és dolenta: demana un senyal, però no els en serà donat cap altre que el de Jonàs. ³⁰ Perquè així com Jonàs va ser un senyal per a la gent de Nínive, també el Fill de l’home ho serà per a aquesta generació. ³¹El dia del judici, la reina del país del sud s’alçarà per condemnar els homes d’aquesta generació, perquè ella va venir de l’altre cap de món per escoltar la saviesa de Salomó; i aquí hi ha alguna cosa més que Salomó. ³²El dia del judici, els habitants de Nínive s’aixecaran per condemnar la gent d’aquesta generació, perquè ells es van convertir quan Jonàs els predicà; * i aquí hi ha alguna cosa més que Jonàs.

Inspiració

Ens passa sovint, a les persones i al gruix de la societat: és la centralitat del melic, l’ego inflat, la pèrdua de memòria col·lectiva. Aquesta actitud —massa escampada al nostre voltant— aboca a una exigència arrogant que aïlla encara més, desacredita la persona, fragmenta les relacions i, per tant, fragmenta també les societats.
Com queda de minsa la nostra relació amb Déu quan esdevé utilitarista!: “jo et demano i tu em dones. I si no, ja no hi crec, en tu, ja no hi confio.” Massa infantil, massa immadur.

Rescatem de la memòria bocins de l’acció de Déu en la nostra història personal. Mirem —i admirem!— el seu pas des de la creació del món. Que no hagi de venir cap reina del Sud ni cap ninivita a retreure’ns res. Obrim els ulls amb el cor net; així podrem copsar l’acció de Déu en la vida quotidiana. Qui sap si en allò més senzill no trobarem un senyal prodigiós.

Paloma Aragüe Calle, hcsa

Conversa

Per comunicar-nos no sempre necessitem parlar.
Puc imaginar-me assegut en silenci amb Jesús?
En silenci, jo el miro i ell em mira a mi.
Com em sento?

Conclusió

Dono gràcies a Déu per aquests moments que hem passat tots dos sols i per les llums rebudes sobre el text.

Amén