Presència

Com més invoquem Déu, més podem sentir la presència de Déu. Dia a dia ens apropem al cor amorós de Déu.

Llibertat

“En aquell temps, Déu m’ensenyava
com ensenya un mestre d’escola a un alumne.” (Sant Ignasi).
Em dic a mi mateix que hi ha coses que Déu encara m’ha d’ensenyar,
i demano la gracia d’escoltar-les i deixar que elles em canvïïn.

Consciència

Mentre et parlo, oh Déu,
ajuda’m a agrair el do de la comunicació.
Concedeix-me de poder parlar pels qui no tenen veu
i tenir sempre una paraula amable per a aquells que ho necessitin.

La Paraula de Déu

³⁷Així que Jesús hagué acabat de parlar, un fariseu va convidar-lo a menjar a casa seva. Jesús hi anà i es posà a taula. ³⁸El fariseu es va estranyar quan veié que no s’havia rentat ritualment abans de dinar. ³⁹El Senyor li digué:
—Vosaltres, els fariseus, purifiqueu per fora copes i plats, però per dins sou plens de rapacitat i dolenteria. ⁴⁰Insensats! El qui ha fet el que hi ha a fora, ¿no ha fet també el que hi ha a dins? ⁴¹Doneu com a almoina allò que hi ha a dins, i llavors sí que tot us quedarà purificat.

Inspiració

Jesús ens parla de dues menes de persones:

Unes senten l’Amor, el nucli, l’essència que els ha format i que desitja omplir-los, anar-se donant a cada cèl·lula del seu cos i enriquir-los amb la seva saviesa, el seu ésser.

Elles, com a receptacle, el reben —en la llum del sol o l’estelada, en l’aire, la pluja, el fred o la calor— es deixen interpel·lar des del cor de les altres persones, des d’on l’acullen i s’uneixen en esperit. Li obren el cor en qualsevol circumstància que se’ls presenti dia a dia i perceben la seva presència en tot.

Es van fent U amb l’Amor al llarg de la vida i són transparència de l’invisible. Per a elles és impossible no escampar la seva fragància.

En canvi, n’hi ha d’altres que no senten la vida com a regal del Pare, no el deixen entrar dins seu i, seguint les influències externes, intenten modelar-se. S’esforcen per atresorar i enriquir el seu interior de sentiments, creences o guanys materials que els estructurin, segons els seus criteris de bellesa, i es tanquen per protegir l’assolit, perquè només és per a ells.

L’intent de viure per fer créixer el propi jo els torna impenetrables als dons de Déu. Aquestes persones es creuen els millors i quan es relacionen amb els altres es revesteixen d’una imatge, segons les circumstàncies, falsament atractiva, per menystenir-los.

Mercè Almirall

Conversa

Quina paraula o frase m’ha cridat l’atenció de l’evangeli d’avui? Demano al Senyor què em vol dir amb aquesta paraula…

Conclusió

Glòria al Pare, i al Fill i a l’Esperit Sant,
com era al principi,
és ara i sempre serà,
món sense fi. Amén.

Amén