Presència

La meva ànima anhela la teva presència, Senyor. Quan dirigeixo els meus pensaments cap a tu, trobo pau i satisfacció.

Llibertat

Senyor, com sant Ignasi, us ofereixo la meva memòria, l’enteniment,
tota la meva voluntat. Tot el que et demano és el teu amor i la teva gràcia.
I això em basta.

Consciència

La vida està atapeïda, Senyor.
Sovint les meves millors intencions queden sense portar-se a terme.
Tot i així, sé que estàs amb mi en tot el que dic i faig,
i en tothom amb qui em trobo diàriament.

La Paraula de Déu

⁴²»Però ai de vosaltres, fariseus, que pagueu el delme de la menta, de la ruda * i de qualsevol llegum, però deixeu de banda la justícia i l’amor de Déu! Havíeu de complir això, sense passar per alt allò altre. ⁴³»Ai de vosaltres, fariseus, que us agrada d’ocupar els primers seients a les sinagogues i que la gent us saludi a les places! ⁴⁴»Ai de vosaltres, que sou com sepulcres que no es veuen, i la gent, sense saber-ho, hi passa pel damunt!

⁴⁵Un mestre de la Llei li digué:
—Mestre, amb això que dius ens ofens també a nosaltres. ⁴⁶Jesús respongué:
—Ai de vosaltres també, mestres de la Llei, que feu portar a la gent càrregues insuportables, però vosaltres no les toqueu ni amb un sol dit!

Inspiració

L’evangeli d’avui comença amb aquesta amonestació de Jesús als fariseus dient-los que l’estricta fidelitat en el compliment de les coses menudes de la Llei els ha fet oblidar el més important: estimar de tot cor el Senyor i els germans; aleshores aquells petits detalls seran una delicada expressió d’aquell amor; han invertit l’ordre del que és fonamental i el que és accidental. I aquesta realitat crec que continua passant al nostre temps amb els diferents grups que hi ha en l’Església i que, sens dubte, constitueixen una gran riquesa d’espiritualitat. Una persona amb un determinat carisma funda una associació per a ajudar els seus membres a peregrinar en busca de la Veritat, que és el Senyor. En aquell moment dona unes normes que li semblen oportunes per a aconseguir aquesta finalitat. Ara bé, passa el temps, les circumstàncies canvien, i potser aquelles normes han perdut sentit. Als membres d’aquell grup, per una fidelitat cega al seu fundador els costarà molt de canviar les normes secundàries, encara que actualment siguin potser un destorb per a assolir la finalitat fundacional.

I això comporta encara una situació eclesial més greu. Si cadascun dels grups fa el mateix amb el seu fundador i pensa que les normes que ell va dictaminar són absolutament intocables, passa que tots plegats oblidem l’única realitat fonamental i intocable: que tots, per un camí o per un altre, el que procurem és acostar-nos al Senyor. I en comptes de mirar cap aquest ideal, ens dediquem a valorar els avantatges del nostre camí i a menystenir els altres camins i a discutir-nos per les coses petites, en comptes d’ajudar-nos mútuament en el camí que ens porta al Pare de tots. De l’evangeli d’avui en podríem concloure que la necessitat d’ecumenisme s’estén a molts nivells.

Lluís Victori sj

Conversa

Quins sentiments, preguntes, dubtes o inspiracions em desperta l’evangeli d’avui? Puc explicar tot el que sento i penso a Jesús, com si realment fos aquí amb mi?

Conclusió

Glòria al Pare, i al Fill i a l’Esperit Sant,
com era al principi,
és ara i sempre serà,
món sense fi. Amén.

Amén