Presència

Senyor, ajuda’m a ser particularment sensible a la teva santa presència. Embolcalla’m en el teu amor. Que el meu cor es faci un amb el teu.

Llibertat

Intento deixar de banda les inquietuds i les preocupacions
que ara em puguin estar descoratjant.
Poso tot allò que m’amoïna a les mans de Déu,
com a mínim durant aquests pocs minuts de pregària.

Consciència

Pare, gràcies per enviar el teu Fill a la terra perquè estigui amb mi en cada experiència que visc. Gràcies perquè està amb mi d’una manera especial en aquests moments de pregària i a través de la teva Paraula.

La Paraula de Déu

⁴⁷»Ai de vosaltres, que edifiqueu monuments funeraris als profetes que els vostres pares van matar! ⁴⁸Així demostreu que esteu d’acord amb el que ells van fer: els vostres pares van matar els profetes, i vosaltres els construïu monuments. ⁴⁹»Per això la mateixa saviesa de Déu ha dit: “Els enviaré profetes i apòstols, i ells en mataran i perseguiran.” ⁵⁰Però es demanaran comptes a aquesta generació de la sang de tots els profetes vessada des de la creació del món, ⁵¹des de la sang d’Abel fins a la de Zacaries, mort entre l’altar i el santuari. Us ho asseguro: es demanaran comptes a aquesta generació. ⁵²»Ai de vosaltres, mestres de la Llei, que reteniu la clau del coneixement: vosaltres no hi heu entrat i heu tancat la porta als qui volien entrar-hi!

⁵³Quan Jesús va sortir d’allà, els mestres de la Llei i els fariseus començaren a tenir-li una rancúnia terrible i el provocaven perquè parlés sobre moltes qüestions, ⁵⁴sempre a l’aguait per agafar-lo en alguna resposta comprometedora.

Inspiració

Llegir les paraules de Lluc: “Déu en demanarà comptes a aquesta generació”, comptes de la hipocresia, em porta a pensar com, en acabar-se el dia, aquesta frase, d’una manera o altra, es repeteix sempre en la nostra petita consciència individual: hi ha mentida en la nostra vida?, què hi ha hagut avui?

Gosaria dir que mai no podrem escapar del que implica aquesta frase perquè, fins i tot quan ja no s’espera res de la vida, potser l’existència encara demana de nosaltres. Interpel·lació i convit etern, directe al cor.

L’altre fragment que m’ha estat suggerent és: “Ai de vosaltres, mestres de la Llei, que reteniu la clau del coneixement de Déu: vosaltres no hi heu entrat i heu tancat la porta als qui volien entrar-hi!”.

El coneixement de Déu, la recerca d’aquest coneixement em sembla la més alta comesa de l’existència, l’objectiu central. Entenent-ho així crec que hi ha responsabilitat màxima d’ajudar-nos en el coneixement de Déu i, en conseqüència, acollir sempre en aquest camí, donar la mà, fer de veritable pastor, o de ferm acompanyant, i mai rebutjar, apartar, segregar, perquè això sí que seria tancar les portes als qui tenien desig d’entrar-hi! Això és greu. Tantes situacions humanes que s’han donat en aquest sentit...

Finalment, admiració enorme per Jesús, per la seva claredat, la seva contundència, la seva autenticitat, la seva interpel·lació: l’obertura de la porta al coneixement de Déu. Agraïment immens.

M. Lluïsa Geronès i Estrada

Conversa

Quina paraula o frase m’ha cridat l’atenció de l’evangeli d’avui? Demano al Senyor què em vol dir amb aquesta paraula…

Conclusió

Glòria al Pare, i al Fill i a l’Esperit Sant,
com era al principi,
és ara i sempre serà,
món sense fi. Amén.

Amén