Presència

La pau de Déu és el tresor dels tresors, «la perla de gran preu». Senyor, que experimenti aquesta pau ara mateix, en la teva santa presència.

Llibertat

«Són molt poques les persones
que s’adonen del que Déu faria d’elles
si s’abandonessin a les seves mans
i es deixessin modelar per la seva gràcia» (sant Ignasi).
Demano la gràcia de confiar-me plenament a l’amor de Déu.

Consciència

Estimat Jesús, que sigui sempre conscient de la teva presència,
el teu poder i el teu amor,
tots els dies de la meva vida.

La Paraula de Déu

¹Jesús els va proposar una paràbola per fer-los veure que cal pregar sempre sense defallir: ²—En una ciutat hi havia un jutge que no tenia temor de Déu ni consideració pels homes. ³A la mateixa ciutat hi havia una viuda que l’anava a trobar sovint i li deia:
»—Fes-me justícia contra l’home amb qui tinc un plet. ⁴»Durant molts dies el jutge no en feia cas, però finalment va pensar: “Jo no tinc temor de Déu ni consideració pels homes, ⁵però aquesta viuda m’amoïna tant que li hauré de fer justícia; si no, anirà venint aquí fins que no podré aguantar més.” ⁶I el Senyor va afegir:
—Fixeu-vos què diu aquest jutge, que és injust. ⁷¿I Déu no farà justícia als seus elegits que clamen a ell de nit i de dia? ¿Els tindrà esperant? ⁸Us asseguro que els farà justícia molt aviat. Però el Fill de l’home, quan vingui, ¿trobarà fe a la terra?

Inspiració

Un jutge i Déu, cara a cara, i la seva manera de mirar i deixar-se afectar pel patiment.
D’aquest jutge ens diu la paràbola que no té entranyes..., i la Bíblia, sobretot en l’Antic Testament ens parla sovint de les entranyes compassives (rahamim) de Déu, que es commouen davant el patiment i la feblesa de les seves criatures. Déu no pot fer més que estimar i viure commogut per la sort de les criatures que habiten les seves entranyes.

La viuda és la figura de tots aquells i aquelles que al llarg de la història han patit i pateixen violència, desamor, indiferència..., i són víctimes dels silencis dels seus contemporanis.

I nosaltres, nascuts de la tendresa i de l’Amor, infantats d’unes entranyes compassives, som cridats a perpetuar el consol i l’amor, la justícia i la compassió, perquè creats a imatge de Déu, ens habita la possibilitat d’hostatjar i donar abric als qui no cessen de cridar i clamar.

D’aquest Jutge ens diu la paràbola que no feia cas del crit de la viuda... I de Déu se’ns diu que escolta i mira el clamor del seu poble.

No tinguem por de viure connectats amb la nostra mateixa essència d’amor i compassió. No tinguem por de mirar, de contemplar, d’escoltar... I deixem que, a la manera de Déu, ens commogui el clamor insistent dels més petits.

Patrícia Hevia Colomar rscj

Per veure el dibuix de l'evangeli d'avui, copieu l'enllaç des de la versió per imprimir: https://short.do/43dWjB

Conversa

La Paraula de Déu sempre dona fruit.
Com m’està tocant interiorment ara
mentre reflexiono sobre el que acabo de pregar?
Em sento confortat/confortada?
Se’m planteja algun desafiament?

Conclusió

Glòria al Pare, i al Fill i a l’Esperit Sant,
com era al principi,
és ara i sempre serà,
món sense fi. Amén.

Amén