Presència

M’aturo un moment
i penso en l’amor i la gràcia
que Déu vessa en mi,
creant-me a la seva imatge i semblança,
fent-me el seu temple….

Llibertat

Senyor, m’has creat perquè visqui en llibertat. Que el teu Sant Esperit em guïi perquè et pugui seguir lliurement. Infon en el meu cor el desig de conèixe’t i d’estimar-te cada dia més.

Consciència

Pare del cel, gràcies perquè el teu amor no falla mai i la teva misericòrdia es renova cada matí. Que no deixi mai de recórrer a tu amb les meves necessitats, amb el meu amor.

La Paraula de Déu

¹⁵Un dels qui eren a taula amb Jesús, quan va sentir aquestes paraules, li digué:
—Feliç el qui prendrà part en l’àpat del Regne de Déu! ¹⁶Jesús li respongué:
—Un home feia un gran banquet i va convidar-hi molta gent. ¹⁷»A l’hora de l’àpat va enviar el seu servent a dir als convidats:
»—Veniu, que ja tot és a punt. ¹⁸»Però tots, sense excepció, començaren d’excusar-se. El primer li digué:
»—He comprat un camp i l’haig d’anar a veure. Et prego que m’excusis. ¹⁹»Un altre digué:
»—He comprat cinc parelles de bous i ara me’n vaig a provar-los. Et prego que m’excusis. ²⁰»Un altre digué:
»—M’acabo de casar, i per això no puc venir. ²¹»El servent se’n tornà i ho va explicar tot al seu senyor. Llavors l’amo, indignat, li va dir:
»—Surt de pressa per les places i els carrers de la ciutat i fes venir els pobres, els invàlids, els cecs i els coixos. ²²»Després el criat digué:
»—Senyor, s’ha fet el que has manat i encara hi ha lloc. ²³»El senyor va dir al servent:
»—Surt pels camins i pels horts i insisteix que entri gent fins que s’ompli la casa. ²⁴»Us asseguro que cap dels qui estaven convidats no tastarà el meu banquet.

Inspiració

“Feliços els qui podran asseure’s a la taula del Regne”. Aquest és el nostre destí, l’oferta-proposta que ens fa Déu en Jesús, el convit, el lloc etern de la comunió plena. Feliços els qui acullin aquest convit i s’hi posin en camí adequadament.

És una proposta que d’entrada agrada, però, malgrat això, no tothom està disposat a entomar-la perquè pel camí sorgeixen altres invitacions, no dolentes, però que ens atrapen el cor (he comprat un camp, uns bous, estic preparant el meu casament...).

Talment ens pot passar a nosaltres: ens sentim atrets per fer camí amb Jesús cap a la taula del Regne, però hi ha coses que ens frenen, que ens paralitzen, que ens atrapen. Són coses bones, però amb tot, quan ens agafen el cor l’efecte que produeixen és una pèrdua de l’orientació: el camí vers la taula del Regne es posposa o s’esvaeix. El problema és que hem convertit realitats bones en realitats absolutes. Aleshores, en comptes d’ajudar-nos a prosseguir el camí ens deixen retinguts.

Carles Marcet sj

Conversa

La Paraula de Déu sempre dona fruit.
Com m’està tocant interiorment ara
mentre reflexiono sobre el que acabo de pregar?
Em sento confortat/confortada?
Se’m planteja algun desafiament?

Conclusió

Glòria al Pare, i al Fill i a l’Esperit Sant,
com era al principi,
és ara i sempre serà,
món sense fi. Amén.

Amén