Presència

Em presento a la teva presència, oh Déu.
Que sempre prengui temps per a sentir
la bellesa que has creat
per a gaudir-ne.

Llibertat

Demano l’ajuda de Déu
per a estar lliure de les meves preocupacions,
per a obrir-me a Déu en aquesta estona de pregària,
per a poder conèixer, estimar i servir més Déu.

Consciència

En aquest moment, Senyor, adreço a tu els meus pensaments.
Deixaré de banda les meves feines i preocupacions.
Reposaré i em refaré en la teva presència.

La Paraula de Déu

²⁵Molta gent feia camí amb Jesús. Ell es va girar i els digué: ²⁶—Si algú ve a mi i no m’estima més que el pare i la mare, la dona i els fills, els germans i les germanes, i fins i tot que la seva pròpia vida, no pot ser deixeble meu. ²⁷Qui no porta la seva creu i em segueix, no pot ser deixeble meu. ²⁸»¿Qui de vosaltres, si vol construir una torre, no s’asseu primer a calcular-ne les despeses i veure si té recursos per a acabar-la? ²⁹Altrament, si posava els fonaments i no podia acabar l’obra, tots els qui ho veurien començarien a burlar-se d’ell ³⁰dient: “Aquest home va començar a construir però no ha pogut acabar.” ³¹»O bé, quin rei, si va a la guerra a lluitar amb un altre rei, no s’asseu primer a decidir si amb deu mil homes pot fer front al qui ve contra ell amb vint mil? ³²I si veu que no pot, enviarà una ambaixada a demanar la pau quan l’altre encara és lluny. ³³»Així, doncs, el qui de vosaltres no renuncia a tots els seus béns no pot ser deixeble meu.

Inspiració

Hi havia molta gent que seguia Jesús. A nosaltres avui també ens agradaria ser molts els seguidors de Jesús. Però, curiosament, quan Jesús veu que és molta la gent que el segueix, més aviat es preocupa i els posa traves, com dient-los: el meu camí no és gens fàcil, no és per a molts perquè és molt exigent.

I tot seguit comença a expressar aquestes exigències. De fet podríem condensar aquestes exigències en una: seguir Jesús implica centrar tot el cor i del tot en ell, de tal manera que passa a ser l’únic absolut de la pròpia vida, l’únic irrenunciable. Totes les altres realitats de la vida, per bones que siguin, queden ubicades en un segon terme i cal entendre-les i viure-les com orientades a afavorir el nostre seguiment de l’Únic.

I això demana una capacitat de “renúncia disponible”, fins i tot de la pròpia vida, perquè la vida rebuda és per a entregar-la agraïdament al “Senyor de la Vida”, no per apropiar-se-la en benefici propi.

Carles Marcet sj

Conversa

Senyor, ajuda’m a connectar amb tu. No sempre sé com, però vull rebre el teu amor i t’obro les mans i el cor. Si et plau, vine a mi avui.

Conclusió

Agraeixo a Déu el do del seu Amor
mentre vaig endavant amb alegria i esperança
per servir el seu poble.

Amén