Presència

La meva ànima anhela la teva presència, Senyor. Quan dirigeixo els meus pensaments cap a tu, trobo pau i satisfacció.

Llibertat

El que sovint m’impedeix ser lliure és la meva tendència
a deixar-me atrapar per les pors i les diferents expectatives
sobre el que jo «hauria de» ser.
Les meves respostes, habituals i automàtiques, em lliguen
i m’impedeixen d’explorar noves àrees de creixement.
Demano experimentar la meva llibertat interior
i anar comprenent tot el que Déu vol realitzar en mi.

Consciència

Déu meu, que descansi en la teva presència resplendent, tal com una flor gaudeix de la llum i la calidesa del sol. Gràcies per portar llum i calidesa a la meva vida, a través d’altres persones, a través de la natura, a través de la teva Paraula.

La Paraula de Déu

¹⁷Després Jesús va baixar amb ells de la muntanya i s’aturà en un indret pla. Allí hi havia molts dels seus deixebles i una gran gentada del poble, vinguda de tot el país dels jueus, de Jerusalem i de la costa de Tir i de Sidó, ¹⁸per escoltar-lo i fer-se guarir de les seves malalties. Els turmentats per esperits malignes també eren curats. ¹⁹Tota la gent intentava tocar-lo, perquè sortia d’ell una força que guaria tothom.

²⁰Llavors alçà els ulls cap als seus deixebles i digué:

—Feliços els pobres, perquè és vostre el Regne de Déu.

²¹»Feliços els qui ara passeu fam, perquè sereu saciats.
»Feliços els qui ara ploreu, perquè riureu.

²²»Feliços vosaltres quan, per causa del Fill de l’home, la gent us odiarà, us marginarà, us insultarà i denigrarà el nom que porteu: ²³aquell dia, alegreu-vos-en i feu festa, perquè la vostra recompensa és gran en el cel. Igualment feien els seus pares amb els profetes.

Inspiració

Jesús baixa de la muntanya i es troba amb la gent. No es queda allà dalt, allunyat, sinó que es fa proper, es barreja amb els qui pateixen, amb els qui busquen consol i sentit. Enmig de la multitud, Jesús aixeca els ulls i parla als deixebles: “Feliços els pobres, els qui ploren, els qui tenen fam, els perseguits...”. Paraules que semblen un contrasentit, però que revelen la mirada de Déu: una mirada que veu més enllà del dolor, que descobreix la vida amagada en el sofriment, l’esperança dins la mancança, la joia enmig del plor.

Potser nosaltres també ens trobem en alguna d’aquestes situacions: cansats, tristos, decebuts... Jesús ens diu avui: “Feliç tu”, no perquè el sofriment sigui bo, sinó perquè Déu hi és, al teu costat, i el seu Regne ja està creixent dins teu.

Deixa que aquesta paraula et toqui el cor. Pensa en algun moment que has sentit aquesta presència que transforma. Demana al Senyor de veure el món amb els seus ulls, de creure que la benaurança no és una promesa llunyana, sinó una realitat que comença aquí, quan ens sabem estimats i acompanyats per ell.

Conversa

Senyor, tens gravat el meu nom
al palmell de la mà.
Encara que els altres m’oblidin,
tu no ho faràs mai.

Conclusió

Glòria al Pare, i al Fill i a l’Esperit Sant,
com era al principi,
és ara i sempre serà,
món sense fi. Amén.

Amén