Presència

«Però sempre que pregueu, entreu a la vostra habitació, tanqueu la porta i pregueu al vostre Pare que veu el que és secret» (Mateu 6:6). Déu meu, tu ets el meu espai secret, sempre habites dins meu, i jo en tu. Que cada dia deixi temps per a entrar a l’habitació interior del meu cor, per poder estar amb tu.

Llibertat

Guia’m sempre perquè pugui fer la teva santa voluntat
sabent que la teva força
em mantindrà i farà que la pugui portar a terme.

Consciència

Hi ha un temps i un lloc per a tot, com diu la dita.
Senyor, concedeix-me que sempre pugui desitjar
passar temps en la teva presència,
per poder escoltar la teva crida.

La Paraula de Déu

^{9I jo us dic: Guanyeu-vos amics a costa del diner,} que és enganyós, perquè, quan tot s’hagi acabat, us rebin a les estances eternes.^,

¹⁰Qui és fidel en una cosa molt petita, també és fidel en una de gran, i qui enganya en les coses petites, també enganya en les grans. ¹¹Per tant, si no heu estat fidels en l’administració del diner, que és enganyós, ¿qui us confiarà els béns veritables? ¹²I si no heu estat fidels en les coses que són d’un altre, ¿qui us donarà allò que us pertany? ¹³Cap criat no pot servir dos senyors, perquè, si estima l’un, avorrirà l’altre, i si fa cas de l’un, no en farà de l’altre. No podeu servir alhora Déu i el diner. ^,

^{14Els fariseus, que eren amics dels diners, van sentir tot això} i es reien de Jesús. ^{15Ell els digué:
—Vosaltres sou els qui davant la gent us feu passar per justos, però Déu coneix els vostres cors: allò que és admirat entre els homes, és detestable als ulls de Déu.}

Inspiració

Les paraules de Jesús davant dels fariseus busquen impactar. Els fariseus consideraven la riquesa com un signe mitjançant el qual Déu beneïa la seva vida. Sentir alguna objecció de Jesús sobre aquesta mentalitat era motiu de controvèrsia i burla.

Però els paràmetres que regeixen el Regne de Déu i els que promouen les nostres societats entren en col·lisió moltes vegades i el concepte de riquesa i sobretot de “posseir” no encaixen bé amb els conceptes de “solidaritat” i “compartir”. En aquest cas particular, Jesús parla d'incompatibilitats: o Déu o diners.

El Déu “Amor”, el Déu “Bona Notícia” de Jesús no encaixa bé amb el Déu “diners”; veiem que aquest últim no condueix a la plenitud del Regne.

No és fàcil en la nostra societat del benestar distribuir la riquesa. El tema econòmic queda moltes vegades encobert per certs ritus i compliments més presents que el rebaixen a un tema secundari.

Jesús al principi del relat, en unes paraules una mica confuses, dona una mena de consell per a aquells que acumulen riqueses guanyades d'una manera no gaire lícita: “Empreu la vostra riquesa injusta per a ajudar els pobres; guanyeu-vos la seva amistat compartint amb ells els vostres béns; seran els vostres amics i, quan a l'hora de la mort els diners no us serveixin ja de res, ells us acolliran a la casa del Pare”.

No sé si aquest mètode servirà per a desgravar a la hisenda pública, però en aquest moment de pregària em pot servir per a reflexionar sobre el tema.

Emili Reimat

Conversa

Quines gràcies vol donar-me Déu en aquest temps de pregària? Si escolto el meu interior, en la quietud del meu cor, què m’hi diu el Senyor?

Conclusió

Glòria al Pare, i al Fill i a l’Esperit Sant,
com era al principi,
és ara i sempre serà,
món sense fi. Amén.

Amén