Presència

Déu està amb mi, i encara més,
Déu és dins meu, donant-me l’existència.
Em mantinc uns moments en la presència vivificant de Déu
en el meu cos, la meva ment, el meu cor
i en tota la meva vida.

Llibertat

Tot el que m’envolta té la capacitat de treure de mi un amor i una vida més plens.
Tot i així, els meus desitjos sovint es queden atrapats en il·lusions de plenitud.
Demano que tu, Déu, a través de la meva llibertat, puguis orquestrar els meus desitjos
en una melodia vibrant, amorosa, rica en harmonia, complint la teva voluntat a través de mi.

Consciència

Pare del cel, que pugui créixer en virtut mentre prenc temps del meu dia per a escoltar-te i passar temps amb tu. Que la teva bondat vessi en la meva vida, i de la meva vida a la vida de tots aquells amb qui em trobo.

La Paraula de Déu

¹Llavors Jesús alçà la vista i veié gent rica que tirava les seves ofrenes a la sala del tresor. ²Va veure també una viuda molt pobra que hi tirava dues petites monedes de coure, ³i digué:
—Us asseguro amb tota veritat que aquesta viuda pobra ha tirat més que tots els altres. ⁴Tots aquests han donat com a ofrena el que els sobrava; ella, en canvi, ha donat el que necessitava, tot el que tenia per a viure.

Inspiració

Crida l’atenció la capacitat que tenia Jesús d’observar els gestos aparentment petits de la gent bona i que solen passar normalment desapercebuts, enmig del rebombori que solen fer els gestos grandiloqüents dels poderosos d’aquest món. Amb aquesta capacitat d’observació Jesús rescatava del pou de l’oblit històries petites i senzilles que nodreixen la nostra vida. De fet, parlem de gestos petits i, en el cas d’aquesta vídua, no ho hauríem de fer. Donant aquelles dues petites monedes, es donava a si mateixa, perquè les necessitava prou i era tot el que tenia per a viure. Déu no tan sols dona, sinó que es dona, i això espera que fem nosaltres. Avui volem agrair a Jesús que, amb la seva capacitat d’observació, ens posi al davant aquests mestres de vida, com aquell vídua anònima, de qui tantes lliçons de vida podem aprendre.

Josep Giménez sj

Conversa

“El va mirar i l’estimà” (Marc 10,21). ¿Puc permetre’m seure a la mirada amorosa de Jesús, que m’estima en tot moment i lloc, en totes les circumstàncies? Déu sempre em mira amb un amor incondicional.

Conclusió

Dono gràcies a Déu per aquests moments que hem passat tots dos sols i per les llums rebudes sobre el text.

Amén