Presència

M’aturo un moment
a reflexionar sobre la presència vivificant de Déu
en cada part del meu cos, en tot el que m’envolta,
en tota la meva vida.

Llibertat

Vaig néixer per viure en llibertat, per gràcia de Déu,
lliure per gaudir dels plaers que ell ha creat per a mi.
Estimat Senyor, concedeix-me que visqui com tu vols,
en plena confiança en la teva atenció amorosa.

Consciència

Tots necessitem prendre’ns un temps per a distanciar-nos de les tasques diàries.
Sabem que el nostre cos necessita un descans.
Quan entrem a la teva presència, Senyor,
el cor i la ment se’ns refresquen, l’esperit se’ns dilata.

La Paraula de Déu

²³Un cop hagué entrat al recinte del temple, mentre ensenyava, se li van acostar els grans sacerdots i els notables del poble i li preguntaren:
—Amb quina autoritat fas tot això? Qui te l’ha donada, aquesta autoritat? ²⁴Jesús els replicà:
—Jo també us faré una pregunta. Si me la contesteu, també jo us diré amb quina autoritat faig tot això. ²⁵El baptisme de Joan, d’on venia: de Déu o dels homes?
Ells van pensar: «Si responem que venia de Déu, ens preguntarà: “Doncs per què no el vau creure?” ²⁶Però si diem que venia dels homes, ja podem tenir por de la gent, perquè tothom està convençut que Joan era un profeta.» ²⁷Per això respongueren a Jesús:
—No ho sabem.
Llavors els digué:
—Doncs jo tampoc no us dic amb quina autoritat faig tot això.

Inspiració

Som davant d’un tema cabdal en la nostra vida: el poder, l’autoritat... A un nivell o un altre, tots tenim alguna mena de poder. Si recorrem a les definicions del diccionari, exercici recomanable, veurem que el poder és explicat com la dominació que es té sobre persones, coses..., i que l’autoritat és definida com l’atribució i el dret de manar, de poder imposar-se a l’opinió dels altres.

I aquí ja tenim oberta la ferida. El nostre poder, petit o gran, la nostra autoritat, de qui i de què està al servei? M’obro a l’experiència humana, profunda de l’altre, o em deixo endur per les normes, pel que m’han dit, pel convenciment que tinc la possessió d’una veritat? Què en faig, del poder que m’és donat? Menyspreo, mostro indiferència, desqualifico, critico, enfonso, dictamino? Em sento poderós? Qui som quan actuem així? I a on ens durà, què construirem actuant així? Destruir és tan fàcil!

Es necessita tanta obertura sincera, tanta saviesa, tanta cura, per a atendre l’altre..., tant de respecte... Per a “manar”, es necessiten molts doctorats de la vida, molts doctorats de les relacions, i molt de camí autèntic, profund, amb Jesús.

També cal preguntar-se: “qui te l’ha donada, aquesta autoritat?”, d’on ve el poder que tenim? I en nom de què ens l’han donat? I la pregunta punyent: a qui donem poder en la nostra vida? I a què ens durà?

Si l’autoritat ve de Déu o volem que s’inspiri en Déu, ja sabem el camí. Servei, servei a la persona, sempre estimació, valoració, acollida, camí conjunt, posar-se a disposició del que vagi portant la vida, paciència, generositat; sempre, com deia sant Ignasi, més salvar que condemnar... Lliçons de vida! Ens obren a un examen de consciència profund i a l’oportunitat de reparar, si és que hi som a temps, tot el mal que puguem haver fet.

M. Lluïsa Geronès Estrada

Conversa

Senyor, ajuda’m a connectar amb tu. No sempre sé com, però vull rebre el teu amor i t’obro les mans i el cor. Si et plau, vine a mi avui.

Conclusió

Ple de l’amorosa presència de Déu,
li prego que em beneeixi i guïi els meus passos
mentre vaig a fer la seva obra en la meva vida diària.

Amén