Presència

Cada moment és viu amb la presència esplendent de Déu. A mesura que em lliuro més i més a l’íntima comunió amb Aquell que m’ha creat, m’adono que simplement deixo d’estar amoïnat/amoïnada.

Llibertat

Senyor, m’has creat perquè visqui en llibertat.
Normalment, dono aquest do per descomptat.
Inspira’m viure en la llibertat que tu desitges per a mi,
amb un cor tranquil i amb plena confiança en tu.

Consciència

Mentre passo aquest temps amb tu, Senyor,
soc conscient de fins a quin punt soc beneït/beneïda.
Penso en l’amor i l’alegria de què gaudeixo,
i em sento agraït/agraïda.

La Paraula de Déu

¹⁸Jesús, el Messies, va ser engendrat d’aquesta manera: Maria, la seva mare, estava compromesa en matrimoni amb Josep i, abans de viure junts, ella es trobà que havia concebut un fill per obra de l’Esperit Sant. ¹⁹ Josep, el seu espòs, que era un home just i no volia difamar-la públicament, resolgué de desfer en secret l’acord matrimonial. ²⁰Ja havia pres aquesta decisió, quan se li va aparèixer en somnis un àngel del Senyor que li digué:
—Josep, fill de David, no tinguis por de prendre Maria, la teva esposa, a casa teva: el fruit que ella ha engendrat ve de l’Esperit Sant. ²¹Tindrà un fill, i li posaràs el nom de Jesús, perquè ell salvarà dels pecats el seu poble. ²² Tot això va succeir perquè es complís allò que el Senyor havia anunciat pel profeta:

²³ La verge concebrà i tindrà un fill, i li posaran el nom d’Emmanuel,

que vol dir «Déu amb nosaltres».

²⁴ Quan Josep es despertà, va fer el que l’àngel del Senyor li havia manat i va prendre a casa la seva esposa.

Inspiració

Déu s’apropa a les criatures, que viuen amb el cor obert a ell, per confiar-los que les necessita per a donar forma al seu pla d’Amor. Així l’àngel parla amb Maria, en l’activitat de cada dia i, malgrat ser difícil d’assumir la missió que li encomana, ella respon un SÍ confiat.

Ara és a Josep, a qui, des del silenci, Déu s’apropa. Parla al seu cor atribolat pels esdeveniments anunciats per Maria, que li resulten difícils d’acceptar; el reconforta, l’omple de confiança per ser l’escollit a col·laborar en la seva obra, i li mostra la importància de la seva persona: fer de pare del Messies i posar-li el nom, el que Déu li dona: Emmanuel, Déu amb nosaltres.

Josep amb el seu SÍ s’ofereix a infantar Jesús i donar testimoni de la seva vida, a fi que, des de llavors els homes disposin el cor per a escoltar les paraules del Pare: en les persones de l’entorn, en la mirada dels que ningú no mira, en el cosmos del qual formem part, des del silenci de Déu..., per continuar donant vida al Messies.

Demanem la gràcia de viure atents a la seva crida, no tenir por malgrat el que se’ns demana i amb un SÍ confiat posar al món l’Emmanuel.

Mercè Almirall

Conversa

Quines gràcies vol donar-me Déu en aquest temps de pregària? Si escolto el meu interior, en la quietud del meu cor, què m’hi diu el Senyor?

Conclusió

Agraeixo a Déu el do del seu Amor
mentre vaig endavant amb alegria i esperança
per servir el seu poble.

Amén