Presència

«Tu em mostres el camí de la vida; en la teva presència hi ha plenitud d’alegria; a la teva mà dreta hi ha plaers per sempre» (Salm 16). Senyor, ajuda’m a viure avui en la teva presència.

Llibertat

La teva mort en creu m’ha fet lliure.
Puc viure amb alegria i llibertat,
sense por de la mort.
La teva gràcia no té límits.

Consciència

Mentre passo aquest temps amb tu, Senyor,
soc conscient de fins a quin punt soc beneït/beneïda.
Penso en l’amor i l’alegria de què gaudeixo,
i em sento agraït/agraïda.

La Paraula de Déu

¹Al principi era la Paraula, i la Paraula era amb Déu, i la Paraula era Déu. ^{xifra aràbiga}Estava al principi amb Déu. ³Totes les coses van néixer a través d’ell, i sense ell no va néixer ni una sola cosa. El que ha nascut ^{4 en}ell ha estat la vida, i la vida ha estat la llum de totes les persones. ⁵La llum brilla en la foscor, i la foscor no la supera.

⁶Hi havia un home enviat de Déu que es deia Joan. ⁷Va venir com a testimoni per donar testimoni a la llum, perquè tothom pogués creure a través d’ell. ⁸Ell mateix no era la llum, però va venir a donar testimoni a la llum. ⁹La veritable llum, que il·lumina tothom, venia al món.^,

¹⁰Ell era al món, i el món va néixer a través d’ell, però el món no el coneixia. ¹¹Va arribar al que era seu, i el seu propi poble no el va acceptar. ¹²Però a tots els qui el van rebre, que creien en el seu nom, va donar poder per esdevenir fills de Déu, ¹³que van néixer, no de sang ni de la voluntat de la carn ni de la voluntat de l’home, sinó de Déu.

¹⁴I la Paraula es va fer carn i va viure entre nosaltres, i hem vist la seva glòria, la glòria com a fill únic d’un pare, plena de gràcia i de veritat. ¹⁵ Joan li donà testimoni i cridà: «Aquest era ell del qual li vaig dir: «El qui ve després de mi, està davant meu perquè estava davant meu». ¹⁶De la seva plenitud tots hem rebut, gràcia rere gràcia.^{, 17}La llei efectivament va ser donada per Moisès; la gràcia i la veritat van venir a través de Jesucrist. ¹⁸Ningú no ha vist mai Déu. És l’únic Fill, Déu mateix, proper al cor del Pare, que l’ha donat a conèixer.

Inspiració

Aquest segon diumenge després de Nadal tornem a llegir el pròleg de l’Evangeli segons Joan (EvJn) que ja vàrem llegir el dia de Nadal. És una peça literària molt especial en el Nou Testament, una celebració sàlmica del misteri de la salvació. Perquè el pròleg és com un salm solemne a Jesús, la paraula feta membre de la nissaga humana. En aquest càntic, el misteri de la salvació del gènere humà s’atansa en la figura de Jesús, que és, també, la realització del projecte que Déu tenia sobre la creació, la humanitat i el món des de sempre. El que l’Antic Testament, en els llibres sapiencials, anomenava la Saviesa de Déu (cf., per exemple, Proverbis 8,22-31), aquí se’ns atansa com a realització del pla de salvació de Déu per a tota la humanitat. Una salvació que s’anomena la Paraula i que també podríem traduir com “el projecte, el pla”. Tanmateix, el pròleg, que té en compte la resta de l’EvJn, també l’anomena “el fill únic del Pare”. Vet aquí les dues imatges que l’EvJn utilitza per a parlar de Jesús. Jesús és el qui és la Paraula, però també el fill únic del Pare. Dues formes de referir-se a la revelació del Déu llunyà i amagat de l’AT que es fa proper i accessible en l’infant de Bethlehem. Aquest salm d’avui ens invita a l’acció de gràcies perquè Déu continua recordant-se de nosaltres.

Oriol Tuñí sj

Per veure el dibuix de l'evangeli d'avui, copieu l'enllaç des de la versió web per imprimir: https://short.do/_N77yU

Conversa

M’assec en silenci amb el meu Déu, que coneix tots els meus pensaments, totes les meves necessitats i tots els meus desigs, i deixo que ell em cuidi en aquesta estona. Rebo l’aliment que necessito per al camí.

Conclusió

Dono gràcies a Déu per aquests moments que hem passat tots dos sols i per les llums rebudes sobre el text.

Amén