Presència

Quan vingui a la teva presència, Senyor,
sé que soc davant del meu Creador.
M’has creat per amor.
Fins i tot saps el nombre de cabells que tinc al cap.
La teva presència, Senyor, és el regal més gran de tots.

Llibertat

Procuro desprendre’m de prejudicis i mentalitats estretes
que puguin entelar la meva visió en aquesta estona.
Els deixo en mans de la misericòrdia de Déu
de manera que ara puc pregar amb llibertat.

Consciència

En presència del meu Creador, que tant m’estima, miro sincerament els meus sentiments durant el darrer dia: quan m’he sentit molt bé, o enfonsat/enfonsada, o normal. Puc veure on ha estat present el Senyor?

La Paraula de Déu

¹Després que Jesús va néixer a Betlem de Judea, en temps del rei Herodes, vingueren uns savis d’Orient i, en arribar a Jerusalem, ²preguntaven:
—On és el rei dels jueus que ha nascut? Hem vist sortir a l’Orient la seva estrella i venim a adorar-lo. ³Quan el rei Herodes ho va saber, es va contorbar, i amb ell tot Jerusalem. ⁴Herodes va convocar tots els grans sacerdots i els mestres de la Llei que hi havia entre el poble i els preguntava on havia de néixer el Messies. ⁵Ells li respongueren:
—A Betlem de Judea. Així ho ha escrit el profeta:

⁶» I tu Betlem, terra de Judà,
no ets de cap manera la més petita
de les principals viles de Judà,
perquè de tu sortirà un príncep
que pasturarà Israel, el meu poble.

⁷Llavors Herodes cridà en secret els savis i va demanar-los el moment exacte en què se’ls havia aparegut l’estrella; ⁸després els encaminà a Betlem dient-los:
—Aneu i informeu-vos amb exactitud d’aquest infant; i quan l’haureu trobat, feu-m’ho saber, perquè jo també pugui anar a adorar-lo. ⁹Després de sentir aquestes paraules del rei, es posaren en camí. Llavors l’estrella que havien vist sortir a l’Orient començà a avançar davant d’ells, fins que s’aturà damunt el lloc on era l’infant. ¹⁰L’alegria que tingueren en veure l’estrella va ser immensa. ¹¹Van entrar a la casa, veieren el nen amb Maria, la seva mare, es prostraren a terra i el van adorar. Després van obrir les seves arquetes i li oferiren presents: or, encens i mirra. ¹²I, advertits en somnis que no anessin pas a veure Herodes, se’n tornaren al seu país per un altre camí.

Inspiració

La festa de l’Epifania, com tots sabem, és la festa de Nadal de totes les esglésies de l’Orient. Tantes esglésies cristianes, moltes de les quals no mantenen un lligam amb l’església de Roma, celebren el naixement de Jesús en el marc molt més obert i universal de la versió de Mateu de l’episodi dels savis que venen de l’Orient a adorar el Messies. No deixa de ser una paradoxa que l’evangeli segons Mateu, molt més arrelat en la tradició jueva que el de Lluc, ens ofereixi el misteri de l’encarnació del Fill de Déu en el marc de l’adoració d’uns savis vinguts de l’Orient, és a dir, dels països llunyans, desconeguts i exòtics. Probablement la referència és als astrònoms de l’antiga Mesopotàmia. El tarannà de revelació (‘epifania’ vol dir ‘revelació’) del misteri del naixement de Jesús es fa palès amb aquesta visita dels exòtics representants d’una saviesa diferent, que ve de l’Orient. El text d’avui s’endinsa en unes coordenades universals que fins i tot en els nostres dies ens resulten molt significatives. L’Epifania és la revelació del misteri de Nadal per a tota la humanitat. No solament per al poble d’Israel. Aquest tarannà universal resulta avui dia més significatiu que en altres èpoques. Ho és també per a nosaltres?

Oriol Tuñí sj

Conversa

Que el teu Sant Esperit em guiï
en les meves relacions amb els altres.
Que pugui utilitzar amablement el do de la paraula.

Conclusió

Dono gràcies a Déu per aquests moments que hem passat tots dos sols i per les llums rebudes sobre el text.

Amén