Presència

Déu meu, ets més a prop del que m’atreveixo a creure, més a prop que el meu propi alè. Em sento beneït per la teva íntima proximitat i no he de tenir por.

Llibertat

Senyor, m’has concedit el gran do de la llibertat.
En el temps actual, Senyor, concedeix-me poder ser lliure
de qualsevol forma de racisme o intolerància.
Recorda’m, Senyor, que tots som iguals
sota la teva mirada amorosa.

Consciència

M’adono que estic en la presència del Senyor.


Cercaré refugi en el seu cor ple d’amor.


Ell és la meva força en moments de debilitat.


Ell és qui em consola en moments de tristesa.

La Paraula de Déu

³⁴Quan Jesús desembarcà, veié una gran gentada i se’n compadí, perquè eren com ovelles sense pastor; i es posà a instruir-los llargament. ³⁵Quan ja s’havia fet tard, els deixebles s’acostaren a dir-li:
—Aquest lloc és despoblat i ja s’ha fet tard. ³⁶Acomiada la gent, i que vagin a les masies i als pobles del voltant a comprar-se alguna cosa per a menjar. ³⁷Però Jesús els respongué:
—Doneu-los menjar vosaltres mateixos. *
Ells li diuen:
—Per a donar-los menjar hauríem de comprar pa per valor de dos-cents denaris! ³⁸Jesús els pregunta:
—Quants pans teniu? Aneu a veure-ho.
Ells ho miren i li diuen:
—Cinc pans i dos peixos. ³⁹Llavors Jesús els va manar que fessin seure tothom en colles a l’herba verda. ⁴⁰La gent s’assegué en grups de cent i de cinquanta. ⁴¹Jesús prengué els cinc pans i els dos peixos, alçà els ulls al cel, digué la benedicció, partí els pans i en donava als seus deixebles perquè els servissin a la gent. * També va repartir els dos peixos a tothom. ⁴²Tots en van menjar i quedaren saciats. ⁴³Després van recollir els bocins de pa que havien sobrat i n’ompliren dotze cistelles, i també van recollir les sobres dels peixos. ⁴⁴D’aquells pans, n’havien menjat cinc mil homes.

Inspiració

L’evangeli ens presenta avui una multitud de gent desorientada (“com ovelles sense pastor”) i afamada (només tenien cinc pans i dos peixos). Una situació que no és gaire diferent de la que podem viure avui nosaltres i molta gent que ens envolta. Vivim al bell mig d’una societat que sembla haver perdut el nord, sense saber gaire cap a on s’orienta la vida, quin és l’ordre i el sentit de la realitat. I també moltes persones experimenten (experimentem) una necessitat de pa, d’aliment. Alguns material, d’altres espiritual (és a dir, de sentit i gust per la vida, d’horitzó vers on encaminar-se).

L’interessant és veure què fa Jesús en aquesta situació, perquè és el que podríem fer nosaltres. Primer, acull i abraça aquesta fam; no la ignora tot fent el sord. Segon, la “instrueix”. Potser més que grans sermons, el que fa és oferir una direcció, un sentit per al viure, una manera clara de situar-se en aquest món confús. Tercer, aplega, reuneix, convida a la comunitat i a la solidaritat com a eixos importants d’un nou viure. Per últim, “aixeca els ulls al cel”: col·loca aquell anhel, aquella fam, aquella comunitat re-orientada, en mans de Déu, únic guia veritable i dador de sentit.

Carles Marcet sj

Conversa

Senyor, sé que quan m’adreço a tu no calen paraules.
Tu pots veure el meu cor.
Coneixes els meus desitjos i les meves necessitats.
Em poso a les teves mans.

Conclusió

Ple de l’amorosa presència de Déu,
li prego que em beneeixi i guïi els meus passos
mentre vaig a fer la seva obra en la meva vida diària.

Amén