Presència

Senyor Déu, dóna’m un esperit serè, amable i sensible per estar amb tu avui en aquesta estona de pregària.

Llibertat

La teva mort en creu m’ha fet lliure.
Puc viure amb alegria i llibertat,
sense por de la mort.
La teva gràcia no té límits.

Consciència

Déu meu, que descansi en la teva presència resplendent, tal com una flor gaudeix de la llum i la calidesa del sol. Gràcies per portar llum i calidesa a la meva vida, a través d’altres persones, a través de la natura, a través de la teva Paraula.

La Paraula de Déu

¹³Jesús pujà a la muntanya, va cridar els qui va voler, i ells anaren cap a Jesús. ¹⁴En designà dotze, als quals donà el nom d’apòstols, perquè estiguessin amb ell i per enviar-los a predicar, ¹⁵amb poder de treure dimonis. ¹⁶Els dotze que va designar són aquests: Simó, a qui donà el nom de Pere; ¹⁷Jaume, fill de Zebedeu, i Joan, germà de Jaume, als quals donà el nom de Boanerges, que vol dir «fills del tro»; ¹⁸Andreu, Felip, Bartomeu, Mateu, Tomàs, Jaume, fill d’Alfeu, Tadeu, Simó el Zelós ¹⁹i Judes Iscariot, el qui el va trair.

Inspiració

Jesús puja a la muntanya i crida els qui ell vol. Aquest gest ens recorda que el compromís no neix d’una iniciativa personal ni d’un voluntarisme generós, sinó d’una crida prèvia del Senyor. Abans de qualsevol servei, responsabilitat pastoral o tasca eclesial, hi ha una elecció amorosa de Déu que ens precedeix i ens sosté. Nosaltres som lliures per a acceptar o rebutjar la seva invitació, però la crida sempre és seva.

Els Dotze són persones diverses, amb caràcters diferents i limitacions evidents. El cristià compromès no és algú que ho té tot resolt, sinó algú que ha acceptat caminar amb Jesús enmig de la vida ordinària, amb les seves tensions familiars, laborals i socials.

Marc assenyala tres dimensions de la crida que també són essencials per a nosaltres: estar amb Jesús, ser enviats i combatre el mal. Sovint, l’activisme pastoral ens fa oblidar la primera: estar amb ell. Sense pregària, sense escolta de la Paraula, el servei és buit i esdevé cansament.

Ser enviats significa viure la fe enmig del món, a la feina, a la família, al barri, a la comunitat. I combatre el mal vol dir treballar per la justícia, la dignitat i l’esperança, començant per les petites tasques quotidianes.

Aquest evangeli ens reafirma en la nostra vocació: Déu ens ha cridat, ens envia i camina amb nosaltres. La fidelitat no consisteix a fer-ho tot bé, sinó a no deixar de caminar amb ell.

Joan Carles Nicuesa Vilardell

Conversa

La Paraula de Déu sempre dona fruit.
Com m’està tocant interiorment ara
mentre reflexiono sobre el que acabo de pregar?
Em sento confortat/confortada?
Se’m planteja algun desafiament?

Conclusió

Ple de l’amorosa presència de Déu,
li prego que em beneeixi i guïi els meus passos
mentre vaig a fer la seva obra en la meva vida diària.

Amén