Presència

«Però sempre que pregueu, entreu a la vostra habitació, tanqueu la porta i pregueu al vostre Pare que veu el que és secret» (Mateu 6:6). Déu meu, tu ets el meu espai secret, sempre habites dins meu, i jo en tu. Que cada dia deixi temps per a entrar a l’habitació interior del meu cor, per poder estar amb tu.

Llibertat

«Un tronc d’arbre, gruixut i sense forma,
no creuria mai que podria convertir-se en una estàtua,
admirada com una escultura meravellosa,
i no se sotmetria mai al cisell de l’escultor,
que amb la seva inspiració veu el que en pot fer» (sant Ignasi).
Demano la gràcia de deixar-me modelar pel meu Creador que tant m’estima.

Consciència

Benvolgut Senyor, ajuda’m a ser sempre
conscient de les coses importants de la vida,
per cuidar els que m’envolten,
per buscar la teva presència en tots aquells amb qui em trobo.

La Paraula de Déu

³¹Jesús va tornar del territori de Tir i, passant pel de Sidó, arribà al llac de Galilea, després de travessar el territori de la Decàpolis. ³²Llavors li porten un sord, que amb prou feines podia parlar, i li suplicaven que li imposés la mà. ³³Jesús se l’endugué tot sol, lluny de la gent, li ficà els dits a les orelles, va escopir i li tocà la llengua amb la saliva. ³⁴Després va alçar els ulls al cel, sospirà i li digué:
— Efatà! * —que vol dir: «Obre’t!» ³⁵A l’instant se li van obrir les orelles, la llengua se li destravà i parlava perfectament. ³⁶Jesús els prohibí que ho diguessin a ningú, però com més els ho prohibia, més ho pregonaven. ³⁷Estaven completament admirats i deien:
—Tot ho ha fet bé: fa que els sords hi sentin i que els muts parlin.

Inspiració

És recurrent en els evangelis: Jesús vol passar desapercebut. Fa signes a persones concretes a qui canvia la vida per sempre més, però no vol que se sàpiga, no vol que es coneguin aquests fets, no vol que s’escampi la seva anomenada. Per què ho fa, doncs? Això sempre em sorprèn. Deu ser perquè per a la psicologia humana el reconeixement és fascinant, però aquest no és l’interès de Jesús, que —potser— vol evitar que el missatger tingui més ressò que el missatge.

Avui em porta a mirar la meva història i a reconèixer els signes alliberadors que han transformat la meva vida per sempre: de quina manera la relació personal amb ell, atansar-m’hi tal com soc, també amb les meves mancances, o deixar-me portar —com el personatge d’avui— quan no tinc forces... Aquest contacte directe, personal, la disposició de deixar-lo fer té uns efectes transformadors, amb el temps: orelles que s’obren, boca que comunica experiència —i esperança—, cames que tornen a caminar, tot i que de tant en tant ensopeguin...

I tot mirant la meva història, de retruc podré reconèixer, comprendre, respectar, admirar el mateix moviment, personal i singular, discret i transformador en la vida dels altres, i meravellar-me’n.

Paloma Aragüe Calle hcsa

Conversa

Conversar requereix parlar i escoltar.
Quan parlo amb Jesús, que aprengui també a estar quiet / quieta i escoltar.
Imagino la gentilesa dels seus ulls
i el seu somriure ple d’amor mentre em mira.
Puc ser totalment honest / honesta amb Jesús explicant-li les meves preocupacions i capficaments.
Li obriré el meu cor manifestant-li les pors i els dubtes que tinc.
Li demanaré que m’ajudi a deixar-me plenament a les seves mans.
per abandonar-me a ell,
sabent que ell sempre vol el que és millor per a mi.

Conclusió

Glòria al Pare, i al Fill i a l’Esperit Sant,
com era al principi,
és ara i sempre serà,
món sense fi. Amén.

Amén