Presència

Com més invoquem Déu, més podem sentir la seva presència. Dia a dia ens apropem al cor amorós de Déu.

Llibertat

Senyor, t’agraeixo el do de la llibertat.
Ajuda’m a ser íntegre en l’ús d’aquest do.
Soc lliure per a prendre decisions.
Ajuda’m a escollir de seguir-te a tu,
per viure d’una manera cristiana i tenir cura dels altres.
Recorda’m que sempre tingui en compte aquells que són menys afortunats que jo:
els oprimits, els presoners, aquells que no són lliures de pregar en públic.
Guia’m sempre perquè pugui trobar la teva santa voluntat en tots els fets de la meva vida.

Consciència

Pare del cel, que pugui créixer en virtut mentre prenc temps del meu dia per a escoltar-te i passar temps amb tu. Que la teva bondat vessi en la meva vida, i de la meva vida a la vida de tots aquells amb qui em trobo.

La Paraula de Déu

¹⁷ »No us penseu que he vingut a anul·lar els llibres de la Llei o dels Profetes; no he vingut a anul·lar-los sinó a dur-los a la plenitud. ¹⁸»En veritat us ho dic: mentre durin el cel i la terra, no passarà ni un punt ni una coma de la Llei. Tot arribarà a la plenitud. ¹⁹Per tant, aquell qui deixi de complir un dels manaments més petits i ensenyi als altres a fer el mateix, serà tingut pel més petit en el Regne del cel, però aquell qui els compleixi i ensenyi a complir-los, serà tingut per gran en el Regne del cel. ²⁰»Jo us dic que, si no sou més justos que els mestres de la Llei i els fariseus, no entrareu pas al Regne del cel.

²¹»Ja sabeu que es va dir als antics: No matis, i el qui mati serà condemnat pel tribunal. 22 »Doncs jo us dic: El qui s’irriti amb el seu germà serà condemnat pel tribunal; el qui l’insulti serà condemnat pel Sanedrí, i el qui el maleeixi acabarà al foc de l’infern. ²³»Per això, si en el moment de presentar la teva ofrena a l’altar, allí et recordes que el teu germà té alguna cosa contra tu, ²⁴deixa allí mateix, davant l’altar, la teva ofrena i ves primer a fer les paus amb el teu germà; ja tornaràs després a presentar la teva ofrena. ²⁵»Afanya’t a arribar a un acord amb el qui et vol denunciar, mentre vas amb ell camí del tribunal, no sigui cas que et posi en mans del jutge, i el jutge en mans dels guardes, i et tanquin a la presó. ²⁶En veritat t’ho dic: no en sortiràs que no hagis pagat fins l’últim cèntim.

27 »Ja sabeu que es va dir: No cometis adulteri.
28 »Doncs jo us dic: Tothom qui mira la dona de l’altre amb desig de posseir-la, ja ha comès adulteri amb ella en el seu cor. 29 Si l’ull dret et fa caure en pecat, arrenca-te’l i llença’l; val més que es perdi un dels teus membres que no pas que tot el teu cos sigui llençat a l’infern.30 I si la mà dreta et fa caure en pecat, talla-te-la i llença-la; val més que es perdi un dels teus membres que no pas que vagi a parar a l’infern tot el teu cos.

³¹»També es va dir: Si algú es divorcia de la seva dona, que li doni un document de divorci.’ ³²»Doncs jo us dic: Tothom qui es divorcia de la seva dona, fora del cas d’una relació il·legítima, l’empeny a l’adulteri, i el qui es casa amb una repudiada comet adulteri.

33 »També sabeu que es va dir als antics: No trenquis els juraments. I encara: Compleix allò que has jurat al Senyor.
34 »Doncs jo us dic: No juris mai; ni pel cel, que és el tron de Déu, 35 ni per la terra, que és l’escambell dels seus peus, ni per Jerusalem, que és la ciutat del gran rei. ³⁶No juris tampoc pel teu cap, perquè tu no en pots fer tornar blanc o negre un sol cabell. ³⁷Digueu sí, quan és sí; no, quan és no. El que es diu de més, ve del Maligne.

Inspiració

Aquestes paraules de Jesús s’inscriuen en l’anomenat sermó de la muntanya, en què l’evangelista recull alguns dels ensenyaments principals de Jesús, començant per les Benaurances. Després baixa al concret de moltes situacions disputades del seu temps que afectaven la vida concreta de cada dia: la venjança, l’adulteri, el divorci... Els deixebles esperaven que Jesús s’hi pronunciés, i també els fariseus que seguien tot allò que deia.

Avui el text de l’evangeli es refereix a tot això, però m’he estimat quedar-me només amb els primers versets, perquè crec que resumeixen bé des d’on parla Jesús.

La llibertat i autoritat amb què Jesús parlava i actuava, havia fet que molts entenguessin erròniament que Jesús havia vingut a abolir la Llei. La Llei en temps de Jesús pesava, perquè s’havia convertit en un feixuc garbuix de normes. És el que passa sovint: es fa una llei amb un esperit, però després, quan es passa a la casuística, la llei es complica i acaba convertint-se en una normativa irrealitzable.

Per això Jesús ens remet a l’autoritat de la Llei, busca de nou la font, la intenció primera i no pas aquella norma que acabava per anar en contra dels més febles. I l’horitzó és el Regne del cel. L’horitzó són les Benaurances, de què ha parlat uns moments abans. Sense aquest horitzó la Llei no s’entén, és buida, és presó de consciències... Ell ha vingut a recuperar la “plenitud”, el sentit últim de la Llei, no pas a abolir-la, i aquest sentit últim és molt més exigent, és clar, i així ho adverteix sempre que pot.

La nostra vida i pràctica cristiana present, continua movent-se a vegades entre el legalisme de les normes i aquesta crida a la plenitud. Tot i les paraules de Jesús, el fariseisme pot esdevenir una temptació, una reacció davant d’aquell qui menysprea tota norma, tota llei, tota tradició... Per això és bo recuperar aquestes paraules de Jesús, i recuperar l’horitzó de sentit i plenitud, que no és altre que el de la bona nova del Regne del cel.

Santi Torres

Per veure el dibuix de l'evangeli d'avui, copieu l'enllaç des de la versió web per imprimir: https://short.do/57NzeF

Conversa

El do de la paraula és un regal meravellós.
Que pugui utilitzar aquest regal amb amabilitat.
Que sigui lent per pronunciar paraules dures,
paraules feridores i paraules pronunciades amb ira.

Conclusió

Dono gràcies a Déu per aquests moments que hem passat tots dos sols i per les llums rebudes sobre el text.

Amén