Presència

M’aturo un moment
i penso en l’amor i la gràcia
que Déu vessa en mi,
creant-me a la seva imatge i semblança,
fent-me el seu temple….

Llibertat

“En aquell temps, Déu m’ensenyava
com ensenya un mestre d’escola a un alumne.” (Sant Ignasi).
Em dic a mi mateix que hi ha coses que Déu encara m’ha d’ensenyar,
i demano la gracia d’escoltar-les i deixar que elles em canvïïn.

Consciència

Concedeix-me, Senyor, ser conscient

i agraït/agraïda per totes les coses bones que m’has donat i em dones.

Que pugui compartir sempre les benediccions rebudes amb els altres.

La Paraula de Déu

¹⁴Els deixebles s’havien oblidat de proveir-se de pans i tan sols en portaven un a la barca. ¹⁵Jesús els va fer aquesta advertència:
—Estigueu alerta, aneu amb compte amb el llevat dels fariseus i amb el llevat d’Herodes.^{, 16}Llavors es posaren a discutir que no tenien pans. ¹⁷Jesús se n’adonà i els digué:
—Per què discutiu que no teniu pans? ¿Encara no ho enteneu ni ho compreneu? ¿És que el vostre cor està endurit? ¹⁸¿ Teniu ulls, però no hi veieu, orelles, però no hi sentiu?
»¿No recordeu¹⁹quantes cistelles plenes de bocins vau recollir quan vaig partir els cinc pans per als cinc mil homes?
Ells li responen:
—Dotze. ²⁰—I quan vaig partir els set pans per a les quatre mil persones, quantes paneres plenes de bocins vau recollir?
Li diuen:
—Set. ²¹I els digué:
—¿Encara no ho compreneu?

Inspiració

Ser deixeble de Jesús no és una cosa clara i immediata. És un procés de seguiment en què Jesús ens va convidant a conèixe’l i reconèixe’l. Igual que els seus primers deixebles, cadascú necessita el seu temps.

Jesús ens adverteix del llevat dolent, d'aquelles persones, campanyes, ideologies que, sota l'aparença de bé, ens aparten de l'autèntic. On busquem l'autèntic pa que ens alimenta?

Jesús ens convida a tenir els ulls i les orelles ben oberts per a reconèixer el que ens ha estat donat, allò que de debò ens ha anat alimentant a la vida.

Deixem-nos interpel·lar per la pregunta de Jesús: Encara no enteneu ni compreneu? És una crida a buidar el cor de nosaltres mateixos perquè ell l'ompli i, des del cor, poder-lo conèixer i reconèixer.

Joaqui Salord sj

Conversa

Senyor, tens gravat el meu nom
al palmell de la mà.
Encara que els altres m’oblidin,
tu no ho faràs mai.

Conclusió

Glòria al Pare, i al Fill i a l’Esperit Sant,
com era al principi,
és ara i sempre serà,
món sense fi. Amén.

Amén