Presència

La meva ànima anhela la teva presència, Senyor. Quan dirigeixo els meus pensaments cap a tu, trobo pau i satisfacció.

Llibertat

«Sóc lliure».
Quan llegeixo aquestes paraules,
sembla que neix en mi un sentiment d’admiració.
Sí, una meravellosa sensació de llibertat.
Gràcies, Senyor!

Consciència

Senyor, ets present en totes les coses
i quan em prenc temps senzillament per a seure i estar amb tu,
la meva ment descansa
i sento la teva pau.

La Paraula de Déu

¹ »Mireu de no fer el que és just només perquè la gent us vegi, ja que així no tindríeu cap recompensa del vostre Pare del cel.

²»Per tant, quan facis almoina, no ho anunciïs a toc de trompeta, com fan els hipòcrites a les sinagogues i pels carrers, perquè tothom els alabi. En veritat us dic que ja tenen la seva recompensa. ³En canvi, tu, quan facis almoina, mira que la mà esquerra no sàpiga què fa la dreta, ⁴perquè la teva almoina quedi secreta; i el teu Pare, que veu el que és secret, t’ho recompensarà.^,

⁵»I quan pregueu, no sigueu com els hipòcrites, que els agrada de posar-se drets i pregar a les sinagogues i a les cantonades de les places perquè tothom els vegi. En veritat us dic que ja tenen la seva recompensa. ⁶En canvi, tu, quan preguis, entra a la cambra més retirada, tanca-t’hi amb pany i clau i prega al teu Pare, present en els llocs més secrets; i el teu Pare, que veu el que és secret, t’ho recompensarà.^,

¹⁶»I quan dejuneu, no feu un posat trist com els hipòcrites, que es desfiguren la cara perquè tothom vegi que dejunen. En veritat us dic que ja tenen la seva recompensa. ¹⁷En canvi, tu, quan dejunis, perfuma’t el cap i renta’t la cara, ¹⁸perquè els altres no vegin que dejunes, sinó tan sols el teu Pare, present en els llocs més secrets; i el teu Pare, que veu el que és secret, t’ho recompensarà.

Inspiració

Jesús ens parla de tres pràctiques presents en la majoria de religions i que avui que comencem el temps de Quaresma prenen un relleu especial.

Almoina: ens recorda que la fe no és només una relació entre dos, un sentiment que s’esdevé en la intimitat del cor... La fe quan és autèntica es tradueix en solidaritat i en pràctica de la justícia. El camí de conversió personal em gira cap a Déu, però també em gira cap al germà, especialment el germà necessitat.

Pregària: ens traiem els vels, la màscara, ens quedem en silenci... Tota relació necessita aquests moments, també la relació amb Déu. Se’ns obre l’oportunitat d’un espai i un temps on no hem de demostrar res, sinó simplement estimar i deixar-nos estimar.

Dejuni: la vida passa no tan sols pel cap i el cor, sinó per tot el cos. A vegades ens cal traduir el que pensem i el que sentim en gestos que toquin d’una manera o altra tot el cos. El dejuni té sentit en el marc de la relació d’amor de la qual abans parlàvem.

I per a les tres pràctiques el mateix consell: la discreció (gest amagat, porta tancada, cap perfumat). En els temps en què tot es publicita i en què necessitem demostrar a cada moment el que som, el que fem o el que pensem, Jesús ens convida a l’autenticitat i a la discreció.

Santi Torres

Conversa

Imagino ara una de les Persones de la Trinitat davant meu, Pare, Fill o Esperit Sant, qui em vingui a la imaginació amb més naturalitat, i hi tinc una conversa, parlant amb el cor a la mà, sobre el que acabo de llegir o sobre el que avui estic sentint i experimentant de la meva vida.

Conclusió

Ple de l’amorosa presència de Déu,
li prego que em beneeixi i guïi els meus passos
mentre vaig a fer la seva obra en la meva vida diària.

Amén