Presència

Senyor, tu sempre hi ets
esperant-me.
Que no estigui mai massa ocupat/ocupada,
per a trobar temps per a passar en la teva presència.

Llibertat

La teva mort en creu m’ha fet lliure.
Puc viure amb alegria i llibertat,
sense por de la mort.
La teva gràcia no té límits.

Consciència

Senyor, m’has dit que sóc «llum del món».
Fes-me ser conscient d’aquells que vols que serveixi,
els qui pateixen fam i els sense sostre,
els malalts i els indigents,
els forasters i els refugiats.

La Paraula de Déu

³³»Escolteu una altra paràbola: Hi havia un propietari que va plantar una vinya, la va envoltar d’una tanca, hi va excavar un cup i va construir-hi una torre de guàrdia. Després la va arrendar a uns vinyaters i se’n va anar lluny. ³⁴Quan s’acostava el temps de la verema, envià els seus servents als vinyaters per rebre’n els fruits que li corresponien; ³⁵però els vinyaters van agafar els servents, i a l’un el van apallissar, a l’altre el van matar, i a l’altre van apedregar-lo. ³⁶Novament els envià altres servents, més nombrosos que els primers, però els van tractar igual. ³⁷Finalment els envià el seu fill, tot dient-se: “Al meu fill, el respectaran.” ³⁸Però els vinyaters, en veure el fill, es digueren entre ells: “Aquest és l’hereu: vinga, matem-lo i quedem-nos la seva heretat.” ³⁹L’agafaren, el van treure fora de la vinya i el van matar. ⁴⁰»Quan vingui l’amo de la vinya, què farà amb aquells vinyaters? ⁴¹Li responen: —Farà morir de mala manera aquells mals homes i arrendarà la vinya a uns altres vinyaters que li donin els fruits al seu temps.

⁴²Jesús els diu: —¿No heu llegit mai allò que diu l’Escriptura:

La pedra rebutjada pels constructors, ara és la pedra principal. És el Senyor qui ho ha fet, i els nostres ulls se’n meravellen?

⁴³»Per això us dic que el Regne de Déu us serà pres i serà donat a un poble que el faci fructificar.

⁴⁵En sentir les seves paràboles, els grans sacerdots i els fariseus van comprendre que es referia a ells, ⁴⁶i volien agafar-lo, però van tenir por de la gent, que el considerava un profeta.

Inspiració

Durant tota la vida hem rebut moltíssims dons de Déu (potser avui en podríem fer una petita llista).
D’aquests dons en som només administradors. Hem de procurar treure’n un bon rendiment en benefici de tots.
Com és que tenim el malsà costum de considerar-nos propietaris de moltes coses, situacions, dons, etc., dels quals som únicament usufructuaris?
Fins i tot ens malhumorem quan ens demanen comptes, ens sentim ofesos, menyspreats.
L’afany de tenir ens fa caure en la supèrbia.
I el nostre orgull fa que considerem just i normal “matar el Fill de Déu” o tants fills de Déu que malviuen per culpa nostra. Sobretot per les nostres omissions.
Demanem a nostre Senyor lucidesa i valentia.

Xavier Rodríguez sj

Conversa

“Queda’t i mira amb mi”.
Aquestes van ser les teves paraules, Senyor, als deixebles:
davant el teu patiment i mort.
Sé, Senyor, que m’acompanyaràs i vetllaràs per mi
tots els dies de la vida.

Conclusió

Ple de l’amorosa presència de Déu,
li prego que em beneeixi i guïi els meus passos
mentre vaig a fer la seva obra en la meva vida diària.

Amén