Presència

“Desistiu, reconeixeu que jo soc Déu”. (Salm 46:10).
Senyor, que el teu Esperit em guiï a buscar cada cop més
la teva presència amorosa,
perquè és on trobo descans en aquest món atrafegat.

Llibertat

Senyor, m’has creat perquè visqui en llibertat.
Normalment, dono aquest do per descomptat.
Inspira’m viure en la llibertat que tu desitges per a mi,
amb un cor tranquil i amb plena confiança en tu.

Consciència

Ajuda’m, Senyor, a ser més conscient de la teva presència.
Ensenya’m a reconèixer la teva presència en els altres.
Omple el meu cor d’agraïment per les vegades que el teu amor se m’ha manifestat a través de la sol·licitud dels altres.

La Paraula de Déu

¹Els publicans i els altres pecadors s’acostaven tots a Jesús per escoltar-lo. ²Els fariseus i els mestres de la Llei murmuraven i deien: —Aquest home acull els pecadors i menja amb ells.

³Jesús els va proposar aquesta paràbola:

¹¹ I digué encara: —Un home tenia dos fills. ¹²Un dia, el més jove digué al pare: »—Pare, dona’m la part de l’herència que em toca. »Ell els va repartir els béns. ¹³Al cap d’uns quants dies, el fill més jove va vendre’s tot el que tenia i se’n va anar amb els diners en un país llunyà. »Un cop allí, dilapidà la seva fortuna portant una vida dissoluta. ¹⁴Quan s’ho hagué malgastat tot, vingué una gran fam en aquell país i començà a passar necessitat. ¹⁵Llavors es va llogar a un propietari d’aquell país, que l’envià als seus camps a pasturar porcs. ¹⁶Tenia ganes d’atipar-se de les garrofes que menjaven els porcs, però ningú no li’n donava. ¹⁷Llavors entrà dintre d’ell i es digué: “Quants jornalers del meu pare tenen pa de sobres i jo m’estic aquí morint de fam! ¹⁸M’aixecaré i aniré a trobar el meu pare i li diré: Pare, he pecat contra el cel i contra tu. ¹⁹Ja no mereixo que em diguin fill teu; tracta’m com un dels teus jornalers.” ²⁰I se n’anà a trobar el seu pare. »Encara era lluny, que el seu pare el veié i es commogué, corregué a tirar-se-li al coll i el besà. ²¹El fill li digué: »—Pare, he pecat contra el cel i contra tu. Ja no mereixo que em diguin fill teu.^{, 22}»Però el pare digué als seus criats: »—De pressa, porteu el vestit millor i poseu-l’hi, poseu-li també un anell al dit i unes sandàlies als peus; ²³porteu el vedell gras i mateu-lo, mengem i celebrem-ho, ²⁴perquè aquest fill meu era mort i ha tornat a la vida, estava perdut i l’hem retrobat. »I es posaren a celebrar-ho.

²⁵»Mentrestant, el fill gran era al camp. Quan, de tornada, s’acostava a la casa, va sentir músiques i balls ²⁶ i cridà un dels criats per preguntar-li què era allò. ²⁷Ell li digué: »—El teu germà ha tornat. El teu pare l’ha retrobat en bona salut i ha fet matar el vedell gras.²⁸»El fill gran s’indignà i no volia entrar. Llavors el seu pare va sortir i el pregava.²⁹Però ell li respongué: »—Fa molts anys que et serveixo sense desobeir mai ni un de sol dels teus manaments, i tu encara no m’has donat un cabrit per a fer festa amb els meus amics. ³⁰En canvi, quan ha tornat aquest fill teu després de consumir els teus béns amb prostitutes, has fet matar el vedell gras. . ³¹»El pareli contestà: »—Fill, tu sempre ets amb mi, i tot el que és meu és teu. ³²Però calia celebrar-ho i alegrar-se, perquè aquest germà teu era mort i ha tornat a la vida, estava perdut i l’hem retrobat.

Inspiració

L’Evangeli presenta la paràbola del fill pròdig, que ens condueix al cor de Déu, sempre disposat a perdonar amb compassió i tendresa. Déu perdona sempre; som nosaltres qui ens cansem de demanar perdó. El relat ens recorda que Déu és Pare: no sols acull de nou el fill, sinó que s’alegra i fa festa pel seu retorn després d’haver malbaratat els seus béns. Tots nosaltres som aquest fill, i commou pensar fins a quin punt el Pare ens estima i ens espera.

En la mateixa paràbola hi ha també el fill gran, que entra en crisi davant l’actitud del Pare. Dins nostre també hi ha aquest fill, amb la temptació de donar-li la raó: sempre ha complert el seu deure i s’indigna en veure el Pare abraçar el germà que ha fallat. Les seves paraules mostren el problema de fons: la seva relació amb el Pare es basa només en el compliment dels manaments i el sentit del deure.

Això pot ser també el nostre risc: viure una religió distant, feta de normes i obligacions, i perdre de vista que Déu és Pare. Aquesta distància genera rigidesa envers els altres, que deixen de ser germans. Per això el fill gran ni tan sols diu «el meu germà», sinó «el teu fill», i acaba quedant fora de la festa.

El Pare, però, surt a trobar-lo i li recorda: «Fill, tu sempre ets amb mi, i tot el meu és teu». El seu desig no és imposar ordres, sinó compartir l’alegria: celebrar i alegrar-se pel bé de l’altre, perquè el bé del germà és també el nostre.

Josep Maria Bullich sj

Conversa

Després d’escoltar la Paraula de Déu em sento confortat/confortada. Què m’agradaria portar amb mi al llarg d’aquest dia? Què vull recordar de la lectura d’avui?

Conclusió

Ple de l’amorosa presència de Déu,
li prego que em beneeixi i guïi els meus passos
mentre vaig a fer la seva obra en la meva vida diària.

Amén