Presència

Déu és amb mi, i encara millor, Déu és dins meu.
Em prenc uns moments de pausa per a restar en la presència vivificant de Déu
al meu cos, la meva ment, al meu cor,
tal com jo soc ara mateix aquí.

Llibertat

Senyor, que no pugui prendre mai el do de la llibertat com una cosa òbvia.
Tu m’has concedit la gran benedicció de la llibertat d’esperit.
Omple el meu esperit amb la teva pau i la teva alegria.

Consciència

Com em sento ara realment? Alegre? Aclaparat/aclaparada?

Potser gaudeixo de molta pau, feliç de ser aquí.

O potser estic frustrat/frustrada, preocupat/preocupada o enfadat/enfadada.
Admeto la realitat de com estic ara. És el jo real que estima el Senyor.

La Paraula de Déu

5 Arribà, doncs, en una població samaritana que es deia Sicar, no gaire lluny de la propietat que Jacob havia donat al seu fill Josep; 6 allà hi havia el pou de Jacob. Jesús, cansat de caminar, s’assegué allí a la vora del pou. Era cap al migdia.

7 Una dona de Samaria es presentà a pouar aigua. Jesús li diu:
—Dona’m aigua.
8 Els seus deixebles se n’havien anat al poble a comprar menjar.
9 Però la dona samaritana preguntà a Jesús:
—Com és que tu, que ets jueu, em demanes aigua a mi, que soc samaritana?
Cal recordar que els jueus no es fan amb els samaritans.10 Jesús li respongué:
—Si sabessis quin és el do de Déu i qui és el qui et diu: “Dona’m aigua”, ets tu qui li n’hauries demanada, i ell t’hauria donat aigua viva.
11 La dona li diu:
—Senyor, no tens res per a pouar i aquest pou és fondo. D’on la trauràs, l’aigua viva? 12 El nostre pare Jacob ens va donar aquest pou, i en bevia tant ell com els seus fills i el seu bestiar. ¿Que potser ets més gran que no pas ell?
13 Jesús li respongué:
—Tots els qui beuen aigua d’aquesta tornen a tenir set. 14 Però el qui begui de l’aigua que jo li donaré, mai més no tindrà set: l’aigua que jo li donaré es convertirà dintre d’ell en una font d’on brollarà vida eterna.
15 Li diu la dona:
—Senyor, dona’m aigua d’aquesta. Així no tindré més set ni hauré de venir aquí a pouar.

16 Ell li diu:
—Ves a cridar el teu marit i torna.
17 La dona li contesta:
—No en tinc, de marit.
Li diu Jesús:
—Fas bé de dir que no en tens. 18 N’has tingut cinc, i l’home que ara tens no és el teu marit. En això has dit la veritat.
19 La dona li respon:
—Senyor, veig que ets un profeta. 20 Els nostres pares van adorar Déu en aquesta muntanya, però vosaltres dieu que el lloc on cal adorar-lo és Jerusalem.
21 Jesús li diu:
—Creu-me, dona, arriba l’hora que el lloc on adorareu el Pare no serà ni aquesta muntanya ni Jerusalem. 22 Vosaltres adoreu allò que no coneixeu; nosaltres adorem allò que coneixem, perquè la salvació ve dels jueus. 23 Però arriba l’hora, més ben dit, és ara, que els autèntics adoradors adoraran el Pare en Esperit i en veritat. Aquests són els adoradors que vol el Pare. 24 Déu és esperit. Per això els qui l’adoren han d’adorar-lo en Esperit i en veritat.
25 Li diu la dona:
—Sé que ha de venir el Messies, és a dir, l’Ungit. Quan ell vingui, ens ho explicarà tot.
26 Jesús li respon:
—Soc jo, el qui et parla.

27 En aquell moment arribaren els deixebles. S’estranyaren que parlés amb una dona, però cap d’ells no gosà preguntar-li què volia o per què parlava amb ella. 28 Llavors la dona deixà la gerra i se’n va anar al poble a dir a la gent:
29 —Veniu a veure un home que m’ha dit tot el que he fet. No deu ser el Messies?
30 La gent va sortir del poble i l’anà a trobar.

31 Mentrestant, els deixebles el pregaven:
—Rabí, menja.
32 Però ell els contestà:
—Jo, per menjar, tinc un aliment que vosaltres no coneixeu.
33 Els deixebles es preguntaven entre ells:
—És que algú li ha portat menjar?
34 Jesús els diu:
—El meu aliment és fer la voluntat del qui m’ha enviat i dur a terme la seva obra. 35 ¿No teniu costum de dir: “Quatre mesos més i ja serem a la sega”? Doncs bé, jo us dic: alceu els ulls i mireu els camps; ja són rossos, a punt de segar! 36 El segador ja rep el jornal i recull el gra per a la vida eterna; així s’alegren plegats el sembrador i el segador. 37 En aquest cas té raó la dita: “Un és el qui sembra i un altre el qui sega.” 38 Jo us he enviat a segar on vosaltres no havíeu treballat. Altres van treballar-hi, i vosaltres us heu beneficiat del seu treball.

39 Molts dels samaritans d’aquell poble van creure en Jesús per la paraula de la dona, que assegurava: «M’ha dit tot el que he fet.» 40 Per això, quan els samaritans anaren a trobar-lo, li pregaven que es quedés amb ells. I s’hi va quedar dos dies. 41 Per la paraula d’ell mateix encara molts més van creure, 42 i deien a la dona:
—Ara ja no creiem pel que tu dius. Nosaltres mateixos l’hem sentit i sabem que aquest és realment el salvador del món.

Inspiració

L’escena de Jesús i la samaritana ens presenta un Jesús cansat i assedegat que, al pou i en l’hora més calorosa del dia, demana aigua com un captaire. És la imatge de l’abaixament de Déu: en Jesucrist, Déu es fa un de nosaltres i comparteix la nostra fragilitat. La seva set no és només física; expressa la set més profunda de la humanitat: la set d’amor.

Aquesta set es manifesta plenament a la creu, quan Jesús diu: «Tinc set». Però aquell que demana beure és també qui dona l’aigua viva de l’Esperit. Com amb la samaritana, el Senyor s’acosta a nosaltres en la vida quotidiana, comparteix la nostra set i ens promet l’aigua que fa brollar la vida eterna.

«Dona’m aigua» no és només una petició, sinó també una crida que ressona cada dia. És la veu de tantes persones que tenen set de proximitat, d’atenció i d’escolta; dels qui necessiten la Paraula de Déu; d’una societat marcada per la pressa, el consum i la indiferència, que genera aridesa interior.

També és el crit dels qui no tenen aigua per a viure i el de la mateixa creació, esgotada i resseca. Jesús ens convida a escoltar aquesta set i a respondre-hi amb amor i compassió.

Josep Maria Bullich sj

Per veure el dibuix de l'evangeli d'avui, copieu l'enllaç des de la versió web per imprimir: https://short.do/KKk3TK

Conversa

Senyor, ajuda’m a connectar amb tu. No sempre sé com, però vull rebre el teu amor i t’obro les mans i el cor. Si et plau, vine a mi avui.

Conclusió

Agraeixo a Déu el do del seu Amor
mentre vaig endavant amb alegria i esperança
per servir el seu poble.

Amén