Presència

Ara, mentre estic assegut/asseguda aquí, el batec del meu cor,
el flux i reflux de la meva respiració, els moviments de la meva ment,
són tots signes de la creació contínua de Déu.
M’aturo un moment i prenc consciència
d’aquesta presència de Déu dins meu.

Llibertat

Guia’m sempre perquè pugui fer la teva santa voluntat
sabent que la teva força
em mantindrà i farà que la pugui portar a terme.

Consciència

Senyor, et faig present tots els qui han demanat les meves oracions i les poso als teus peus, juntament amb totes les meves necessitats i preocupacions.

La Paraula de Déu

²⁴I afegí: —En veritat us dic que cap profeta no és ben rebut al seu poble. ²⁵Més encara, us asseguro que en temps d’Elies, quan el cel es va tancar durant tres anys i sis mesos i una gran fam s’estengué per tot el país, hi havia moltes viudes a Israel, ²⁶però Elies no va ser enviat a cap d’elles, sinó a una dona viuda de Sarepta de Sidó. ²⁷ I en temps del profeta Eliseu, hi havia molts leprosos a Israel, però cap d’ells no fou purificat, sinó Naaman, de Síria. ²⁸En sentir això, tots els qui eren a la sinagoga es van omplir d’indignació; ²⁹es van aixecar, el van empènyer fora del poble i el dugueren fins a un espadat de la muntanya sobre la qual era edificat el poble, amb la intenció d’estimbar-lo. ³⁰Però Jesús va passar entremig d’ells i se’n va anar.

Inspiració

Sovint ens trobem en l’evangeli amb una actitud d’estranyesa i de tristesa davant el refús dels oients a acceptar el missatge de salvació que ens venia a portar. Aquesta actitud és especialment visible quan parla als seus conciutadans de Nazaret, que fins i tot, com veiem avui, el volen estimbar. La raó és ben clara: Jesús ens ve a parlar d’un Déu proper, que ens estima i s’ha fet un de nosaltres; la gent, en canvi, preferia un Déu llunyà i per això va rebutjar Jesús.

Crec que la raó d’aquesta reacció és que un Déu massa proper en el fons ens fa por. Preferim un Déu llunyà que s’està allà al temple; nosaltres l’anirem a visitar, li portarem ofrenes perquè no s’enfadi i després tornarem a casa, on farem la nostra voluntat. En canvi, un Déu proper vol dir que conviu amb nosaltres, que comparteix la nostra vida quotidiana; que l’estimem i no el volem ni podem enganyar; ell és el nostre amic i sap què hi ha al fons del nostre cor.

Preguntem-nos en aquest camí quaresmal: jo què prefereixo: el Déu present en Jesús, amb qui podem parlar amb confiança i estimar-lo, però també el qui coneix de veritat la nostra vida? O bé el Déu del temple, que ens fa una certa por, però que fent el mínim per a tenir arreglats els papers, no ens pugui castigar? En una paraula: preferim el Déu llunyà que ens fa por, però ens deixa lliures o el Déu proper que ens estima i que de retop el seu amor ens porta a fer el màxim per l’amic?

Lluís Victori sj

Conversa

Estimat Senyor, ajuda’m cada dia
a buscar cada vegada més la teva presència.
Omple’m el cor d’amor per tu.

Conclusió

Ple de l’amorosa presència de Déu,
li prego que em beneeixi i guïi els meus passos
mentre vaig a fer la seva obra en la meva vida diària.

Amén