Presència

Que el meu cor exulti i s’alegri
en aquesta estona de pregària.
Recorda’m sovint les grans
benediccions que m’has concedit, oh Déu meu.

Llibertat

Senyor, m’has creat perquè visqui en llibertat. Que el teu Sant Esperit em guïi perquè et pugui seguir lliurement. Infon en el meu cor el desig de conèixe’t i d’estimar-te cada dia més.

Consciència

Ajuda’m, Senyor, a ser més conscient de la teva presència.
Ensenya’m a reconèixer la teva presència en els altres.
Omple el meu cor d’agraïment per les vegades que el teu amor se m’ha manifestat a través de la sol·licitud dels altres.

La Paraula de Déu

⁹Jesús proposà una altra paràbola a uns que es refiaven de ser justos i menyspreaven els altres:¹⁰—Dos homes van pujar al temple a pregar: l’un era fariseu i l’altre publicà. ¹¹ »El fariseu, dret, pregava així en el seu interior: “Déu meu, et dono gràcies perquè no soc com els altres homes, lladres, injustos, adúlters, ni soc tampoc com aquest publicà. ¹²Dejuno dos dies cada setmana i dono la desena part de tot el que guanyo o adquireixo.” ¹³ »Però el publicà, de lluny estant, no gosava ni aixecar els ulls al cel, sinó que es donava cops al pit, tot dient: “Déu meu, sigues-me propici, que soc un pecador.” ¹⁴ »Jo us dic que aquest va baixar perdonat a casa seva, i no l’altre; perquè tothom qui s’enalteix serà humiliat, però el qui s’humilia serà enaltit.

Inspiració

Aquest text cau al bell mig de la Quaresma i no és casualitat.

El fariseu és un bon practicant: fa dejuni, dona una part dels bens que ha adquirit, respecta la Llei…, fins aquí res que no pugui ser agradable a Déu. Però al fariseu li falta precisament allò essencial, la seva pràctica externa no l’ha dut a una conversió del cor. No sé sent pecador. Ha establert amb Déu una relació de tipus comercial en què la pràctica de la Llei dispensa de la conversió profunda del cor, i és d’això que es vanta: “no soc com els altres”. (Fixa’t en un detall prou significatiu: diu que el fariseu pregava “dret”).

Posem ara els ulls en el publicà. No se’ns diu res del seu compliment de la Llei; fins i tot pel fet de ser publicà podem endevinar que no es guanyava la vida gaire honradament o, més clarament, que era un corrupte. Però en canvi davant Déu abaixa els ulls i es reconeix pecador i necessitat del seu perdó. I és precisament el publicà qui baixa perdonat a casa seva.

Com ens hem situat davant de Déu durant aquesta Quaresma, com el fariseu o com el publicà? Encara hi som a temps.

Santi Torres

Conversa

Els amics no guarden secrets els uns dels altres.
Mentre prego, puc mirar Jesús com el meu amic
i comparteixo els meus pensaments més íntims amb Ell,
confiant que Ell entén?

Conclusió

Dono gràcies a Déu per aquests moments que hem passat tots dos sols i per les llums rebudes sobre el text.

Amén