Presència

«Tu em mostres el camí de la vida; en la teva presència hi ha plenitud d’alegria; a la teva mà dreta hi ha plaers per sempre» (Salm 16). Senyor, ajuda’m a viure avui en la teva presència.

Llibertat

«Sóc lliure».
Quan llegeixo aquestes paraules,
sembla que neix en mi un sentiment d’admiració.
Sí, una meravellosa sensació de llibertat.
Gràcies, Senyor!

Consciència

Prendre consciència d’alguna cosa és adonar-me’n, fer-me’n conscient. Senyor, ajuda’m a recordar que m’has donat la vida. Gràcies pel regal de la vida. Ensenya’m a desaccelerar-me, a tenir tranquil·litat i a gaudir dels plaers que has creat per a mi; a ser conscient de la bellesa que m’envolta: la meravella de les muntanyes, la calma dels estanys, la fragilitat del pètal d’una flor. Necessito recordar que totes aquestes coses venen de tu.

La Paraula de Déu

⁴³ Dos dies després, Jesús se’n va anar d’allà cap a Galilea. ⁴⁴Ell mateix havia assegurat que un profeta no rep cap honor al seu poble. ⁴⁵Així, doncs, quan va arribar a Galilea, els galileus el van acollir, perquè ells també havien anat a la festa a Jerusalem i havien vist tot el que Jesús hi havia fet en aquella ocasió.

⁴⁶Va tornar, doncs, a Canà de Galilea, on havia convertit l’aigua en vi. A Cafarnaüm hi havia un funcionari reial que tenia el fill malalt. ⁴⁷Quan va sentir que Jesús havia vingut de Judea a Galilea, anà a trobar-lo i li va demanar que baixés a guarir el seu fill, que estava a punt de morir. ⁴⁸Jesús li digué: —Si no veieu senyals i prodigis, no creieu. ⁴⁹ El funcionari li contestà: —Senyor, baixa abans no es mori el meu fill! ⁵⁰Jesús li digué: —Ves, que el teu fill viu. Aquell home va creure en la paraula que Jesús li havia dit i es posà en camí. ⁵¹Ja baixava a Cafarnaüm quan els seus servents l’anaren a trobar i li digueren que el seu fill era viu. ⁵²Ell els va preguntar a quina hora s’havia posat millor. Els servents li respongueren: —Ahir, a la una del migdia, el va deixar la febre. ⁵³Llavors el pare s’adonà que era exactament l’hora en què Jesús li havia dit: «El teu fill és viu.» I van creure ell i tota la seva família. ⁵⁴Aquest segon senyal, Jesús el va fer quan arribà a Galilea des de Judea.

Inspiració

1. Pobre centurió: l’han desarmat!
Ell és el ric i poderós. De fet, potser el més influent de Cafarnaüm i la rodalia. Però el seu fill...! No envia ningú a cercar el Taumaturg: hi va ell mateix. Travessa la distància entre Cafarnaüm i Canà, entre la “potència” i el fet d’haver de demanar ajuda a un galileu.
− Primera reflexió: El dolor ens iguala. Davant la fragilitat d’un fill desapareixen càrrecs i categories (que preciós, Déu meu!). La fe sovint només pot començar quan deixem de defensar la nostra autosuficiència.

2. Pobre centurió: té molta pressa.
I aquell galileu (al capdavall, un ciutadà de país conquerit) sembla que li respongui amb duresa, fa una reflexió general: “Si no veieu signes i prodigis, no creieu!”. Però ell, neguitós, insisteix: “Senyor, baixa abans que el meu fill mori”. Impressiona veure el cor d’aquell home poderós convertit en pura súplica.
− Segona reflexió: És la fe que insisteix sense orgull. La pregària que persevera fins i tot davant el silenci o les paraules desconcertants de Déu.

3. Pobre centurió: és reptat a creure sense veure
Només confiant en la paraula: “Vés, el teu fill viu”. Aquí hi ha el punt culminant: “El funcionari va creure la paraula que Jesús li havia dit i es posà en camí”. No té proves. No té garanties. Només una paraula.
− Tercera reflexió: Moltes vegades volem “comprovar” abans de creure. El centurió creu abans de veure.

Francesc Riera i Figueras sj

Conversa

Jesús, tu em parles a través de les paraules dels Evangelis.
Que avui pugui respondre a la teva crida.
Ensenya’m a reconèixer com actues en la meva vida diària.

Conclusió

Dono gràcies a Déu per aquests moments que hem passat tots dos sols i per les llums rebudes sobre el text.

Amén