Presència

Estar present és connectar amb un mateix tal com és i obrir-se a l’altre.
En aquest instant, quan connecto amb l’aquí, Déu és present esperant-me.
Déu sempre hi és abans que jo, amb ganes de connectar amb mi,
fins i tot més que el més íntim amic.
Prenc uns moments i saludo el Déu que tant m’estima.

Llibertat

Procuro desprendre’m de prejudicis i mentalitats estretes
que puguin entelar la meva visió en aquesta estona.
Els deixo en mans de la misericòrdia de Déu
de manera que ara puc pregar amb llibertat.

Consciència

Mentre passo aquest temps amb tu, Senyor,
soc conscient de fins a quin punt soc beneït/beneïda.
Penso en l’amor i l’alegria de què gaudeixo,
i em sento agraït/agraïda.

La Paraula de Déu

²⁴Després els proposà aquesta altra paràbola: —Amb el Regne del cel passa com amb un home que va sembrar bona llavor en el seu camp; ²⁵però, mentre tothom dormia, vingué el seu enemic, va sembrar jull enmig del blat i se’n va anar. ²⁶Quan els brins van créixer i es va formar l’espiga, aparegué també el jull. 27 Els mossos anaren a trobar l’amo i li digueren:
»—Senyor, ¿no vas sembrar bona llavor en el teu camp? D’on ha sortit, doncs, el jull?
28 »Ell els respongué:
»—Això ho ha fet un enemic.
»Els mossos li diuen:
»—¿Vols que anem a arrencar el jull?
29 »Ell els respon:
»—No ho feu pas, no fos cas que, arrencant el jull, arrenquéssiu també el blat. ³⁰Deixeu que creixin junts fins al temps de la sega, i llavors diré als segadors: “Arrenqueu primer el jull i feu-ne feixos per cremar-lo; el blat, en canvi, arreplegueu-lo i entreu-lo al meu graner.”

³¹Els proposà encara una altra paràbola:
—Amb el Regne del cel passa com amb el gra de mostassa que un home va sembrar en el seu camp: ³²la mostassa és la més petita de totes les llavors; però, quan ha crescut, es fa més gran que les hortalisses i arriba a ser un arbre; fins i tot venen els ocells del cel a fer niu a les seves branques.

Inspiració

La insuportable necessitat de conviure junts blat i jull

– Hi ha massa mala herba...! Prou que ho veiem cada dia!
– La paràbola ens diu que si Jesús és tolerant és perquè Déu mateix és tolerant. En el camp de blat hi conviuen bons i dolents, i encara no estem en condicions de separar-los amb seguretat:
– Ens pensàvem que els publicans i les prostitutes eren jull, i resulta que amagaven un cor de blat pur. Ens pensàvem que molts dels qui feien almoina, dejuni i pregària eren blat, i potser el seu cor era ple de jull.
– El cor de Jesús és clar: ens anima a conviure amb aquesta ambigüitat. La realitat és complexa, més del que voldríem. I les aparences poden enganyar.
– Jesús s’oposa als fanatismes i als fonamentalismes de la puresa. La tolerància del nostre Déu ens fa revisar els nostres nerviosismes, les nostres agressivitats.
– Senyor Jesús, fes el nostre cor semblant al teu!

Francesc Riera i Figueras sj

Conversa

M’assec en silenci amb el meu Déu, que coneix tots els meus pensaments, totes les meves necessitats i tots els meus desigs, i deixo que ell em cuidi en aquesta estona. Rebo l’aliment que necessito per al camí.

Conclusió

Dono gràcies a Déu per aquests moments que hem passat tots dos sols i per les llums rebudes sobre el text.

Amén