Presència

«El món és ple de la grandesa de Déu» (Gerard Manley Hopkins).
Em quedo un moment en la presència de Déu, al meu voltant,
en cada part del meu cos
i al fons del meu ésser.

Llibertat

Vaig néixer per viure en llibertat, per gràcia de Déu,
lliure per gaudir dels plaers que ell ha creat per a mi.
Estimat Senyor, concedeix-me que visqui com tu vols,
en plena confiança en la teva atenció amorosa.

Consciència

Jesús, gràcies per aquest moment en què soc conscient de la teva presència aquí, amb mi. Ajuda’m a ser cada cop més conscient de la teva presència en la meva vida quotidiana, i en tots aquells amb qui em trobo.

La Paraula de Déu

¹Era abans de la festa de Pasqua. Jesús sabia que havia arribat la seva hora, l’hora de passar d’aquest món al Pare. Ell, que havia estimat els seus que eren al món, els estimà fins a l’extrem. ²Mentre sopaven, quan el diable ja havia posat en el cor de Judes, fill de Simó Iscariot, la resolució de trair-lo, ³Jesús, sabent que el Pare li ho havia posat tot a les mans, i que havia vingut de Déu i a Déu tornava, ⁴s’aixecà de taula, es tragué el mantell i se cenyí una tovallola; ⁵després va tirar aigua en un gibrell i començà a rentar els peus dels deixebles i a eixugar-los amb la tovallola que duia cenyida. ⁶Quan arriba a Simó Pere, aquest li diu: —Senyor, ¿tu em vols rentar els peus? ⁷Jesús li respon: —Ara no entens això que faig; ho entendràs després. ⁸Pere li diu: —No em rentaràs els peus mai de la vida! Jesús li contesta: —Si no et rento, no tindràs part amb mi. ⁹Li diu Simó Pere: —Si és així, Senyor, no em rentis tan sols els peus: renta’m també les mans i el cap. ¹⁰Jesús li diu: —Qui s’ha banyat, només cal que es renti els peus: ja és net tot ell. I vosaltres ja sou nets, encara que no tots. ¹¹ Jesús sabia qui el traïa, i per això va dir: «No tots sou nets.»

¹²Després de rentar-los els peus, es va posar el mantell i tornà a taula. Llavors els digué: —¿Enteneu això que us he fet? ¹³Vosaltres em dieu “Mestre” i “Senyor”, i feu bé de dir-ho, perquè ho soc. ¹⁴Si, doncs, jo, que soc el Mestre i el Senyor, us he rentat els peus, també vosaltres us els heu de rentar els uns als altres. ¹⁵Us he donat exemple perquè, tal com jo us ho he fet, ho feu també vosaltres.

Inspiració

És una veritable història de llibertat el que ens conten les lectures d'aquesta celebració. La llibertat, la tan desitjada llibertat, arribaria aquella nit, després d'un esclavatge tan dur i immisericorde. Els hebreus s'ho devien dir amb mirades còmplices i xiuxiuejant-s'ho a cau d'orella. S'ha acabat el patir: "aquesta nit, la llibertat". Per això, crea perplexitat el gest de Jesús en l'evangeli que hem escoltat: s'aixecà, se cenyí la tovallola..., i es posà a rentar els peus dels seus deixebles. Justament el gest que feien els esclaus més menyspreats!!! Per a això, la llibertat? La resposta la trobem en la segona lectura: preneu..., mengeu..., beveu..., aquest és el meu cos..., la meva sang... De fet, la llibertat que ens ensenya Jesús no és la que ens empeny a fer el que ens dona la gana, sinó la que ens empeny a lliurar-nos al germà. És do, rebut de Déu, no conquesta. Do que ens empeny a lliurar-nos al germà. Per això, resem: "Preneu, Senyor, i rebeu, tota la meva llibertat... Vós ens l'heu donada... A Vós la torno... Deu-nos el vostre amor i gràcia... això ens basta".

Josep Giménez sj

Conversa

Quins sentiments estan sorgint en mi mentre prego i reflexiono sobre la Paraula de Déu?
M’imagino Jesús mateix assegut o dret al meu costat i li obro el cor.

Conclusió

Agraeixo a Déu el do del seu Amor
mentre vaig endavant amb alegria i esperança
per servir el seu poble.

Amén